Quan la finalitat última d'una obra d'art va més enllà
de la recreació estètica o la narració històrica, es
converteix en espill de les idees o dels conceptes que
han de ser transmesos a través d'ella. És el cas dels
dos quadres de la Universitat de València que, després
de ser restaurats, protagonitzen aquesta exposició: El
judici de Salomó i La venjança de Tòmiris. En aquestes
pintures es vertebra un complex programa iconogràfic a
partir de la identificació entres justícia i saviesa,
representada aquesta per la Verge de la Saviesa, emblema
de la Universitat en aqueixa època.
Llucià
Salvador, pintor de la versió d'aquestes composicions
inventades per Rubens, utilitza un llenguatge típicament
barroc, destinat a persuadir per l'impacte i la commoció
a través d'imatges que expressen la violència desbocada
dels fets narrats i la continguda en les passions
intuïdes. Així s'hi aconsegueix reflectir els dos
rostres de la justícia: la justícia institucional i la
justícia vindicativa. |