|
La Nau acull del 5 de febrer al 30 de març una àmplia visió retrospectiva de l'obra gràfica de l'artista alacantí Eusebi Sempere. Obres inèdites com ara Serpentín i també aspectes de la seua vida són recuperats en aquesta
iniciativa.L'exposició Eusebi Sempere. De l'art al microxip' forma part d'un conveni cultural de col·laboració entre la Universitat de València i la d'Alacant. La mostra ofereix una part del llegat d'Eusebi Sempere -en concret, 60 peces-, tot partint d'una col·lecció gràfica de l'artista pertanyent al MUA (Museu de la Universitat d'Alacant). Si bé és cert que les escultures i els mòbils visitaren València a través de le s retrospectives de l'IVAM i la Politècnica, coordinades per Pablo Ramírez els anys 1998 i 1999, respectivament, encara no s'havia reunit l'obra gràfica de Sempere a la ciutat del Túria, una manera "d'arredonir la trilogia", segons comenta el comissari de l'exposició, Ricard Huerta. La figura de Sempere està molt vinculada a la
Universitat: "Sempere estudià Arts i Oficis i Belles Arts, i aconseguí anar-se'n a París gràcies a una beca de la Universitat. A més, tot i que als professors de Belles Arts els demanaven que pintaren al riu, ell ho feia al Jardí Botànic. I Sempere exposà al Club Universitari". Eusebi Sempere, un asceta de forta personalitat i aparença fràgil, era partidari que totes les ciutats disposaren d'un centre des d'on irradiar cultura, una espècie d'àgora
grega, i això ho tenim ara a la Nau. "El que més m'interessa és apropar el públic més
jove, sobretot els universitaris, i que facen seua la Nau. Sempere pot engaxar, perquè en els anys seixanta l'artista compartia les passions de la joventut actual: informàtica i música. Sense oblidar la seua intensa vida", comenta il·lusionat el comissari i director d'Activitats Culturals de La Nau Ricard Huerta. La mostra està estructurada en tres ambients: el vincle de Sempere amb el món de la informàtica: "La ment de l'artista, un microxip suculent"; la trajectòria vital de Sempere: "Des de menut m'he sentit agredit pel món"; i les relacions de l'artista amb la música: "La llum del so". La sala estarà ambientada amb ordinadors,
llum, música i creacions audiovisuals perquè el públic hi puga participar. Així mateix, s'organitzaran un conjunt d'activitats per a reforçar l'obra: visites guiades i dos concerts de música d'amics de Sempere de València
(Vicent Asencio, Matilde Salvador, Frances Llàcer...) i de Madrid (Cristóbal Halffter, Luis de Pablo, Tomás Marco...) tres passions i un tràgic destí. Eusebi Sempere (Onil, Alacant, 1923-1985) estava captivat pel món de la informàtica, i n'esdevingué un pioner de l'època. Treballava al Centre de Càlcul de la Universitat Complutense de Madrid; dominava la tècnica de la serigrafia
(procés industrial que es fa servir per a fabricar els circuits integrats dels ordinadors) i tenia un rigor geomètric en els seus acurats treballs manuals. A més, l'any 1968 desenvolupà una escultura electroacústica mòbil junt amb l'IBM, l'empresa d'informàtica que, paradoxalment, ha rebutjat col·laborar amb l'exposició perquè
"està més interessada en les fires", subratlla Huerta. L'altra gran passió fou la música, deia Sempere: "A mi m'agrada la música. No n'entenc res, però arribe a casa i no sé per què necessite escoltar-la...". I l'última, la medicina. Segons confessà la germana del pintor, Conxa, Sempere començà pintant els cadàvers dels hospitals. La seua història culmina en una tragèdia, que sembla extreta del guió d'un thriller poètic: l'assassinat de l'artista aragonés Abel Martín l'agost del 1993 en un xalet d'El Plantío on vivia amb la seua parella, Sempere, qui havia mort després d'una malaltia degenerativa huit anys abans. Una part de l'herència del pintor recaigué en el seu amant i aquest tresor era el que els lladres ambicionaven. Els presumptes autors del crim són dos joves portuguesos coneguts de la parella. De fet, eren nebots del metge que visitava Sempere durant la seua malaltia terminal. Entre les obres que van furtar figuraven peces de Juli González. Eusebi conegué la filla de Juli, Roberta, a finals dels cincuanta a París i ella, que estava separada de l'artista expressionista
Hartung, s'enamorà de Sempere. La relació amb la família González fou molt estreta i Sempere es perfivalava com l'hereu de l'universal escultor, però, abans que la seua filla fera el
testimoni, aparegué morta en un camp de blat. Un misteri que ha arrossegat dins del món de l'art Joaquín Palacios, un especialista en Investigació Criminal:
"Utilitze l'adjectiu d'amic perquè la seua vida travessa la meua tasca professional. Les circumstàncies que envolten la mort de Sempere han canviat la meua vida privada. En certes circumstàncies és poc recomanable, però, en el meu cas particular, fou gratificant", assenyala de manera entusiasta qui també ha participat en la confecció del catàleg.
|
