|
Instal·lació e-verges
e-verges
és una metàfora sobre el saber de les dones transmès en
xarxes generacionals mentre es broda, es canta, es resa,
es cus, es cuinen els relats orals de les claus
familiars, la intrahistòria dels grups, s’ensenya a les
joves els codis de la seua realitat.
Les hereves d’aquestes genealogies femenines trastegen
el hardware, cuinen software, broden els
píxels, tricoten amb bits, naveguen sobre megues per a
teixir xarxes, desxifren els codis del nou entorn.
Dues projeccions digitals complementàries parlen sobre
l’univers femení europeu i el simbòlic de les dones
americanes. Treballant en una reconstrucció de
l’arquetip de les Eves, les dones subjecte de la
tecnologia assumida per transmissió social recuperen els
àmbits femenins perduts. Europees i americanes en
comparteixen els codis.
Aquesta instal·lació va ser presentada, al juliol del
2003, a l’Hemispheric Institute, Kimmel Center, Nova
York, dins de la IV Trobada “Performance i política a
les Amèriques: espectacles de religiositat”. Ara es
presenta a la Capella de la Sapiència (la Nau) de la
Universitat de València dins de les activitats
organitzades pel Vicerectorat de Cultura de la
Universitat de València i l’Institut de la Dona de la
Generalitat Valenciana.
I.
Projecció
El
mapa del cos
El
cos,
la
veu,
la
mirada,
la
creació,
i
el desig.
La
gestió de la vida.
Concepte
La
construcció del simbòlic femení, fer visible que les
dones no som idèntiques, identificar que som subjecte.
La
suma d’identitats diferents genera el mapa del cos
simbòlic compartit, afegeix el plus de valor de les
dones, elaborant la vida i els desitjos.
La
gènesi compartida del cos d’Eva. Una càmera digital a la
mà, que substitueix la poma com a símbol del mal, torna
al públic aquesta altra mirada de les dones, i la
vida a la mà...
[...] els nostres cossos, les nostres vides: els
cossos són mapes de poder i identitat [...] Donna
J. Haraway
Redefinir el concepte d’Eva
La
representació del mal, la temptació com a porta de la
foscor, la seua invitació inaugura el patiment per a
l’espècie, desvetla el recel i la traïció, acceptar la
invitació d’Eva comporta la pèrdua definitiva del
paradís, i la condemna eterna a errar sense destí per la
terra, la maledicció de sobreviure amb suor i patiment.
II.
Projecció
Les Eves panamericanes: les nostres àvies teixeixen la
memòria
Concepte
Les ancianes índies teixeixen a les mantes les
enciclopèdies dels seus pobles. Filatures i tints, els
codis de la seua història, el hardware.
Telers i filoses, els suports de la tradició, el
software.
Llaçades i punts, l’abecedari del seu idioma, els píxels.
Religiositat, invocada en lletanies, el wetware.
Aplicació general de l’obra
1. L’aplicació de les europees construeix un cos de
dona realitzant un càlcul aleatori sobre 500 fotos de
dones actuals i mostrant-ne una de més grandària per fer
visible la participació de les dones, que es van
instal·lant dins de la silueta pixelada del gravat de la
imatge d’Eva, realitzada per Dürer el 1507.
2. L’aplicació de les dones americanes mostra el
seu simbòlic femení. Una silueta en xarxa arrecera la
diversitat cultural i ètnica de les panamericanes,
caminant cap al futur sobre l’eix asincrònic de la
història de les dones. Sobre el cap llisquen els
petròglifs precolombins, les arrels que expliquen el seu
present. L’escenari es compon de 600 imatges mostrades
per selecció aleatòria. |
