|
Entre el col·lectiu republicà que va abandonar Espanya
després de la Guerra Civil, la presència de xiquets en
edat escolar va ser molt nombrosa. La resposta més
interessant al problema que es va plantejar als exiliats
espanyols per a l’escolarització d’aquests xiquets va
ser la creació de col·legis per part del col·lectiu
republicà. D’aquesta manera van decidir assumir
l’educació dels exiliats més joves.
La creació d’aquestes institucions educatives tan sols
es va poder fer a Mèxic i, circumstancialment, a la
República Dominicana, perquè els republicans que van
emigrar a altres països no hispanoparlants van haver de
plantejar-se l’aprenentatge d’un nou idioma per
aconseguir una mínima integració laboral i social.
Aquesta exposició aborda la història d’aquests col·legis
que, en la majoria dels casos, continuen avui en plena
activitat més de 50 anys després de la seua creació i
són les úniques empreses fundades en l’exili, amb fons
de la República espanyola, que encara es mantenen en
actiu. Els col·legis de l’exili van seguir el model
educatiu que s’havia desenvolupat durant la II
República, clarament influït per la Institución Libre de
Enseñanza. Gràcies a aquests col·legis, els joves
exiliats van rebre una formació de gran qualitat que els
va preparar eficaçment per exercir els rellevants llocs
que molts d’ells ocupen actualment en tots els sectors
de la societat mexicana. A més, aquests centres han
estat, i encara continuen estant, importants focus de la
cultura espanyola, formadors de molts joves mexicans en
un entorn educatiu replet de referències a la tradició i
a la cultura espanyola.
El plantejament de la mostra és absolutament original,
perquè ofereix una visió històrica sobre un aspecte de
l’exili republicà del qual fins ara només hi ha alguns
treballs d’investigació que no han arribat al gran
públic. |
