Federica Montseny Mañé, dona, idealista, mare, escriptora,
militant de la CNT, dona política (primera dona
ministra), periodista, oradora, exiliada, anarquista…
Una dona completa, solidària i compromesa amb el seu
temps.
Federica es fa anarquista no per herència familiar, sinó
com ella mateixa afirma:
“perquè vaig arribar a la conclusió que de totes les idees
que vaig conéixer durant la joventut, m’identificava
millor amb les idees anarquistes”
Va col•laborar en la redacció de Solidaritat Obrera i en el
Diari CNT. En 1936, va acceptar el Ministeri de Salut
Pública en el govern de Largo Caballero. Durant els sis
mesos que va estar en el ministeri, va organitzar
l’evacuació de xiquets, va redactar el projecte de
Decret d’interrupció voluntària de l’embaràs i va
combatre la marginació de la dona creant els
alliberadors de prostitució, per a acollir a aquelles
que volgueren abandonar, voluntàriament, la prostitució
per a formar-les i reinserir-les laboralment.
El
gran paper exercit per Federica no va ser només com a
ministra, sinó com a educadora social a través de les
dotzenes de novel•les publicades, que van contribuir a
configurar i alimentar la sensibilitat llibertària del
poble espanyol. |
Amb motiu del centenari del naixement de Federica Montseny,
li rendim homenatge a esta figura singular de
l’anarquisme i de la lluita per la dignificació social
de la dona.
Es tracta d’una exposició documental que fa un recorregut
cronològic per les etapes que em considerat més
relevants de la seua vida i obra.
Estarà dividida en els següents apartats:
1-Presentació de l’exposició
2-L’ambient familiar
3-El despertar
4-Desenvolupament públic: La Guerra Civil
5-L’exili
6-El retorn |
Cada apartat té un plafó explicatiu i vitrines amb
documentació de l’època (premsa, fotografies, llibres,
fullets,...)
Aquesta documentació prové dels fons documentals de la
Fundació Salvador Seguí de València.
Entre les obres exposades cal destacar la primera edició
d’algunes de les seues primeres novel.les: “Los caminos
del mundo”, “Resurrección”, “La indomable” (1926). A més
de la premsa de l’època on va col.laborar: La Revista
Blanca, Solidaridad Obrera, CNT, Cenit...
Per altra banda l’exposició anirà acompanyada d’un
audiovisual de 40 minuts de duraciò. |
Aquesta exposició està organitzada per L’Associació per la
Coeducació del País Valencià i la Fundació Salvador
Seguí de València.
Col.laboren: IES Federica Montseny de Burjassot,
l’Ajuntament de Burjassot i l’Ajuntament de Rocafort,
l’Institut Universitari d’Estudis de la Dona i el
Vicerectorat de Cultura de la Universitat de València. |