La Fura dels Baus 1979-2005

La Fura dels Baus 1979-2005

Sala Thesaurus - La Nau

Del 18 de gener al 10 d'abril de 2005

Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13.30 hores  i de 16 a 20 hores. Diumenge de 10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE

Visita Visual

VIDEO INSTAL·LACIÓ: LA FURA DELS BAUS 1979-2005 

Introducció 

LA FURA DELS BAUS va nàixer en 1979 i ha fet 25 anys en 2004. Al llarg de la seua trajectòria, la companyia ha desenvolupat, a partir de la creació col·lectiva, un llenguatge, un estil i una estètica propis. Les seues més de 2.500 representacions han estat vistes en directe per més de 3 milions d’espectadors de tot el món i la companyia està considerada com un grup de culte per milers de seguidors.

Des dels anys noranta, com a reflex de la seua evolució constant, LA FURA DELS BAUS ha cultivat el teatre de text, el teatre digital, l’òpera, els grans esdeveniments (macroespectacles) i el cinema.

La Universitat de València se suma a la celebració d’aquest aniversari presentant a la Sala Thesaurus de la Nau la Video Instal·lació «La Fura dels Baus 1979-2005», en la qual es mostra quina ha estat la seua evolució i els elements més importants que l’han configurada.

Suz/o/Suz, 1985. Una de les imatges de Suz/o/Suz que tingué major repercussió. Va il·lustrar el cartell de la presentació de La Fura dels Baus a París i transmet a la perfecció la fusió entre el treball físic de l’actor i els materials plàstics utilitzats

La divina comèdia, 2002. La gran roda provocava un gran impacte: evolucionava, suspesa d’una grua, sobre el públic. L’espectacularitat que compta més en els grans esdeveniments hi estava assegurada

Concepte

La idea d’aquesta exposició transcendeix el concepte de mostra per acostar-se inexorablement a l’espectacle. Ens ofereix la possibilitat de recrear les impressions que els espectacles de LA FURA DELS BAUS generen en el públic mitjançant una sèrie d’imatges i sons.

En aquesta exposició destaca el concepte de posada en escena, d’instal·lació, a partir d’un entorn sensorial i ficcional generat per quatre pantalles i per un so envoltant. L’espectador assistirà, des del centre de la instal·lació, a una proposta dominada per una associació lliure d’imatges articulades per un guió visual.

En un espai quadrat, de dimensions mitjanes,  quatre  pantalles ocupen els costats i dibuixen al seu interior un espai escènic destinat al públic.

Aquesta videoinstal·lació tindrà una duració no superior als 20 minuts, que permetrà que siga visitada per un nombre considerable d’espectadors en un mateix dia.

Pepsíclope, 1996. Pepsíclope va ser el primer macroespectacle que La Fura va desenvolupar per a una marca comercial, Pepsi. L’acte va congregar a la plaça de la Catedral de Barcelona més de 10.000 persones que van contemplar les evolucions d’un titella gegant

La condemnació de Faust, 1999. En aquesta posada en escena es van reutilitzar les galeries originals del recinte, el Felstenreinschule de Salzburg, integrant-les en el desenvolupament de l’acció

Guió 

Per mitjà del guió d’aquesta videoinstal·lació volem mostrar la trajectòria i l’evolució de LA FURA DELS BAUS a través dels seus espectacles. El fil conductor l’estableixen els grans temes que configuren el llenguatge propi de la companyia, els trets que l’han identificada: el cos i el gest, la utilització de l’espai escènic, la interacció amb el públic, l’aplicació evolutiva de les tecnologies, la virtualitat escenogràfica, la música com a armadura rítmica de la dramatúrgia...

Aquest material es combina entre si per a relacionar les diferents idees i conceptes d’una manera pròxima al joc. És tan important reflectir l’evolució del grup com proposar a l’espectador una experiència audiovisual atractiva i creativa, caracteritzada per la mateixa plàstica que defineix LA FURA DELS BAUS.

L’Atlàntida, 1996. L’Atlàntida es va representar a la plaça de las Pasiegas, davant de la catedral de Granada. S’hi va crear una dramatúrgia paral·lela a l’original protagonitzada per tres personatges: Falla (blau), Verdaguer (groc) i Sert (roig)

El martiri de Sant Sebastià, 1997. L’èxtasi de Sebastià es representava a partir d’una projecció de cercles de foc i de la flama que sostenia a la seua mà

Per a qui 

Aquesta exposició creiem que interessa, pel seu caràcter retrospectiu, a tots aquells que coneguen el treball de LA FURA DELS BAUS; però també és una excel·lent manera d’aproximar-se a la trajectòria i al llenguatge de la companyia per a aquells que no han assistit en directe a cap acció del grup. Els 25 anys d’història de LA FURA DELS BAUS han creat un mite que va més enllà de l’àmbit estricte dels que coneixen de primera mà els seus espectacles i arriba a tots aquells que es mantenen relativament informats sobre l’escena cultural internacional.

Mediterrani, mar olímpic, 1992. El trànsit del vaixell a través de l’estadi recreava el mític viatge dels curetes a través del Mediterrani, fins que arriben a Barcelona

Mediterrani, mar olímpic, 1992. Vista panoràmica de l’Estadi Olímpic durant la cerimònia d’inauguració dels jocs olímpics. El vaixell s’enfronta als diferents artefactes que simbolitzen la guerra, la fam, la malaltia i la contaminació

Biografia de La Fura dels Baus

Més de 2.500 representacions en quatre dels cinc continents ja han estat vistes en directe per més de tres milions d’espectadors. La Fura dels Baus és considerada un grup de culte per milers de seguidors.

La Fura dels Baus és una companyia en constant procés d’evolució que ha abordat, des de la seua fundació l’any 1979, nous reptes en l’àmbit de les arts escèniques. Els seus espectacles i accions puntuals han causat un gran impacte tant en la crítica com en el públic internacional. No és agosarat afirmar que des d’Accions (1983) La Fura dels Baus és considerada un grup de culte per milers de seguidors de tot el món. La Fura ha desenvolupat al llarg dels anys, i des de la base de la creació col·lectiva, un llenguatge, un estil i una estètica propis.

Entre 1979 i 1983 La Fura dels Baus realitzava intervencions teatrals al carrer. Aquest germen va evolucionar cap a un concepte teatral basat en la idea clàssica de l’espectacle total, amb la combinació de tot tipus de recursos escènics. L’aportació més significativa de La Fura ha estat la de plantejar els seus espectacles interactuant a l’espai que tradicionalment estava reservat al públic i adaptant el seu treball escènic als elements arquitectònics propis dels espais en què es desenvolupava cada actuació. La fusió de tècniques i disciplines defineix el “llenguatge furero”, un terme que també s’ha aplicat al treball d’altres companyies. Accions (1984) va ser el primer espectacle adscrit al “llenguatge furero”, al qual van seguir Suz/O/Suz (1985), Tier Mon (1988), Noun (1990), MTM (1994), Manes (1996), ØBS (2000), Matria 1–Tetralogia Amfíbia–La Creació (2004) i OBIT (2004).

Des dels anys noranta La Fura dels Baus ha diversificat la seua tasca creativa acostant-se al teatre de text, al teatre digital, a les accions al carrer, a la posada en escena de projectes musicals contemporanis, l’òpera o la realització d’esdeveniments corporatius. La Fura va realitzar la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona, que va ser televisada i seguida en directe per més de 500 milions d’espectadors. Després d’aquell primer macroespectacle, empreses com Pepsi, Mercedes Benz, Peugeot, Volkswagen, Swatch, Airtel, Microsoft, Absolut Vodka, Columbia Pictures, Warner Bros, Port de Barcelona, Telecom Italia o Sun Microsystems li han confiat accions promocionals arreu del món.

F@ust, 3.0., 1998. Faust i Mefist contemplen l’agonia de Margarida des dels ulls de la imatge projectada de la seua víctima

La condemnació de Faust, 1999. Final de l’espectacle. Des del cilindre, que ara representa el cel, el cor invoca el nom de Margarida

XXX, 2002. La recerca del plaer a través del dolor, una constant en l’obra de Sade, es reflecteix en aquesta escena. Dolmancé tortura Eugènie per aconseguir plaer

La particular visió de l’espectacle que defineix La Fura dels Baus es manifesta en accions de gran format com L’home del mil·leni, que va reunir més de 20.000 persones a Barcelona per celebrar l’entrada de l’any 2000, com La divina comèdia, que es va realitzar a Florència per a més de 35.000 espectadors, com La navaja en el ojo, obertura de la Biennal de València, que va congregar més de 20.000 persones, o com Naumàquia 1–Tetralogia Amfíbia–El Joc Etern, que va congregar al Fòrum de les Cultures de Barcelona més de 15.000 persones.

La Fura dels Baus ha creat el seu propi segell discogràfic, amb un catàleg que recull 14 títols, tot i que també ha publicat les seues creacions amb segells com Dro, Virgin i Subterfuge. Diversos cursos i workshops han format actors en el “llenguatge furero”. Les noves tecnologies s’han incorporat al treball de la companyia, com en Work in Progress 97, un espectacle a la xarxa que connectava una actuació que es duia a terme simultàniament en diverses ciutats en l’àmbit del teatre digital.

L’Atlàntida de Manuel de Falla, El martiri de Sant Sebastià de Claude Debussy, La condemnació de Faust d’Héctor Berlioz i DQ. Don Quixot a Barcelona de José Luis Turina marquen el desenvolupament de la trajectòria operística de La Fura dels Baus. L’estrena a Mannheim, al març del 2002, d’Auf den Marmorklippen (“En els espadats de marbre”), basada en l’obra homònima d’Ernst Jünger, va suposar la primera utilització de la videoconferència com a element escenogràfic en una òpera. Aquell mateix any s’estrena a Palerm la posada en escena de la Simfonia fantàstica d’Héctor Berlioz, una relectura d’un clàssic de la música simfònica. L’últim dels projectes que La Fura dels Baus ha desenvolupat en el context operístic és una reposició de La condemnació de Faust per a la Triennal del Ruhr a Bochum (Alemanya), el passat mes de juliol.

La Fura dels Baus també ha desenvolupat propostes no convencionals i sempre arriscades de teatre de text o a la italiana, com F@ust 3.0, un espectacle que revisa el clàssic de Goethe, o Ombra, una relectura de diversos textos de Federico García Lorca.

El teatre clàssic també s’ha integrat en l’horitzó de treball de La Fura. Al setembre del 2001 s’estrena a Sagunt, València, la versió de Les troianes d’Eurípides codirigida per Irene Papas i La Fura, amb música de Vangelis i escenografia de Santiago Calatrava.

L’any 2001 es va estrenar Faust 5.0, la primera incursió de La Fura en l’àmbit de la direcció cinematogràfica. Aquest llargmetratge, codirigit amb Isidro Ortiz, ha rebut nombrosos guardons, entre els quals destaca el Méliès d’Or 2003 que s’atorga a la millor pel·lícula europea de cinema fantàstic.

El passat 3 d’octubre, XXX, una versió de La filosofia al tocador del Marquès de Sade, va tancar la seua gira internacional a Madrid.

Naumon és el projecte més audaç de la companyia, que l’any 2004 celebra el seu 25 aniversari. Naumon és un vaixell que navega per la Mediterrània portant a bord diversos contenidors artístics, culturals, didàctics i solidaris.

El passat 21 d’octubre es va estrenar en el Festival de Teatre Temporada Alta de Girona OBIT, l’últim projecte de La Fura dels Baus, un espectacle que parla de la manera d’enfrontar-nos a la vida davant la certesa de la mort, i amb el qual la companyia torna al seu “llenguatge furero”.

DQ. El Quixot a Barcelona, 2000. En el segon acte, l’escenografia estava configurada per grans espills i una passarel·la que creuava l’escenari. Les imatges reflectides, les projeccions i l’obertura total del sòl creaven un espai marcadament futurista

Sobre els penya-segats de marbre, 2002. Sobre els penya-segats de marbre va profetitzar l’avanç del pensament totalitari: «El desert creix. Ai de qui al seu si només alberga desert!» (Friedrich Nietzsche)