|
José Luis Pérez Pont
Advocat, crític d’art i comissari independent.
Col·laborador de les revistes EXIT Express i
EXIT Book. Desenvolupa projectes editorials i de
comissariat des d’un enfocament d’anàlisis i prospecció
social i ambiental, en col·laboració amb institucions
públiques i galeries privades. Entre els seus últims
treballs destaca “De la granota blava al coll blanc.
Transformació social i pràctica artística a l’era
postindustrial” (2003). Com a especialista en art
públic, dirigeix diferents convocatòries d’intervenció a
l’espai públic urbà: des del 1998 comissaria “Art públic
/ Universitat pública. Mostra d’art públic per a joves
creadors”, a la Universitat de València. Entre 2001 i
2004 va dirigir “Proyecto calle”, convocatòria d’art
públic de Peralta (Navarra). En la actualitat dirigeix
“Intracity. Art públic i mediació social” (ajuntaments
d’Aldaia, Burjassot, Mislata, Picanya, Picassent, Quart
de Poblet i Torrent), que genera una nova aposta a
partir de les darreres tipologies d’art a l’espai
públic, mitjançant la investigació i el desenvolupament
del concepte d’intervenció específica deslocalitzada.
Néstor García Canclini
Director del Programa d’Estudis sobre Cultura Urbana a
la Universitat Autònoma Metropolitana de Mèxic, ha sigut
professor a les universitats d’Austin, Duke, Stanford,
Barcelona, Buenos Aires i São Paulo. Ha rebut la beca
Guggenheim, el Premi Casa de las Américas i el Book
Award de la Latin American Studies Association per
Culturas híbridas, considerat el 1992 el millor
llibre sobre l’Amèrica Llatina. L’any 2002 va rebre el
premi d’assaig literari hispanoamericà Lya Kostakowsky,
de la Fundación Cardoza y Aragón, pel seu llibre
Latinoamericanos buscando lugar en este siglo. Entre
les seues obres també destaquen Consumidores y
ciudadanos, Culturas híbridas, La
globalización imaginada i Diferentes, desiguales
y desconectados. Mapas de la interculturalidad,
traduïdes en anglès, portuguès i italià.
Javier de Lucas
Catedràtic de Filosofia del Dret i Filosofia Política de
la Universitat de València, actualment és director del
Colegio de España a París. Promotor i primer director de
l’Institut Universitari de Drets Humans de la
Universitat de València i director des del 1992 del Grup
d’Estudis sobre Ciutadania, Immigració,
Multiculturalitat i Minories de la mateixa universitat.
Forma part del consell científic de nombroses revistes
espanyoles i de la resta d’Europa. Ha sigut professor
visitant en universitats europees i americanes i ha
participat com a expert en problemes de racisme,
immigració i drets humans en projectes espanyols i
europeus. Forma part del consell de redacció de l’edició
espanyola de Le Monde diplomatique. Ha publicat
dos-cents treballs sobre qüestions relacionades amb
l’obediència a la llei, la desobediència civil i
l’objecció de consciència, sobre la dimensió
juridicopolítica de la solidaritat, la tolerància, la
igualtat, sobre racisme i xenofòbia, els drets de les
minories, els problemes de la multiculturalitat i, en
els últims deu anys, principalment sobre política
d’immigració. Entre les seues publicacions més recents,
Globalización e identidades. Claves jurídicas y
políticas (2004) i Querella pacis perpetua. Una
reivindicación del Derecho internacional (amb
Consuelo Ramón).
José Antonio Alonso Rodríguez
Doctor en Ciències Econòmiques i catedràtic d’Economia
Aplicada a la Universitat Complutense de Madrid. Va ser
director de Cooperació Econòmica a l’Instituto de
Cooperación Iberoamericana, i vicerector a la
Universitat Internacional Menéndez Pelayo. Actualment és
director de l’Instituto Complutense de Estudios
Internacionales (ICEI). Està especialitzat en creixement
i desenvolupament i relacions econòmiques
internacionals. Té treballs publicats en revistes
especialitzades com Applied Economics, Journal
of Post Keynesian Economics, European Journal of
Development Research, Revista de Economía
Aplicada, Principios. Revista de Economía
Política, International Journal of Development
Planning Literature o Información Comercial
Española, entre altres.
Ana Isabel Escalona Orcao
Professora titular al Departament de Geografia i
Ordenació del Territori de la Universitat de Saragossa.
Ha realitzat activitats docents o investigadores a
França (universitats de Pau i de Tolosa), Itàlia (Istituto
Universitario Europeo de Florència) i el Regne Unit (King’s
College, Londres). Els seus treballs i publicacions
abracen diversos camps, tant de les relacions
internacionals, moviments migratoris i cooperació al
desenvolupament amb Iberoamèrica, com —més recentment—
de la geografia econòmica.
Josep M.ª Jordán Galduf
Catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de
València. Doctor en Ciències Econòmiques per la
Universitat de València i Màster en Estudis Europeus per
la Universitat de Reading (Regne Unit). Ha sigut
professor visitant a la Universitat de Reading, a la
Universitat Lliure de Brussel·les, a l’Instituto
Tecnológico Autónomo de México (ITAM), a la Universitat
Hebrea de Jerusalem i a la Universitat de Marràqueix.
Autor de nombrosos articles i diversos llibres, com
Economía de la Unión Europea (Madrid, 2005, 5a
edició) i Entre global i local (València, 2006).
També ha sigut president executiu del Patronat Nord-Sud.
Solidaritat i Cultura de la Fundació General de la
Universitat de València.
Antoni Muntadas
Treballa en la seua obra temes socials, polítics i de
comunicació, la relació entre l’espai públic i privat
dins d’un marc social i investiga els canals
d’informació i la manera en què són utilitzats per a
censurar informació o promulgar idees. Treballa
projectes en diferents mitjans com la fotografia, vídeo,
publicacions, Internet i instal·lacions multimèdia.
Muntadas va cursar estudis a l’Escola Tècnica Superior
d’Enginyers Industrials de Barcelona i al Pratt Graphic
Center de Nova York, on resideix des del 1971. Ha
impartit i dirigit seminaris en diverses institucions
d’Europa i dels Estats Units i ha sigut artista resident
i professor de diferents centres d’investigació i
educació. Ha rebut diversos premis i beques, incloent-hi
els de la Fundació Solomon R. Guggenheim, la Fundació
Rockefeller, la National Endowment for the Arts, el New
York State Council on the Arts, Ars Electronica a Linz
(Àustria), Laser d’Or a Locarno (Suïssa) i el Premi
Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat de
Catalunya. Recentment li han atorgat el Premi Nacional
d’Arts Plàstiques 2005 concedit pel Ministeri de Cultura
espanyol. La seua obra s’ha exhibit a tot el món, en
esdeveniments com la Biennal de Venècia (1976), la
Documenta Kassel (sisena i desena edicions), la Biennal
del Museu Whitney i les biennals de São Paulo, Lió,
Taipei, Kwangju i l’Havana. Ha exposat, entre altres, al
Museu d’Art Modern de Nova York, al Museu d’Art de
Berkeley de Califòrnia, al Museu Nacional Centre d’Art
Reina Sofía de Madrid i al MACBA de Barcelona. Va
participar en la 51a edició de la Biennal de Venècia
(2005), transformant el pavelló espanyol en el pavelló
On Translation.
Javier Camarasa
Si buscara una línia que embastara el meu treball hauria
de referir-me a l’illa. L’illa com un petit tros de
terra que obliga a una mirada constant al mar que la
conté, al seu horitzó difús i continu que pressuposa
continents remots. Una illa és una illa pel fet de no
ser prou gran, pel fet de ser un satèl·lit entre
continents. Una illa és tot allò que inclou una delicada
línia d’ones que la devoren dia rere dia; els mars
engoleixen illes. A la vora de la meua illa trobe les
restes que els continents expulsen, naufragis humans.
Últims treballs: “Pateras tours” (Crisol), “Tour-ismes”
(Fundació Tàpies), “La Isla Intranquila” (Centre Juan
Ismael), “Ciudad relax” (Biennal de l’Havana).
Pedro Ortuño
Basa la seua obra en les relacions existents entre els
elements tridimensionals i les implicacions de la
imatge, el so, el vector temporal i la impressió del
moviment. Investiga des de fa alguns anys la vinculació
de l’escultura i els mèdia amb el fet social. Ha
participat en diverses exposicions col·lectives i
individuals, així com en la realització de projectes
d’art públic, entre els quals destaquen “Identidades
críticas: arte español en los 90” (Museu Patio
Herreriano de Valladolid, 2006); “Trencadís d’un
horitzó” (PhotoEspaña 04, Centro Conde Duque, Madrid,
2004; i Fundació Metrònom, Barcelona, 2002); “Locuras
contemporáneas” (2006), “Monocanal” (2002) i “Señales de
vídeo” (1996) (Museu Nacional Reina Sofía, Madrid); “El
extraño honor de las gallinas” (La Gallera, València,
1998); “Desde la imagen” (Sala Parpalló, València,
1997); “Getting There is all that Matters” (metro de
Nova York, 1994); European Media Arts Festival (Osnabrück,
Alemanya, 1991), i “El quinto sentido del pájaro
carpintero” (Sala de San Esteban, Múrcia, 1990).
Actualment és professor a la Facultat de Belles Arts de
la Universitat de Múrcia.
Ángel G. Chueca Sancho
Professor titular de Dret Internacional Públic a la
Universitat de Saragossa, investiga Dret del Medi
Ambient, Unió Europea, Drets Humans i Migracions
Internacionals. Codirector del Títol E-Learning d’Expert
Jurídic sobre Migracions Internacionals i Estrangeria i
director adjunt de la Revista de
Derecho Migratorio y Extranjería
(REDMEX). Algunes publicacions: La expulsión
de extranjeros en la Convención Europea de Derechos
Humanos (Saragossa, 1998); “El Derecho Internacional
prohíbe las expulsiones colectivas de extranjeros”, en
REDMEX (2002); “Un análisis de las migraciones
internacionales a través de cinco mitos”, en REDMEX
(2005); i “Ceuta y Melilla: Los derechos de los
inmigrantes en situación irregular” (amb P. Aguelo),
Abogacía Española. Derecho y Sociedad (gener de
2006).
Joan Lacomba
Doctor en Sociologia i professor titular del Departament
de Treball Social de la Universitat de València. Les
seues investigacions s’han centrat en les migracions i
el Magrib. Ha publicat els llibres
Sociedad y política en el Magreb
(1997), Emergencia del islamismo en el Magreb. Las
raíces sociopolíticas de los movimientos islamistas
(2000), El Islam inmigrado. Transformaciones y
adaptaciones de las prácticas culturales y religiosas
(2001),
després de rebre del Ministeri d’Educació i Cultura el
Premi d’Investigació Cultural Marqués de Lozoya, i
Migraciones y desarrollo en Marruecos
(2004), resultat del projecte d’investigació premiat per
la Fundació La Caixa.
Cayetano Núñez González
Doctor en Dret per la Universitat de València. Professor
titular d’escola universitària de Dret del Treball i de
la Seguretat Social a la Universitat de València i
catedràtic honorari de la Universitat Mayor de San
Andrés, La Paz (Bolívia). Entre altres activitats, va
ser observador electoral de la Unió Europea a Guatemala,
consultor i observador de Nacions Unides a Guatemala i
assessor del Centro de Estudios Laborales de Valparaíso
(Xile). Va realitzar diverses estades com a professor
convidat de la Universitat Bolivariana de Veneçuela, la
Universitat Autònoma de l’Estat de Morelos (Mèxic), la
Universitat de l’Havana (Cuba), la London School of
Economics and Political Sciences (Anglaterra) i la
Universitat Andrés Bello de Santiago (Xile). En aquests
moments participa com a investigador principal en dos
projectes d’investigació de la Universitat de València,
el primer sobre Immigració a la Mancomunitat de
l’Interior Tierra del Vino, el segon sobre Seguretat
Social a la República Bolivariana de Veneçuela. És autor
dels llibres La integración laboral de las personas
con discapacidad: régimen jurídico (Madrid, 2000) i
La evaluación de los riesgos laborales (València,
1999), així com de diversos capítols de llibres i
articles de revistes.
Cristina Barchi
Periodista, especialista en comunicació i medi ambient.
Usue Arrieta / Vicente Vázquez
QQ està integrat per Vicente Vázquez i Usue Arrieta.
Vicente és un gallec nascut a Tarragona que després de
treballar alguns anys com a creatiu per a empreses de
màrqueting i publicitat, es va decantar per camins
artístics. Usue és basca i va estudiar Belles Arts a
Bilbao, Anglaterra i finalment Conca. És allí on es van
conèixer i van començar a col·laborar. El seu treball
conjunt ha anat evolucionant des de l’esfera de l’art
públic i la intervenció d’espais cap a la producció de
vídeos que assagen sobre les relacions socials i els
comportaments humans en contextos actuals, mirant de
generar coneixements específics per mitjà del rodatge,
el muntatge i la mediació amb les realitats triades. Els
patrons de comunicació i la conducta humana s’assagen en
la seua obra per mitjà de dues vessants principals, la
del “moment trobat” i la mediació d’una situació tipus.
En la primera es capturen esdeveniments i es proposa un
discurs a través del muntatge; en la segona els
esdeveniments es provoquen a manera de proveta i les
resolucions finals tenen un caràcter empíric; les dues
tenen com a motor l’acte cognitiu i la reflexió com a
objecte. Els resultats d’aquests processos creatius se
solen formalitzar en peces de vídeo i instal·lacions (www.weareqq.com).
Magdalena Correa
Doctora per la Universitat Politècnica de Catalunya,
especialitzada en fotografia d’arquitectura i paisatge.
Els projectes que realitza es basen en registres
fotogràfics i de vídeo de territoris que es troben en
situació d’aïllament, precarietat o conflicte amb
l’entorn on s’insereixen. Tots condueixen cap a una
mateixa direcció: el viatge. El suport utilitzat és la
fotografia i el vídeo. A partir del registre obtingut es
crea una exposició que té com a objectiu traslladar el
territori a l’espai expositiu, transformant-lo i
permetent que l’espectador el revisca i l’experimente
singularment. Juntament amb l’exposició, per a cada
projecte s’edita un llibre catàleg que compleix el paper
de document d’arxiu a manera d’eina expansiva, educativa
i social de les riqueses geogràfiques i humanes de cada
territori. Els seus tres últims projectes realitzats són
“El Museo” (2000), “The World Trade Center” (2003) i
“Austral” (2005). Aquest últim va consistir en una
exploració de la XI regió d’Aisén, a la Patagònia
xilena, amb l’objectiu de revelar l’aïllament i la
incomunicació del sud de la Terra, a través de la ruta
de la carretera Austral, camí que l’exèrcit xilè va
començar a construir l’any 1976, encara que han resultat
infructuosos els intents per aconseguir la comunicació
amb la resta del país.
Juan José Martín Andrés
Llicenciat en Belles Arts (2001), des de 2005 realitza
projectes artístics que tenen com a nexe comú un punt de
vista ironicoreflexiu entorn de temes de tipus polític i
social actuals. En aquesta línia, ha mostrat el seu
treball en dues exposicions individuals: “Le Monde
diplomatique” (Mislata, 2005) i “Dibujos que no son,
narraciones cotidianas” (Quart de Poblet, 2006); i en
diferents mostres col·lectives, entre les quals
destaquen “Art Públic / Universitat Pública” (València,
2005), XI Premi d’Arts Visuals Ciutat de Burriana
(2006), Certamen de Arte Joven (Junta de Castella i
Lleó, 2006) i en la mostra d’art de l’INJUVE 2005
(Madrid, 2006). Al maig de 2006 el Govern de Mèxic li
concedeix una beca d’estada de creació artística, amb
l’objectiu de desenvolupar el seu treball durant els
mesos de juliol a novembre a Mèxic DF.
Lorenzo Cachón Rodríguez
Professor titular de Sociologia de la Universitat
Complutense de Madrid. Entre els llibres que ha publicat
es troben
Bases sociales de los sucesos de Elche de septiembre de
2004. Crisis industrial, inmigración y xenofobia
(2005), Colectivos desaventajados en el mercado de
trabajo y políticas de empleo (2004), Inmigrantes
jóvenes en España (2003), Prevenir el racismo en
el trabajo en España (1999),
Juventudes, mercados de trabajo y políticas de empleo
(ed., 1999), Los nuevos yacimientos de empleo en
España (1998) i
Movilidad social o
trayectorias de clase? Elementos para una crítica de la
sociología de la movilidad social
(1989).
Ha elaborat informes per a la Comissió Europea, la OIT,
la OCDE, la Fundació Europea per a la Millora de les
Condicions de Vida i Treball, el Consell d’Europa i la
Confederació Europea de Sindicats.
Emma Martín Díaz
Professora titular d’Antropologia Social de la
Universitat de Sevilla. Des del 1995 dirigeix una nova
línia d’investigació que té com a objectiu l’anàlisi de
la nova immigració. És autora de més de mig centenar de
publicacions sobre el tema, entre les quals destaquen
els llibres
Procesos migratorios y relaciones interétnicas en
Andalucía. Una reflexión sobre el caso del poniente
almeriense desde la antropología social
(1999), Repensando la ciudadanía (1999),
Mercados de trabajo e inmigración extracomunitaria en la
agricultura mediterránea (2001) i Procesos
migratorios y ciudadanía cultural (2003).
Participa en diversos doctorats i màsters sobre
etnicitat i processos migratoris, gènere i drets humans
a Europa i a Llatinoamèrica.
M.ª Vicenta Mestre Escrivá
Doctora en Psicologia i catedràtica de Psicologia Bàsica
al Departament de Psicologia Bàsica de la Facultat de
Psicologia de la Universitat de València. Degana
d’aquesta facultat des de l’any 2002 fins a abril de
2006 i vicerectora d’Estudis de la Universitat de
València des de març de 2006, en l’actualitat és
directora del Diploma Universitari d’Especialització
Professional sobre Assessorament en Matèria d’Adopcions
i també del Programa de Suport a Famílies Sol·licitants
d’Adopció i Adoptives, oferit per la Facultat de
Psicologia per mitjà d’un conveni amb la Conselleria de
Benestar Social. En aquest programa s’atenen les
famílies des del moment en què presenten la sol·licitud
d’adopció fins als dos primers anys de convivència amb
el fill o filla. Ha publicat 110 articles en revistes
especialitzades, nacionals i internacionals, 9 llibres i
37 capítols de llibre. La temàtica central de la
investigació que desenvolupa actualment gira
fonamentalment entorn de la família i els diferents
tipus de família (especialment les famílies adoptives),
variables relacionades amb la cohesió i la
conflictivitat familiar, el desenvolupament prosocial i
la conducta agressiva en infants i adolescents i la seua
integració en un context intercultural.
Margarita Bartolomé Pina
Doctora en Pedagogia per la Universitat de Barcelona, és
catedràtica de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en
Educació en aquesta universitat. La seua tasca docent
s’ha centrat en l’àrea metodològica i d’atenció
educativa a la diversitat. Ha sigut coordinadora de
diversos programes de doctorat i ha dirigit nombroses
tesis de llicenciatura, mestratge i doctorals. La seua
preocupació principal ha sigut l’impuls, des de l’àmbit
universitari, al canvi educatiu i social, especialment
per mitjà de processos d’investigació acció i
investigació avaluativa, tant a Espanya com a diversos
països d’Amèrica Llatina. Iniciadora el 1992 i integrant
actual del GREDI (Grup de Recerca en Educació
Intercultural, www.gredi.net) ha impulsat, des d’aquesta
plataforma, diferents línies d’investigació: diagnòstic
de l’escola multicultural, desenvolupament de la
identitat des d’un enfocament intercultural, formació de
competències interculturals i construcció d’una
ciutadania intercultural i crítica. Compta amb nombroses
publicacions, tant en aquest camp com de tipus
metodològic.
Ángel Latorre Latorre
La seua trajectòria acadèmica ha estat sempre vinculada
a l’àmbit de la Psicologia de l’Educació. Llicenciat en
Psicologia i en Pedagogia Terapèutica a la Universitat
de Barcelona, l’any 1989 obtingué el títol de doctor en
Psicologia a la Universitat de València, i el 1992 la
càtedra d’escola universitària en Psicologia Evolutiva i
de l’Educació. És el coordinador de la línia
d’investigació Psicologia Escolar i ha col·laborat en
diverses investigacions sobre els processos
d’ensenyament/aprenentatge a les aules. Entre les seues
publicacions destaquen llibres com Psicología
escolar: programas de intervención, Programas
europeos de educación para la tolerancia,
Educación para la tolerancia: programas de prevención de
conductas agresivas y violentas en el aula.
Actualment realitza una investigació patrocinada pel
Ministeri d’Educació i Ciència sobre Interculturalitat i
Escola, en què analitza el repte de l’acollida de la
població immigrant i la resposta educativa més adequada
en cada cas.
Mau Monleón
Doctora en Belles Arts, és professora titular del
Departament d’Escultura de la Universitat Politècnica de
València. Artista interdisciplinària comença a mostrar
el seu treball l’any 1987. Després d’exposar a les
galeries Punto i Juana de Aizpuru, ha participat amb la
galeria Tomàs March en les fires Arco i Art Basel.
Destaquen les seues individuals “Verbo” (Club Diario
Levante, València, 1993), “El arquitecto continúa
ausente” (Galeria Tomàs March, València, 1998), “Spaces
of welfare” (Galeria North, Copenhaguen, 1998) i
“Elsewhere. En otro lugar” (CAM-València, 2000-2001).
Com a col·lectives destaquen “Els 90 en els 80: proposta
d’escultura valenciana” (IVAM, 1995), “Assujetissement”
(La Gallera, Generalitat Valenciana, 2002),
“Extra-versiones. Entre lo público y lo privado” (Sala
Alameda, Màlaga, 2003) i “25 anys d’art i la
Constitució” (Reials Drassanes, València, 2005). En la
seua obra es projecta una funció social, posant l’art al
servei de la ciutadania mitjançant els projectes d’“Arte
público: ideas de la Gerencia” (1998), per l’apropiació
pública de la Gerència del Port de Sagunt; “La partida
de squash” (1998) i “La casa” (2005), dues
videoinstal·lacions contra la desaparició del barri
valencià del Cabanyal per la imposició de nous projectes
urbanístics; “Territori públic” (2001), una intervenció
participativa a la plaça del centre històric de Xàbia; i
“Casa-presó” (2003), un al·legat feminista a la façana
de l’antiga presó de Teulada. Ha publicat el llibre
La experiencia de los límites. Híbridos entre escultura
y fotografía en la década de los ochenta. Web:
www.upv.es/intermedia.
Darío Corbeira
(Sense text, a petició de l’autor)
Rocío Villalonga
Doctora en Belles Arts, és professora titular a la
Universitat Miguel Hernández d’Elx. Durant els últims
anys els seus projectes han derivat en una recerca
efectiva del despertar de la consciència ciutadana en la
realitat sociopolítica en què es desenvolupen, amb la
participació del públic mitjançant la utilització dels
mitjans de comunicació de massa i estratègies creatives
que deriven de la instal·lació i el videoart.
Isidro Maya Jariego
Doctor en Psicologia i Màster en Gestió de Recursos
Humans. Professor Titular de Psicologia Social de la
Universitat de Sevilla. Coordina una línia
d’investigació sobre Xarxes Personals i Comunitats. Ha
estudiat el procés d’adaptació psicològica dels
immigrants africans i llatinoamericans a Andalusia, i ha
participat en l’estudi de necessitats i en l’avaluació
de programes de serveis socials, de prevenció de
drogodependències i d’inserció laboral. Recentment, ha
coordinat un número especial sobre “el problema del món
petit” de Stanley Milgram, i és editor de Redes.
Revista Hispana para el Análisis de Redes Sociales.
Entre les seues publicacions destaquen els llibres
Inserción socio-laboral de los inmigrantes en Andalucía:
el programa Horizon (Sevilla, 2000) i La
integración social de los inmigrantes africanos en
Andalucía: necesidades y recursos (Sevilla, 1996).
Va ser premi a la Innovació Docent de la Universitat de
Sevilla l’any 2003, i va obtenir un diploma a
l’Excel·lència Docent el 2002. Alguns dels seus treballs
sobre xarxes de suport social s’han publicat en l’International
Journal of Intercultural Relations, la Revista
Española de Investigaciones Sociológicas i
Psicothema. És revisor de l’American
Psychological Association Review of Books.
Francisco Torres Pérez
Treballador social i sociòleg per la Universitat de
València. S’ha especialitzat en sociologia de les
migracions extracomunitàries, tant pel que fa a l’estudi
dels aspectes més generals del procés d’inserció dels
immigrants, sobre el qual ha editat amb Javier de Lucas
el volum col·lectiu Inmigrantes, ¿cómo los tenemos?
(2002), com de les qüestions més pròpies de la
inserció urbana dels nous veïns a les nostres ciutats, a
les quals ha dedicat la seua tesi doctoral, Àmbit
urbà, sociabilitat i inserció social dels immigrants. El
cas de Russafa (València). Una àmplia síntesi
d’aquesta investigació ha merescut el segon guardó del
Premi d’Investigació Cultural Marqués de Lozoya 2005.
Actualment és professor del Departament de Sociologia i
Política Social de la Universitat de Múrcia.
Antonio Méndez Rubio
És professor de Comunicació Audiovisual a la Universitat
de València i ha sigut professor visitant a la Duke
University (Carolina del Nord). Les seues línies
d’investigació se centren en la teoria crítica i els
estudis culturals. En aquesta línia ha publicat els
assajos
Encrucijadas. Elementos de crítica de la cultura
(1997), La apuesta invisible. Cultura, globalización
y crítica social (2003) i Perspectivas sobre
comunicación y sociedad (2004). És a més autor de
diversos llibres de poesia, entre els quals destaquen
Por más señas (2005, premi Ojo Crítico de RNE),
Historia del daño (2006) i Todo en el aire
(Poesía 1995-2005) (2007).
Mabel Palacín
Estudia a la Universitat de Barcelona combinant Història
de l’Art i Fotografia, Cinema i Vídeo a la Facultat de
Belles Arts. En finalitzar resideix dos anys a Nova
York, Amsterdam i Londres. Des de l’exposició
“Snapshots” a la Sala Montcada de La Caixa a Barcelona
l’any 1988, comença una intensa activitat expositiva.
Desenvolupa el seu treball en una franja en què
s’encreuen fotografia i cinema, o, més ben dit, en què
s’encreuen la imatge en moviment i la imatge fixa.
Realitza fotografies que han acabat sent un vídeo,
filmacions que han acabat sent fotografies. En els
darrers anys el seu mètode de treball evoluciona cap a
projectes que impliquen processos més llargs de
producció. D’aquests últims destaquen produccions com
Sur l’Autoroute, La distància correcta i
6".
Javier Peñafiel
“El treball de Javier Peñafiel es pot definir com un
exercici personal, una batalla interna entre la raó
crítica i l’autoritat poètica. El denominador comú del
seu treball és l’esforç permanent per descobrir, i
descobrir-nos, que els mites moderns no són sinó una
projecció dels afectes humans, de les seues ànsies i de
les seues misèries.” (Chus Martínez). “És fàcil veure en
el conjunt de l’obra de Javier Peñafiel una
ritualització en la qual el públic, com a entitat
virtual de desconeguts solitaris, s’enfronta a la
impossibilitat de la seua constitució institucional com
a associació voluntària.” (Octavi Rofes). Els seus
últims projectes i participacions: Basel Art Fair, Loop
06, Barcelona; DIVA Art Fair, Nova York; Arco 06,
Madrid; “Trilhas na mata digital”, Museu Niteroi, Rio de
Janeiro; “Material sensible”, Museu Esteban Vicente,
Segòvia; “Os acasos convenientes”, Play Gallery, Berlín;
Biennal Leandre Cristòfol, La Panera, Lleida; Biennal
Once, Círculo de Bellas Artes de Madrid; Miami Basel Art
Fair 05; Arco 05, Madrid; “Identidades”, paranimf de la
Universitat de Saragossa; Paris PHoto, Video project
Room, Carrousel du Louvre, París; “Temps de vídeo.
1965-2005. Col·lecció Noveaux médias del Centre Pompidou”,
amb la participació de la col·lecció d’art contemporani
de la Fundació La Caixa, Caixafòrum, Barcelona;
“Huérfanos del vacío”, Rekalde, Bilbao; “Palabra Natal”,
Museu Pablo Serrano, Saragossa.
Isaías Griñolo
“No me interesa un arte limpio o libre de compromiso, no
podría pasar por este mundo sin dar mi punto de vista
sobre temas que afectan a las personas que quiero y
conozco, y a mí mismo”. Potser, aquesta és la raó per la
qual des del començament d’aquest nou segle centra la
seua atenció sobre l’entorn on viu, el triangle Huelva,
Sevilla i Badajoz, des d’on construeix tres nuclis de
treball, tots tres relacionats amb la terra i els seus
veïns. El primer, Las fatigas de la muerte I (La
lógica cultural del capitalismo químico), és una
col·lecció de materials molt diversos generats i
recopilats en relació amb els efectes socials,
econòmics, culturals i ambientals produïts per la
indústria química a Huelva (aquest treball s’ha recollit
en un llibre homònim, que de moment dorm plàcidament als
soterranis de la institució que en va pagar la
producció, la Caja San Fernando de Sevilla). El segon
nucli de treball, El eco de esas voces que no cesa,
gira al voltant de la mà d’obra immigrant necessària i
imprescindible per a tirar endavant l’agricultura
intensiva de la maduixa. És un projecte obert i en
construcció contínua que té com a únic objectiu
registrar les tensions socials generades a la comarca
maduixera de Huelva. El tercer cos de treball,
Asuntos Internos. La Cultura como cortina de humo,
és un híbrid entre investigació privada bunyolera i art
quasi professional. Hi tenen cabuda tots els temes que
generalment els artistes obliden quan es posen a
treballar, que obliden quan no volen fer-se preguntes.
Els tres projectes o nuclis de treball esmentats se
solen barrejar entre si, sense cap tipus d’ordre ni
concert, atenent només aspectes circumstancials que
tenen a veure únicament amb la necessitat del moment. El
treball presentat ací n’és una bona prova.
Rogelio López Cuenca
Per mitjà dels seus treballs, exposicions, cursos,
tallers i intervencions en espais públics, realitza una
anàlisi crítica dels mitjans de comunicació de masses.
Ha participat en les biennals d’art contemporani de
Johannesburg, Manifesta 1 (Rotterdam), São Paulo, Lima i
Istanbul. Des del 1999 treballa en el projecte “El
Paraíso es de los extraños” (www.lopezcuenca.com/paraiso/paraiso.html).
|
|
Rafael Marchante
Fotògraf. Premi Andalucía de Periodisme (2000).
Col·labora en revistes i periòdics nacionals i
estrangers. Ha participat en exposicions individuals i
col·lectives de fotografia de premsa. Ha treballat per
al diari El País i l’agència EFE. Actualment
treballa per a l’agència Reuters.
Elo Vega
Treballa en projectes d’investigació relacionats amb les
problemàtiques de gènere, mediambientals, marginació i
moviments socials, des d’una pràctica artística que
abraça la fotografia, la imatge en moviment i el disseny
gràfic. Ha mostrat el seu treball en diferents
exposicions i projectes a Espanya, França i Mèxic.
|
Blanca Muñoz
Llicenciada en Filosofia i en Ciències Polítiques i
Sociologia, es va doctorar a la Universitat Autònoma de
Madrid l’any 1983. Premi Extraordinari de Llicenciatura,
Premi Millor Becari i Premi d’Investigació Científica
l’any 1982. Actualment és professora titular de
Sociologia de la Cultura de Masses i Teoria Sociològica
a la Universitat Carlos III de Madrid, després d’haver
sigut professora titular de Teoria de la Comunicació de
Masses a la Universitat del País Basc durant els anys
1983-1990. Entre les seues publicacions es poden
esmentar els llibres següents:
Cultura y comunicación. Introducción a las teorías
contemporáneas
(1989), Teoría de la pseudocultura. Estudios de
sociología de la cultura y la comunicación de masas
(1995), Whose Master’s Voice? The Development of
Popular Music in Thirteen Cultures (1997),
Theodor W. Adorno. Teoría crítica y cultura de masas
(2000), Medios de comunicación, mujeres y cambio
cultural (2001), La cultura global. Medios de
comunicación, cultura e ideología en la sociedad
globalizada (2005), Cultura y comunicación.
Introducción a las teorías contemporáneas (2005),
Modelos culturales. Teoría sociopolítica de la cultura
(2005).
Així mateix, ha publicat nombrosos estudis i articles
sobre la ideologia, la cultura i el coneixement en la
societat contemporània.
Santiago Alba Rico
Va estudiar filosofia a la Universitat Complutense de
Madrid. Entre 1984 i 1991 va ser guionista de tres
programes de Televisió Espanyola (entre els quals el
molt conegut La bola de cristal). Ha publicat
articles en nombrosos periòdics i revistes i, entre les
seues obres, hi ha els assajos Dejar de pensar,
Volver a pensar, Las reglas del caos
(llibre finalista del premi Anagrama 1995), La ciudad
intangible, El islam jacobino o Torres más
altas, llibres inscrits en un doble horitzó
d’investigació: el que podríem definir com a
“antropologia del mercat” i, els darrers anys, la
desconstrucció del discurs de les “civilitzacions”. És
també autor d’un relat infantil titulat El mundo
incompleto i ha col·laborat en nombroses obres
col·lectives d’anàlisi política (sobre l’11-S, sobre
l’11-M, sobre Veneçuela, etc.). Des del 1988 viu al món
àrab, i ha traduït al castellà el poeta egipci Naguib
Surur i més recentment el novel·lista iraquià Muhammad
Jidair. Des dels darrers anys col·labora en nombrosos
mitjans, tant digitals com en paper (la coneguda web
d’informació alternativa Rebelión, Archipiélago,
Ladinamo, etc.).
Marina Pastor Aguilar
Professora titular del Departament d’Escultura de la
Universitat Politècnica de València. Llicenciada en
Filosofia i Ciències de l’Educació, ha treballat sobre
les difícils configuracions que l’àmbit públic adquireix
en les societats contemporànies i els grups i pràctiques
socials que es manifesten com a antagonistes dels
processos de globalització econòmica i la seua
configuració des de les tecnologies de la informació.
Entre les seues publicacions es troben
De la granota blava al coll
blanc. Transformació social i pràctica
artística a l’era
postindustrial,
Miradas sobre la sexualidad en el arte y la literatura
del siglo xx
en Francia y en
España i
Germinal. En l’actualitat les seues investigacions
se centren en la gènesi i les diferents manifestacions
que els imaginaris col·lectius adquireixen en la
interrelació entre l’alta cultura, la cultura popular i
la dels mitjans de comunicació de masses, així com en la
influència de les tecnologies de la informació i
comunicacions i la seua conformació en diversos camps
culturals emergents.
Antonio Orihuela Parrales
Doctor en Història per la Universitat de Sevilla,
coordina des del 1999 les trobades de poetes Voces del
Extremo, de la Fundación Juan Ramón Jiménez. Les seues
darreres publicacions són
Comiendo Tierra
(www.babab.com/biblioteca), Narración de la llovizna
(Tenerife, 2003; www.bailedelsol.org), El mal:
técnicas de análisis y prospección superficial
(Badajoz, 2004), Tú quién eres tú (Tenerife,
2006) i La ciudad de las croquetas congeladas
(Tenerife, 2006; www.bailedelsol.org).
En el camp de l’assaig destaca
La voz común: una poética para reocupar la vida
(Madrid, 2004;
www.tierradenadieediciones.com)
i la novel·la experimental
x Antonio Orihuela
(Béjar, 2005).
|
