|
Fins el pròxim 17 de junyl pot contemplar-se l'exposició "Glíptica, Camafeus i Entalles de la Universitat de València" inaugurada el
23 de gener de 2001 en la Sala Thesaurus de La Nau. L'exposició, comissariada per Daniel Benito Goerlich i Norberto Piqueras, presenta la col·lecció glíptica universitària composta per gairebé un
centenar de pedres gravades (camafeus i entalles), datades entre el s. III a.C. i la primera meitat del s. XIX. La col·lecció glíptica de la Universitat de València constitueix un important conjunt,
amb entitat pròpia, dintre dels rics i diferents tresors patrimonials que custodia aquesta institució universitària. La seua pertinença a la Universitat, obeeix al desig exprés de Jose Nicolás
Aparici, estudiant i professor de la nostra Universitat a la fi del s. XVIII i principis del s. XIX, que va llegar, després de la seua mort, la seua col·lecció de camafeus i entalles, juntament amb
altres objectes valuosos, que havia anat configurant, amb l'habilitat i obsessió pròpia dels col·leccionistes decimonònics, durant la seua estada en la ciutat de Roma on va treballar com secretari de
l'ambaixada espanyola.
¿Què és glíptica? La Glíptica és l'art de fer incisió, de gravar, sobre pedres dures. En la terminologia arqueològica el terme glíptica
s'empra per a designar la labor de talla sobre pedres precioses o semiprecioses, amb independència que el seu gravat siga en buit (entalles) o en baix relleu (camafeus). Ja els grecs distingien entre la
diaglíptica, el que seria el gravat en buit, és a dir, l'entalle, i per altra banda, la anaglíptica consistent en el procés invers, el gravat o esculpit en baix relleu, el camafeu.
Estructura de l'exposició L'exposició "Glíptica: Camafeus i Entalles de la Universitat de València" s'estructura en vuit seccions,
les sis primeres: Animalia [Híbrids i monstres] Natura Divina [Deus i Herois] Potestas [Emblemàtica i poder] Arcana [ Segells Màgics, Amulets i Talismans] Eròtica, Humana Figura [Retrats ],
presenten la col·lecció Aparici a partir de l'anàlisi de l'ampli repertori temàtic i iconogràfic representat en aquestes pedres; la setena secció: Camafeus Pintats, presenta una selecció de còdex
miniats renaixentistes, pertanyents a la Universitat de València, en les seues miniatures se subratlla la presència reiterada d'aquestes peces glíptiques que semblen traslladar-se de suport
artístic; finalment la secció: Aparici, col·leccionista i donant, rendeix memòria a l'universitari que va configurar i donà la col·lecció a la Universitat. Hem intentat destacar la dependència
entre glíptica i numismàtica respecte al seu repertori figuratiu així com la seua extensió i reciprocitat en impresos i manuscrits. És habitual que els temes difosos en les encunyacions monetals les
trobem simultàniament en versions glíptiques, entalles i camafeus. Això s'observa especialment quan es tracta de motius simbòlics creats amb evident finalitat política i al servei de la difusió
d'una idea concreta que es vulgués propagar. La Universitat de València conserva una excel·lent col·lecció numismàtica, especialment de moneda romana, que ens ha permès establir aquest tipus de
contagis temàtics i extensions iconogràfques. Per aquesta raó vam presentar també en aquesta mostra quaranta peces numismàtiques que les seues versions de divinitats, al·legories, emperadors o
símbols de poder, paral·lelament, apareixen en les nostres peces glíptiques. A més, també s'exposen, una sèrie d'impresos, procedents de diferents biblioteques valencianes, des del s. XVI al XVIII,
que es van convertir uns en autèntics repertoris visuals, a través dels seus gravats, de les diferents variants formals i compositives de les peces glíptiques i/o numismàtques, altres en autèntics
tractats de pedres precioses on s'analitzen les seues virtuts i propietats, així com els maneres de tallar la pedra, els secrets de la glíptica.
Catàleg En el catàleg de l'exposició, amb un disseny molt cuidat, i en doble edició, valencià i castellà, han participat diferents
professors i tècnics de la Universitat de València així com responsables d'arxius i biblioteques en l'elaboració d'articles que analitzen la col·lecció universitària i fitxes catalogràfiques de
les peces exposades: Carmen Alfaro, Luis Ochando, Rosa Moreno, Susana Vilaplana, Rosa Elena Rios , Mª Creu Cabeza, Carmen Rodrigo, Mª Pia Catalá, Ascensión Lluch. A més es publiquen dos relats
literaris, "Peces sense enfilada" de Pilar Pedraza i i "Madamina, il catalogo è questo" de Martí Domínguez, ambdós escriptors i professors de la nostra Universitat. També s'inclou
l'anàlisi gemològic que s'ha realitzat de tota la col·lecció glíptica a càrrec del professor Luis Ochando i Rosa Moreno.
El seu valor histórico-documental
La col·lecció glíptica Aparici presenta una diversificació històrica considerable. Aquesta àmplia trajectòria històrica ens permet una
aproximació amplia al món del gravat en pedras semiprecioses en el marc de la cultura occidental. Trobem des de nombroses peces romanes de gran qualitat, fins manifestacions de l'art de la talla d'
interessants gravadors italians del s. XIX que signaren les seues obres. L' estètica i tècnica dels s. XVI i XVIII estan molt ben representades especialment pels camafeus. El grup fonamental dels
entalles correspon a l' antiguitat, uns de clar gust hel·lenístic, altres pertanyents als anomenats entalles màgics, amulets i talismans, altres representen inscripcions críptiques amb referència a
religions arcaiques i sincrètiques, sempre presents en la majoria de les importants col·leccions glíptiques europees. Però resalta especialment la representació sobre aquestes pedres dels deus i herois de la
mitologia oficial (Zeus, Helioserapis, Hèrcules, Venus, Mart, Flora, Victòria, Esculapi, Higea, Dionisos, Medusa, Abraxas,...) que ens mostren i ofereixen tot un panteó d'acord amb la cultura i preferències de la
societat de l'època. Les composicions i els elements temàtiques que observem en la glíptica responen en molts casos a la recuperació de temes amb prototipus molt més antics, o bé a còpies de motius famosos
heretats de la pintura o escultura dels grans mestres.
Sobre el seu valor d'ús Els entalles tingueren un important paper com a segells durant molt de temp, per aquesta raó
és important observar la seua impronta, no el dibuix en negatiu que porta el segell, es considera, en aquests casos, que aquella és el treball final buscat pel tallista. Però alguns entalles, pergueren
aquesta funció –segell- a favor d' un caràcter més ornamental, el que determinava la utilització de pedres en les que resalta el motiu amb major facilitat, és el cas dels jaspis i és el cas de la
nostra bella Gorgona mortal, Medusa (núm.inv.UV1555). Altres entalles foren abandonant la primitiva funció de segell, i inclús abandonen el seu exclusiu valor ornamental, per a subratllar composicions
carregades de valors simbòlics, convertint-se en amulets i talismans, són els segells màgics. En aquest tipus de segells màgics s'arriben a gravar fòrmules cabalístiques i composicions gnòstiques, a
vegades vinculades a tradicions iconogràfiques egípcies, hebraiques i orientals. És el cas del nostre apreciat Abraxas (núm.inv.UV1533).
|
