Herència Pintada. Obres Pictòriques Restaurades de la Universitat de València

Herència pintada. 

Obres pictòriques restaurades de la Universitat de València

La Nau - Sala d’Exposicions i Capella de la Sapiència

Des del 14 de febrer fins al 30 Juny 2002

Multimèdia

Visita visual

“Herència pintada” presenta una mostra significativa de la pinacoteca de la Universitat de València. És una col·lecció pictòrica important i variada malgrat la pèrdua esdevinguda al llarg de la seua història, principalment el greu incendi que afectà els edificis de l’Estudi General el 7 de desembre de 1812, durant el bombardeig de la ciutat per les tropes napoleòniques del mariscal Suchet. D’aquest tremend desastre se salvaren, tanmateix, el teatre acadèmic i la capella, amb la seua decoració interior, tal com es dedueix dels antics inventaris on es relaciona gran quantitat de pintures, un dels béns culturals més apreciats, juntament amb els llibres, per la nostra institució acadèmica. Aquesta col·lecció de pintura ofereix, a més a més, la particularitat de tenir un origen estrictament universitari. És a dir, tots els elements que la integren van ser generats per encàrrec del Claustre o incorporats al patrimoni universitari mitjançant donacions i herències de professors i antics alumnes. De fet, moltes d’aquestes obres configuren la imatge institucional, especialment la galeria de retrats, que consitueix l’apartat més abundant de la col·lecció. D’altra banda, la majoria dels quadres que componen la pinacoteca religiosa de la Universitat de València són testimonis de l’època en què es van fer, de l’evolució de l’espiritualitat, de la iconografia i les preferències devotes dels valencians al llarg de la seua història, però no destaquen, tret de la cèlebre Mare de Déu de la Sapiència, com a quadres de devoció. Són imatges estretament vinculades a la història de la Universitat, al saber, a l’educació, a l’ensenyament, imatges que commemoren esdeveniments religiosos en els quals, com a part de la ciutat, participà també la Universitat de València. Així, aquest ric patrimoni, heretat dels qui ens van antecedir i establiren les bases de la nostra realitat actual, esdevé un testimoni vibrant i commovedor de les seues conviccions, ideals i símbols. Avui, aquestes obres es presenten com a senyals portadors d’un potencial informatiu, història material de la nostra institució universitària. Així, la nostra herència pintada deixa de ser un residu més o menys venerable per convertir-se en un veritable tresor ple de possibilitats.

Davant aquest singular patrimoni heretat, la Universitat de València ha volgut en aquests anys assumir la tasca de recuperar-lo i posar-lo a l’abast dels ciutadans de la millor manera possible. Totes les obres pictòriques que es presenten en “Herència pintada”, datades entre els segles xvi i xx, han estat restaurades en els últims anys. Restaurar significa reconèixer els senyals que els béns culturals arroseguen en el seu esdevenir històric obrint aquestes obres a les noves lectures i fent-les partícips del desenvolupament cultural. Quinze anys de restauracions i investigacions han permès tornar l’excel·lència a les imatges i la paraula als quadres, i han ofert algunes sorpreses pel que fa al seu significat, qualitat i autoria. S’han salvat pintures que semblaven definitivament arruïnades, com ara el Sant Lluís Bertran de Lluís Planes, se n’han trobat d’altres l’existència de les quals es desconeixia, com ara els llenços signats per Llucià Salvador Gómez, pintor valencià de la segona meitat del segle xvii.

L’acurada publicació que acompanya la mostra conté un detallat catàleg de les peces escollides per ser exposades, amb un significat, història i procés de restauració i, a més a més, una sèrie d’estudis convergents a partir de la col·lecció pictòrica aplegada per la institució universitària des de la seua fundació fins a mitjan segle xx. José Manuel Barros, en “Pintura humillada”, reflexiona sobre la naturalesa de les distorsions patides pels quadres amb el pas del temps i dels agents humans intentant dilucidar uns criteris aceptables d’intervenció que han guiat l’esforç per conservar-los i estudiar-los. J. L. Ferrero ofereix una recopilació de les tècniques d’anàlisi desenvolupades sobre les pintures en el curs de la restauració. Nuria Blaya considera, en “Pintura sacra”, les obres de caràcter religiós en el seu conjunt i context, mentre que els retrats són comentats per José Redondo i Ignacio Catalán centrant-se, respectivament, en l’obra de Jeroni J. Espinosa i el taller de Vicent López. Alguns quadres, per la seua rellevància especial, han merescut un estudi particular, com el que ha fet Daniel Benito sobre la taula de la Mare de Déu de la Sapiència de Nicolau Falcó en “Pintura desxifrada”, o en “Pintura recuperada” sobre l’interessant llenç Sant Pere Pasqual, de Josep Orient. Aquest últim, una adquisició inesperada, és estudiat en el complex context polític i cultural que el va generar, el qual constitueix també l’eix de l’aportació d’Emilio Callado en “Tota pulchra”.

No han faltat mai a la Universitat de València persones que, ben sovint d’una manera admirable i fins i tot heroica, han contribuït a la preservació i a la difusió d’un singular patrimoni. Avui, el projecte Thesaurus intenta fer partícip la comunitat universitària i el conjunt dels ciutadans d’aquest ric tresor impulsant la catalogació exhaustiva, la recerca i l’estudi dels fons i la publicació dels resultats en diversos formats per difondre’n el coneixement, així com assolir noves i millors condicions d’exhibició i d’accés a les col·leccions patrimonials universitàries.