Accedir a la pàgina principal de la UniversitatImatge decorativa
Cultura

Horts de tarongers

Horts de tarongers
Visions culturals d’un paisatge
 

Del 12 de desembre de 2012 al 19 de març de 2013
 

Sala d’exposicions. Jardí Botànic (Quart, 80)

 

Horari: De 10 a 14h, i de 16 a 20h de dilluns a divendres. I de 11 a 14h, i de 16 a 18h dissabte i diumenge

Vídeo

 

Comissari: Adrià Besó Ros

Projecte: Universitat de València

Organització: Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València

Producció: Jardí Botànic de la Universitat de València i Fundació General de la Universitat de València

Hi col·labora: Ajuntament de València 

El taronger ha estat un arbre de jardí molt apreciat per les seues qualitats estètiques. En la tradició cultural valenciana els conceptes d’hort i jardí han estat íntimament relacionats. A finals del segle XVIII comencen en els cercles il·lustrats les primeres experiències del cultiu del taronger amb una finalitat comercial, del que s’obtenen quantiosos beneficis econòmics. En un primer moment els horts de tarongers quedaran centrats en els nuclis de la Ribera i de la Plana de Castelló on es van desenvolupar de forma molt lenta, fins que a meitat del segle XIX es donaren les condicions que afavoriren l’exportació de la producció als països europeus. Però a partir de 1880 el taronger es va estendre de forma generalitzada per tota la franja litoral compresa entre la Plana de Castelló i la Safor fins arribar a la dècada dels anys trenta. Les qualitats estètiques del taronger com a arbre de jardí es van estendre a tot un paisatge que es va cultivar de forma acurada, gràcies als importants beneficis econòmics que va generar.

Des dels seus orígens aquest paisatge va rebre una valoració estètica reflectida als relats dels autors que per diversos motius van tractar d’aproximar-se, com ara el mateix Cavanilles, Madoz, Lassala, Bodí, la Comptesa de Gasparín, etc. En un principi aquesta percepció sols es materialitza per part de determinades persones pertanyents als àmbits científics i per visitants estrangers. Però serà en aquesta època daurada del cultiu que se situa entre 1880 i 1930, sobretot en la transició del segles XIX al XX, quan la burgesia asumisca el lideratge en l’expansió agrària valenciana i en el cultiu de la taronja, quan reba una especial atenció per part d’escriptors, pintors i fotògrafs o productors de cinema, que amb les seues obres l’elevaran a la categoria de paisatge, tot transmetent uns valors que seran apresos pels diferents estrats de la societat.

Crida l’atenció com les diferents manifestacions culturals coincideixen en transmetre un concepte d’hort idealitzat prou semblant i en situar el paisatge dels horts per excel·lència en Alzira i Carcaixent, on la major concentració d’horts li atorga un caràcter sublim que despertarà experiències estètiques que es materialitzaran en les diferents formes d’expressió artística.

 

 

Aquesta exposició ens acosta a la visió de l’hort de tarongers i del paisatge citrícola a través de les imatges creades per la fotografia, la literatura i el cinema entre 1880 i 1930. El contingut s’estructura en els següents àmbits:

0.Audiovisual: Horts de tarongers. La formació del verger valencià

Explica el pas de l’hort jardí valencià a l’hort de tarongers que es produeix en paral·lel a l’adopció del taronger com a cultiu comercial, i explica el concepte d’hort canònic burgés i els fonaments de la seua valoració estètica.

1. L’hort de tarongers

L’hort canònic burgés està format per una superfície ortogonal plantada de tarongers, rodejada per una tanca, l’interior de la qual s’estructura per dos eixos en forma de creu. Al centre se situa la casa, junt a la qual hi ha la bassa i el motor de reg, junt als quals es desplega un jardí ornamental. Els diferents camins interiors es transformen en passejos que s’adornen amb arbres, palmeres i altres plantes. En aquest àmbit s’analitzen els diferents elements que conformen l’hort canònic burgés: el taronger, palmeres, xiprers, l’entrador, la casa, l’aigua, els jardins.

2. Visions panoràmiques

Aquest àmbit ofereix imatges panoràmiques d’un paisatge caracteritzat pel monocultiu. Ens mostren boscos de tarongers, dels que sobreixen les cases dels horts, les palmeres, els arbres dels jardins i els fumerals dels motors. Com que és un paisatge arbrat i de camps tancats, per a poder tindre bones vistes panoràmiques cal pujar als miramars de les cases o a algunes elevacions naturals. Per als escriptors el mirador per excel·lència ha estat la Muntanyeta del Salvador d’Alzira.

 

 

3. El paisatge viscut

Ens mostra la relació de les persones amb el paisatge, que gracies a la seua dedicació i treball el van fer possible i el van sustentar. Parlem de senyorets, que tenien l’hort com a signe de prestigi social, on passaven les temporades d’estiueig amb la seues famílies i amistats, d’hortolans que es dedicaven a treballar i a tindre cura dels horts, i de les dones, que atenien la casa de l’hort i treballaven als magatzems de taronja en les tasques de confecció. Les circumstàncies excepcionals viscudes durant la Guerra Civil van fer que l’any 1937 el govern de la República creara en alguns horts colònies escolars on xiquets i xiquetes evacuats dels bombardejos de Madrid visqueren una experiència idíl·lica en el “Llevant feliç”, lluny dels horrors de la guerra.

4. La realitat actual

Aquests paisatges, que durant les primeres dècades del segle XX van ser font d’inspiració de poetes i escriptors, foren pintats i van captar l’atenció dels objectius de fotògrafs i cineastes, han perviscut sense canvis massa substancials fins fa una dècada, quan es va encetar un lent declivi que no ha materialitzat les seues empremtes fins els darrers anys. La  comparació d’aquestes imatges actuals amb les que es mostren al llarg del recorregut expositiu vol deixar testimoni gràfic d’aquestes pervivències, que a partir d’ara es veuen amenaçades.

5. Mirant cap al futur

El cicle de la taronja com a monocultiu intensiu ha arribat al seu fi en aquelles comarques on va aparèixer de forma primerenca. Açò planteja un escenari de grans transformacions paisatgístiques a curt termini, de les quals ja trobem algunes manifestacions de diferent abast. A hores d’ara ens trobem en un moment de canvis, on el triomf d’algunes de les alternatives marcarà la nova imatge del paisatge per a un pròxim cicle. En aquest àmbit es mostren imatges actuals de les diferents alternatives: conversió en sol urbanitzable, reconversió amb nous cultius com l’avocat, la xirimoia o el caqui, els arbres per a l’obtenció de fusta, l’oci i el turisme rural...

 

 

 


[<] Tornar

Més informació: cultura@uv.es