Invisibles. Les altres dones
inVISIBLES.
Les altres dones?
Fotografies de Susi Artal
De l’11 de gener al 8 febrer de 2007
Sala Oberta - La Nau
Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13.30 hores i de 16 a 20 hores. Diumenge de
10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE |
Visita visual |
|
|
¿S’ha acabat el rol de guardiana sedentària del
campament o no va existir mai? Segons estudis recents,
una de cada dues persones migrants és dona. Aquesta
tendència, que caracteritza els fluxos mundials, se
segueix també al nostre entorn immediat. Al País
Valencià, i en altres comunitats autònomes, el cinquanta
per cent de la immigració el constitueixen dones. |
|
|
|
|
Amagades darrere del masculí universal, aquesta
importància quantitativa no té equivalent en la seua
presència als mitjans de comunicació. Quan s’hi tracten
“notícies sobre la immigració”, les dones no hi
apareixen diferenciades. Si ho fan, van sovint
acompanyades de tragèdies: víctimes de maltractaments,
dones explotades per màfies de la prostitució,
delinqüents a petita escala, submises, incultes...
|
|
|
|
La seua representació gràfica és també escassa i
distorsionada. Si es mostren imatges de dones immigrants
il·lustratives de notícies, se seleccionen les d’alguna
ètnia fàcilment recognoscible en la seua diferència, pel
color de la pell o per la indumentària i, habitualment,
en l’exercici de papers femenins tradicionals:
maternitat, treball domèstic...
D’aquestes formes de representació es deriva que la
diversitat cultural, ètnica i de rols aportada per les
dones immigrants estiga absent en l’imaginari
col·lectiu. A més de la pèrdua en l’enriquiment social
que aquesta diversitat podria suposar, en aquestes
percepcions es fonamenten actituds de rebuig o de
llàstima i polítiques migratòries planes i
indiferenciades, quan no xenòfobes, més atentes als vots
que a les solucions. Potser la situació seria diferent
si en el conjunt de votants s’inclogueren també les
persones immigrants, a les quals sembla obvi exigir el
compliment dels seus deures cívics i impensable atorgar
els seus drets complets de ciutadania. |
|
|
|
|
De la mà dels estudis que introdueixen el sexe com a
variable, sorgeixen unes altres dones immigrants:
pioneres en el seu desplaçament, responsables,
il·lustrades, emprenedores, valentes i dignes, titulars
de molts deures i aspirants a més drets.
Ha sigut la meua intenció contribuir a l’esforç de fer
visible l’invisible. I acostar-me a elles per allunyar
el rebuig que genera la por a tot allò que es desconeix.
Buscar la proximitat de la quotidianitat sense oblidar
que el dolor, la tristesa o l’explotació existeixen. He
volgut dirigir la meua mirada a la no-notícia de cada
dia, en la qual tan còmodament ens movem les dones. I
m’he reconegut en la història diària en què és fàcil
trobar, més enllà de la diversitat, tants elements
comuns.
Susi Artal |
|
|
|
|
|
|
|
|