Art i Propaganda. Cartells de la Universitat de València

Art i Propaganda

Cartells de la Universitat de València

Visita visual

Col.lecció de Cartells

Itinerància

- Del 21 d'octubre de 2009 al 24 de gener de 2010. Sala de la Muralla. Museu Arqueològic i d'Història d'Elx "Alejandro Ramos Folqués" (MAHE). Ajuntament d'Elx.

- Del 30 de maig al 31 d'agost de 2008. Museo de Arte Contemporáneo Florencio de la Fuente. Requena

- Del 6 de desembre de 2007 al 20 de gener de 2008. Museo de la Revolución - La Habana Vieja - Cuba

- Del 5 al 26 de maig de 2006 - Ajuntament de Sagunt. Sala d'exposicions de Bancaixa. Port de Sagunt (Versió adaptada)

- Del 7 al 9 d'abril de 2006 - Sala d'Exposiciones de l'església Primitiva de Altura (Versió adaptada)

- Del 31 de març al 2 d'abril de 2006 - Sala d'Exposicions de la Casa de Cultura de Jerica (Versió adaptada)
- Novembre-desembre de 2005. Casa de Cultura La Mercé. Borriana (Versió adaptada)

- Institut Municipal de Cultura i Juventut. Burjassot. Del 3 d'octubre al 4 de novembre de 2005 (Versió adaptada)

- Institut Cervantes de Moscou. Moscou (Rússia). Del 31 de maig al 4 de setembre de 2005

- MAOVA. Museu Arqueològic d’Ontinyent i la Vall d’Albaida. Ontinyent. De 6 d’octubre al 19 de novembre de 2004

- Establiment penitenciari de Picassent. Del 22 de setembre al 12 d'octubre de 2004 (Versió adaptada)

- UGT Pais Valencià. Sala d’exposicions de la seu cultural de UGT. Febrer/Març de 2003 (Versió adaptada)

- MUVA. Museu de la Universitat de Valladolid. Setembre/Octubre de 2002

- Paranimfde la Universitat de Cantàbria. Santander. Novembre/Desembre de 2002

- Casa de la Cultura Marqués de González de Quirós. Gandia. Del 3 de maig al 16 de juny de 2002

- Edifici La Nau. Desembre 2001 - Gener 2002

"Art i Propaganda. Cartells de la Universitat de València" presenta una àmplia selecció dels millors affiches de guerra que formen l'esplèndida col·lecció de cartells republicans que conserva la Universitat de València. Aquestes obres gràfiques, juntament amb uns interessants dissenys publicitaris de les acaballes del segle xix, han estat rescatades d'un oblit prolongat gràcies a la tasca de catalogació del patrimoni universitari que el projecte Thesaurus duu a terme.  

El cartell bèl·lic, com a instrument artístic i propagandístic, capaç d'arribar a un ampli públic i d'anar al davant de la renovació de la plàstica segons els postulats i les demandes d'una societat immergida en una dinàmica revolucionària, va concentrar l'atenció d'un gran nombre d'artistes dels anys trenta. També esdevingué una de les empreses artístiques més important d'aquests anys de contesa, que va ser impulsada per diverses institucions,  organitzacions polítiques i centrals sindicals. La necessitat de llançar consignes, orientar i conscienciejar el ciutadà davant la situació excepcional que es va produir durant la Segona República, va fer que gran part de corporacions promoguessen l'edició de cartells.

Aquesta selecció d'obres demostra la vitalitat i maduresa del grafisme valencià i forà i de vegades posa en relleu les connexions que va tenir amb les tendències artístiques més avançades de cada etapa. El cartell polític, com també el comercial en el qual està plenament imbricat, combinà múltiples recursos i estilitzacions art decó, components d'origen expressionista, i una accentuada tendència al realisme que en la recerca de noves vies de més objectivitat conduí des del dibuix a la fotografia i al fotomuntatge.

L'exposició s'articula mitjançant tres seccions principals: un conjunt de cartells que no contenen una referència explícita a València, realitzats en gran part per signatures de primer ordre en els àmbits del cartellisme i de la il·lustració gràfica espanyola dels anys trenta (Josep Morell, Bardasano, Oliver, Pedrero, Yes, Cluselles, Parrilla, Bagaría, Puyol, etc.). La segona secció està constituïda per cartells dels més destacats artistes valencians, on, juntament amb obres mestres del cartell bèl·lic, que pertanyen a Renau, Artur Ballester o Vicent Ballester, hi ha creacions notables d'Alcaraz Cortés, Josep Espert, Amérigo Salazar, Garcia Escribà, Vicent Canet, Lluís Dubon o Mauricio Amster. La mostra clou amb una secció breu dedicada a dissenys publicitaris i als cartells institucionals o diplomes promoguts per la mateixa institució acadèmica amb motiu del IV i el V Centenari de la seua fundació. I és, precisament, aquest estens arc cronològic el que dóna ocasió d'observar a grans trets l'evolució de tot un segle de cartells, que parteix del pictoriscisme de Sorolla o de l'Art Nouveau de Josep Mongrell, passa després pels millors artífexs dels cartells de guerra i arriba fins la més palpitant actualitat sota el guiatge de Xavier Mariscal.

Imatges de La Havana