Cultures d'Arxiu: Memòria, Identitat, Identificació

Cultures d'arxiu: memòria, identitat, identificació

  Visita visual

Itinerància

- Universitat de Salamanca. De 30 de gener a 4 de març de 2003

- Sala d'Exposicions - La Nau - Des del 16 de juliol fins al 29 de setembre de 2002

- Fundació Antoni Tapies. De 20 de setembre a 22 d'octubre de 2000

Cultures d’Arxiu, va nàixer a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona a la tardor del 2000. Aquesta segona edició produïda pel Vicerectorat de Cultura de la Universitat de València, presentada amb el subtítol Memòria, identitat, identificació, manté bona part dels interessos que portaren a configurar aquell primer muntatge en el qual l’art, l’autor, el document, l’arxiu, la història, la memòria i la narració confluïen en un projecte cultural.

Com a suport i muntatge expositiu, s’insereix en un caire historiogràfic en el qual gran part dels sistemes que organitzen imatges i textos comparteixen una genealogia comuna. Els teatres i palaus de la memòria renaixentista, els gabinets de curiositats, les primeres exposicions científiques, els primers salons fotogràfics, les exposicions propagandístiques i les properes representacions de l’holocaust (o altres tragèdies relacionades amb la repressió) creuen constantment la línia que hi ha entre l’arxiu i l’exposició. No obstant això, el punt de partida no es troba tant en aquesta genealogia com en les intervencions que artistes i narradors del segle xx han dut a terme sobre l’arxiu i en la llum feta per aquests treballs sobre una forma de contenir informació, de bastir memòria i d’ordenar la realitat que, sens dubte, ha marcat tot el nostre àmbit cultural i social.  

Cultures d’Arxiu: memòria, identitat, identificació exhibeix grups documentals, fragments d’arxiu ordenats i duts al mur. Si l’habitual és que el document abandone el seu espai per ser contextualitzat en un discurs històric, científic, didàctic o propagandístic, en aquest muntatge els documents es posen de manifest per tal de relacionar-se amb altres documents: cada grup documental es contextualitza entre els semblants per tal de formar una epidermis de la tendència humana a registrar, catalogar, arxivar, col·leccionar realitat i, per tant, a construir-ne una mirada. Planteja diversos recorreguts possibles per aquesta tendència que representa tant com contribueix a conformar la realitat, ja siga mitjançant la intervenció directa com a eina de segregació i depuració, o amb la construcció i l’estructuració d’una mirada sobre aquesta.

Entre els grups documentals inclosos en aquest muntatge destaca la selecció de fitxes i imatges del Repertori Iconogràfic d’Art Espanyol, procedent del MNAC (Barcelona) i les imatges referides a València contingudes en aquest impressionant arxiu, creat amb motiu de l’Exposició Universal de 1929 (Barcelona). Importantíssim és també el material documental procedent de l’Archivo General de la Guerra Civil Española, tot incloent-hi part de la controvertida documentació confiscada a la Generalitat de Catalunya i a institucions i associacions valencianes i d’altres ciutats. Destaquen, a més a més, les sèries de fotografies maçòniques utilitzades als temps de la dictadura per a la repressió i depuració de membres de lògies. D’altra banda, s’hi exposen bona part de les tipologies científiques de l’arxiu d’imatges, així com sistemes de catalogació, col·leccions etnològiques (Museu Etnològic de Barcelona), inventaris del segle xix (Universitat de València) i col·leccions absolutament fonamentades de l’impressionant Arxiu de José Huguet (València). 

Al capdavall, l’exposició es pot seguir mitjançant tres línies argumentals: una relacionada amb la història de les imatges, és a dir, de la manera com aquestes s’organitzen en diferents disciplines per representar i identificar la realitat i construir la forma amb la qual aquesta s’observa. Una altra, centrada en l’ús expositiu dels documents de repressió, fugint de la representació particular de les tragèdies, a favor d’una reflexió més exemplar sobre la influència de l’arxiu i la sofisticació del control documental sobre les llibertats individuals i col·lectives. Però entenent, a més a més, que moltes tragèdies del segle xx tenen l’origen en organitzacions científiques, arqueològiques i antropològiques de la realitat. I, per acabar, una dedicada a les maneres en què l’arxiu construeix la “memòria” i la identitat de grups d’individus, com també a les maneres alternatives als “instituïts” a l’hora de treballar amb l’arxiu per representar un discurs històric. En aquest sentit destaca la sèrie de treballs d’autor seleccionats per Eugeni Bonet. La zona “Videoteca” permet consultar, de manera individual, cintes de narradors i cineastes que utilitzen material d’arxiu i representacions documentals, que replantegen la forma habitual com el document arriba a l’espectador i les convencions intrínseques en aquest procés en què realitat i memòria són creades i recreades.

L’artista Pedro G. Romero aporta a aquest projecte expositiu un fragment del seu Arxiu FX, amb el qual ofereix el que es podria anomenar un autèntic arxiu d’autor. 

Amb motiu d’aquesta edició del projecte, es presenta el portal Culturas de archivo, projecto en curso, realitzat amb el suport tècnic de Technologies To The People. Un espai d’investigació obert a la participació pública que naix amb un clar posicionament: fer ús de les alternatives reals que el gran arxiu global anomenat Internet ofereix per a la lliure circulació d’informació i per a la creació de comunitats d’investigació i de difusió diferents a les ja establides.

Portal: cultures d'arxiu, projecte en curs

Jorge Blasco Gallardo

Comissari de l'exposició