|
Breu ressenya biogràfica de Muñoz de Pablos
Carlos Muñoz de Pablos va nàixer a Segòvia el 24 de
juliol de 1938. Entre 1951 i 1955 va estudiar a l’Escola
de Belles Arts de Segòvia i durant els tres anys
següents va treballar i estudiar amb l’equip de
dissenyadors del mític estudi vidrier «Casa Maumejean».
Posteriorment cursà estudis a l’Escola d’Arts Aplicades
i Oficis Artístics de Madrid. Va estudiar
dibuix amb el mestre
Amadeo Gisbert Roca i finalment obtingué el grau de
diplomat en Art per l’Escuela de Bellas Artes de San
Fernando, a Madrid.
És acadèmic de la Real Academia de Historia y Arte de
San Quirce, president del Comitè Espanyol del «Corpus
Vitrearum Medii Aevi» per a la defensa i conservació de
les vidrieres medievals, acadèmic del la Real Academia
de Bellas Artes de San Fernando, i ha estat president
del Comitè Espanyol de la Societat Internacional de la
Història del Vidre. També va
ser cofundador del Centre Nacional del Vidre de
La Granja (Segòvia).
Actualment és un dels millors artistes vidriers
espanyols. De fet, en 2005 va
ser guardonat amb el premi de restauració i
patrimoni de Castella i Lleó, en la concessió del qual
el president del jurat, Juan Carlos Elorza Guinea, es va
referir a Muñoz de Pablos com el «referent més
important» de la restauració a Espanya i va remarcar el
fet que a més de dedicar-se a l’estudi, conservació i
protecció de les vidrieres antigues, posseeix una obra
pròpia de creació contemporània de primera magnitud.
Muñoz de Pablos, junt amb els seus fills Pablo i
Alfonso, treballa en el seu estudi vidrier de Segòvia (Vetraria).
A més de la realització de nombroses obres de nova
creació, han participat en la restauració d’edificis del
patrimoni històric, com la cartoixa de Miraflores de
Burgos, l’església de Támara (Palència), la col·legiata
de Valpuesta, el monestir de Nuestra Señora de Prado de
Valladolid, les catedrals d’Àvila, Burgos, Burgo de Osma,
Cadis, Castelló, Guadalajara, Lleó, Palència, Salamanca,
Segòvia, Sigüenza, Toledo i Vitòria. Actualment han
finalitzat la instal·lació de vidrieres a la cocatedral
de Santa Maria de Castelló.
Un projecte actual, rellevant per l’envergadura i la
significació que té, és la reconstrucció de la vidriera
de la Facultat de Filosofia de la Universitat
Complutense de Madrid, edifici racionalista de
l’arquitecte Agustín Aguirre, de la inauguració del
qual, al gener de 1933, es compleix el 75 aniversari. Un
dels elements característics de l’edifici d’Aguirre era
la vidriera que ocupava la part superior central de la
façana principal. Aquesta vidriera
va ser destruïda durant
la Guerra Civil, en els combats que tingueren lloc a la
Ciutat Universitària previs a la presa de Madrid per
l’exèrcit revoltat. Des d’aleshores aquest
espai ha estat
«segellat» per un mur anodí de vidre, amb la pèrdua
consegüent de tot el seu significat simbòlic. Segons
afirma el periodista J.
A. Gómez Municio: «aquesta vegada Muñoz de Pablos
reconstruirà la llum de la memòria, ara sense
metàfores, quasi literalment».
És un artista interessat en múltiples facetes del
coneixement i un gran coneixedor de les tècniques de
treball i de la matèria que utilitza com a mitjà de
creació artística: el vidre. En els seus projectes de
restauració d’obres del patrimoni històric treballa amb
un respecte escrupolós pels materials antics, que
prèviament ha caracteritzat de forma exhaustiva, en
col·laboració amb centres d’investigació com l’Institut
de Ciència dels Materials de la Universitat de València.
En declaracions al diari El Norte de Castilla amb
motiu de la concessió d’un premi en 2005,
afirma que «l’evolució
més important en l’art de la vidriera té a veure amb els
materials més que amb el llenguatge.» (3)
http://www.uv.es/glassac/
Informació addicional:
·
Carlos Muñoz de Pablos, premi Castella i Lleó de
Restauració i Patrimoni 2005. (1,
2).
·
La vidriera juga amb la llum i es pot sentir d’esquena.
(3)
·
Correus dedica un segell a la Catedral Vella. Muñoz de
Pablos, autor del disseny. (4,
5)
·
La imatgeria en les vidrieres de Valpuesta.
(6)
·
Les vidrieres descobertes a Palència, l’escola
castellana. (7)
·
El problema de les vidrieres és que deambulen als llimbs
de la indefinició. (8)
·
(9) «La llum de la memòria»
http://www.foroporlamemoria.info/noticia.php?id_noticia=3264 |
