|
Fa cent
anys, el 1902, es va crear a Espanya la primera càtedra universitària
dedicada a la psicologia. El seu primer catedràtic va ser el metge
valencià Luis Simarro (1851-1921), una figura de gran relleu en la vida
social i cultural del seu temps, membre de la maçoneria i enèrgic defensor
dels drets humans. Simarro va mantenir estretes relacins científiques amb
Santiago Ramón y Cajal, va col.laborar amb intel.lectuals com Francisco
Giner de los Ríos, va participar en la Universitat Popular de València que
organitza Vicente Blasco Ibáñez i gaudí de l'amistat d'artites com Joaquim
Sorolla, Emili Sala, Aureliano de Beruete i altres creadors de la seua
època.
|
|
L'exposició recrea les circumstàncies que envolten la creació d'aquella
primera càtedra, i també els desenvolupaments que van anar aportant
deixebles i joves investigador que continuaren el camí iniciat. La mostra
aplega obres i documents pertanyents al llegat de Simarro, avui a la
Universitat Complutense, com també aparells, instruments, llibres i
treballs que permeten reconstruir l'evolució de la psicologia espanyola
durant aquest cent anys. En destaquen, pel seu interés, els referents a la
primera psicotècnia, anterior a la guerra civil, com també una mostra
significativa de l'obra dels psicòlegs espanyols que van haver
d'exiliar-se després de la guerra i impulsaren la psicologia als països
hispanoamericans. També s'hi ofereix una visió documentada del creixement
de la psicologia al nostre país a partir de 1939, amb la creació de
societats i revistes, un procés que va culminar amb l'establiment dels
estudis de Psicologia el 1968. L'any 1980 es va crear la primera Facultat
de Psicologia, a Madrid, ben prompte seguida d'algunes més a Barcelona i a
la Universitat de València. També el 1980 es creà el Col.legi Oficial de
Psicòlegs, que va impulsar el desenvolupament professional. Un segle
després, la psicologia espanyola presenta un desenvolupament extraordinari
tant en el seu camp científic com en el vessant professional, integrada en
les xarxes internacionals d'investigació i desenvolupament, i ha complert
el desig de pioners com Luis Simarro. L'exposició recorre una sèrie
temàtica que inclou: Luis Simarro, la seua persona i la seua obra; els
inicis de la psicologia –teoria i aplicacions-; els psicòlegs en l'exili;
la consolidació d'una ciència i una professió. |
