Madagascar

Escenes d'un abocador.

Madagascar 2004/05

Fotografies de Rodrigo Mascarell

Del 9 de març al 23 d'abril de 2006

Sala Oberta

Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13.30 hores  i de 16 a 20 hores. Diumenge de 10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE

Visita visual

Qualsevol de nosaltres deixem, quan ens alcem, un llit confortable, probablement en l’entorn d’una habitació temperada. Obrim una aixeta, apaguem la nostra set. Segurament ens dutxem mentre es prepara el desdejuni que ens reconfortarà abans d’anar a treballar. 

L’esforç, la quantitat d’energia que un ciutadà mitjà de l’anomenat món en vies de desenvolupament ha d’utilitzar per acumular aquesta quantitat de benestar que hem aconseguit ací en una escassa mitja hora, és possible que li ocupe una gran part del dia.

També és probable que en tota una jornada no consumisca aliments equivalents en calories als que nosaltres hem despatxat abans d’eixir de casa.

Vivim en un món de desequilibris.

Un món que pretenem abastar reduint-lo a termes antagònics. Nord enfront de Sud. Món ric enfront de món pobre. La manera d’interpretar una realitat que supera les nostres possibilitats d’abastar-la. Eufemismes que no poden disfressar un fet, alguna de les coses de què gaudim no ens pertany del tot. O, almenys, no ens ha de pertànyer en exclusiva.

I sempre present, la desigualtat. Una asimetria constant. En qualsevol lloc, un petit grup acapara sempre més d’allò que gaudeixen els altres i molt més del que ells mateixos necessiten.

Desigualtat en un món de desigualtats.

I imatges.

La manera amb què un món aguaita l’altre. Per als que tenen poc, imatges de la nostra opulència. Per als que no ens falta res, imatges de la pobresa. Imatges que integrem com alguna cosa aliena a la nostra realitat. Imatges que viatgen saltant fronteres amb més facilitat que les persones a qui representen.

Imatges de dues realitats.

Com si allò que ens passa a uns en una part del món fóra estrany d’allò que passa a uns altres en una altra part del mateix món. Com si dos mons habitaren el planeta en moments diferents.

Imatges que confonem amb informació. Informació que pretenem coneixement des de la nostra limitada experiència.

Viatjar a pràcticament qualsevol país d’Àfrica comporta fer el pas d’abandonar el nostre entorn d’abundància i endinsar-se en un món d’escassetat.

Antananarivo. Madagascar.

Imatges de persones vivint en un abocador d’un país del Tercer Món.

Una realitat.

Persones treballant cada dia. Hora a hora. Seleccionant entre deixalles qualsevol objecte que els faça possible la subsistència. Persones que allí on ningú de nosaltres no hauríem imaginat possible començar un nou dia, construeixen les seues il·lusions sobre despulles.

Imatges d’Angeline, Cecile, Vola, Novo, Riina, Josiane, Albert o Sarline que, com centenars de famílies als poblats d’Andralanitra, Ambatomaro, Bibilova, al voltant de l’abocador d’Antananarivo, busquen cada dia la manera de continuar una vida que des d’ací només podem imaginar.

Rodrigo Mascarell Iranzo

València, febrer del 2005