José Manaut. Ólis i Dibuixos des de la presó
|
José Manut
Ólis
i dibuixos des de la presó
Del 13 de febrer al 31 de maig de 2002
Visita visual |
|
 |
|
En mostrar aquestes imatges
sobre les presons de Madrid creades per Josep Manaut Viglietti (Llíria,
1898-Madrid, 1971), recordem un artista que —com tants d’altres
docents i intel·lectuals compromesos amb la II República— va patir la
repressió franquista en acabar la Guerra Civil.
|
|
 |
 |
|
Josep Manaut va ser un home
implicat culturalment i políticament en la societat del seu temps i per
aquest motiu va ser oblidat per la història escrita durant el franquisme.
Els dibuixos i els olis que es mostren en aquesta exposició ens acosten a
la vida diària durant els anys que va ser a la presó penat per maçó
(1943-44), un món totalment desconegut per a la majoria d'espectadors.
La
desesperació, el fam, la solitud… donen argument als diaris que va
escriure a la presó, reflex de les seues vivències amb persones que
havien estat expulsades de la societat per delictes comuns i per assumptes
polítics, primer a la presó de Porlier (1943-1944) i després a
Carabanchel (1944).
Tant en els diaris
com en els dibuixos i esbossos per a una projectada sèrie pictòrica
sobre el presidi, Josep Manaut plasma les hores mortes, l'apilotament i la
tristesa; també la fallida psicològica que provoca la privació de
llibertat, que condueix fins i tot a la pèrdua de la raó. Imatges que
faran reflexionar i, en alguns casos, obriran els records de persones que
han viscut condicions semblants en la seua pell o en la de persones
volgudes.
|
|
 |
 |
|
L'exposició està dividida
en dues seccions principals: una galeria de retrats que representen alguns
dels perfils de la repressió exercida per la dictadura, al costat de
rostres anònims, i retrats d’homes que van conviure amb ell en presidi
i després pintats a l'oli des del record. La segona, reflecteix la vida a
la presó: la soledat, la convivència en espais comuns, com ara el
safareig i la infermeria, els farcells a les galeries i el pati constret
per les reixes a la presó de Carabanchel.
A més d'aquestes seccions en
què apareixen dibuixos i olis, hem volgut mostrar en vitrinas alguns
documents significatius sobre episodis crucials en la vida de Josep Manaut:
els seus estudis a les escoles de Belles Arts de València i Madrid, els
seus premis i beques per a El Paular o la que li va concedir la Junta
d'Ampliació d'Estudis per estudiar l'impressionisme a França, Bèlgica i
Holanda
-precisament a París va començar la seua tasca artística-; la seua activitat com a professor de dibuix en
l'ensenyamen t oficial, el seu compromís polític i cultural amb la República
i amb “Cultura Popular”
-a València- durant la Guerra Civil, el
procés que el va portar a la presó, la sol·licitud de reducció de pena i
el desterrament; la tornada a Madrid, els últims intents per reingressar en
l'escala de catedràtic, quan va acabar la seua feina al Liceu Francès i a
l'acadèmia que va organitzar; i, finalment, les seues exposicions i, com
no, la seua tasca investigadora: llibres, articles, memòries, etc.
Tot
això en una exposició que ens presenta l'artista, però també l'home i el
militant, l'escriptor i el dibuixant ple de sensibilitat que va ser capaç
d'escriure diaris i poesies, i dibuixar aquell món de què intentava
distanciar-se i sobreposar-se, sobre fulls de paper, fitxes de la barberia,
al revés d'embolcalls diversos…, documents que treia de la presó dins
els farcells de roba bruta que recollia la seua dona en les seues visites al
penat. |
|
 |
 |
|
|
|
|
