|
El mandat de l’ACNUR (Alt
Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats) va
ser instituït el 1951 amb una durada temporal de només
tres anys, amb l’esperança d’aconseguir resoldre els
problemes dels refugiats d’aquell moment en un temps
breu. No obstant això, ja al terme d’aquest primer
mandat es va fer necessària una primera renovació per
cinc anys. Des d’aleshores l’Assemblea General de les
Nacions Unides l’ha anat prorrogant successivament per
períodes de cinc anys fins als nostres dies.
En l’actualitat, l’ACNUR
es fa càrrec d’un total de 20 milions de persones, entre
les quals es troben refugiats, apàtrides, persones la
nacionalitat de les quals és objecte de controvèrsia i
persones desplaçades a l’interior del seu propi país.
Des del 1951, el treball
de l’ACNUR s’ha entès com un esforç conjunt de tots els
membres de la comunitat internacional, de manera que,
amb l’augment i la diversificació de l’activitat de
l’ACNUR, s’han anat reforçant les relacions amb
associacions i organitzacions no governamentals.
L’associació Espanya
amb ACNUR (Comitè Espanyol de l’ACNUR) és una
d’aquestes associacions que dóna suport a la tasca de
l’Alt Comissionat al nostre país. Des de la seua
creació, la funció principal del Comitè Espanyol de
l’ACNUR és dur a terme campanyes de sensibilització
social per a fer arribar a la societat espanyola la
realitat dels refugiats.
Aquestes iniciatives han
obtingut una extraordinària resposta de la societat
espanyola, ja que, com es va destacar a Ginebra en la
sessió d’obertura del Comitè Executiu de l’ACNUR que va
tenir lloc al setembre del 1999, la societat civil
espanyola s’ha situat com a quart donant privat de
l’ACNUR.
Les campanyes
informatives i educatives constitueixen l’eix
vertebrador de la tasca de sensibilització de l’associació
Espanya amb ACNUR (Comitè Espanyol de
l’ACNUR). Una tasca que es complementa amb la
realització d’exposicions monogràfiques.
A més de l’escola, hi ha
altres àmbits educatius extraescolars que
reforcen la formació dels xiquets i joves. Fora del
sistema educatiu formal, en el qual uns objectius
determinats marquen la pauta del curs, l’existència
d’aquests àmbits complementaris ajuda a despertar la
curiositat dels xiquets i joves d’una altra manera: a
través de la novetat, el canvi d’espai físic
d’aprenentatge obri la possibilitat de compartir-los amb
persones no vinculades al medi educatiu formal, i això
enriqueix també l’intercanvi de reflexions, etc. Les
exposicions constitueixen un bon exemple d’aquests
àmbits que reforcen la tasca educativa dels centres
d’educació formal.
Considerem fonamental
explicar i divulgar les causes que generen refugiats
(com
per exemple l’odi ètnic i racial, que actua com a
detonant de fugides massives o individuals). Amb les
exposicions monogràfiques es busca fomentar reflexions
sobre les causes que originen l’existència de refugiats:
en quines situacions socials es poden generar
actituds i accions que discriminen, excloguen i amenacen
altres persones, fins al punt de convertir-les en
refugiats. Fins i tot es vol evitar que, després
d’haver trobat asil al país d’acollida, puguen arribar a
patir algun tipus de discriminació pel simple fet de la
ignorància i la falta d’informació sobre què suposa ser
una persona refugiada.
Resulta irònic que mentre
moltes actituds discriminatòries s’escampen entre grups
d’adolescents i joves, la nostra societat es converteix
en una realitat multicultural. Detectem l’absoluta
necessitat de potenciar actituds obertes en la infància
i la joventut que preparen les generacions futures per a
aquesta diversitat cultural i ètnica ja present, per tal
d’animar-les a buscar totes les aportacions positives
que això comporta.
Les exposicions
itinerants constitueixen una de les nostres millors
eines de sensibilització, ja que aconsegueixen que els
visitants visquen i senten una experiència que els és
aliena i distant.
Encara que estan dirigides a tots els públics tenen
un gran component pedagògic, ja que desperten la
curiositat dels xiquets i joves cap a l’entorn dels
refugiats i els aproxima a la realitat de l’exili, una
realitat del nostre temps en què cada vegada el destí de
més xiquets està en joc.
L’experiència del
Comitè Espanyol de l’ACNUR ha demostrat que les
exposicions representen un bon aparador per a mostrar
una altra realitat i un espill en què mirar-se. Amb la
intenció d’aprofundir en aquestes possibilitats
presentem ara, a la Sala Thesaurus de la Universitat de
València, l’exposició titulada “Menors refugiats:
construint el futur”.
S’hi reuneixen les
instantànies dels xiquets i joves que han hagut
d’abandonar les seues llars per les guerres i la
persecució a canvi d’un futur incert, on el llarg
termini no existeix i el dia a dia és decisiu a l’hora
de donar forma a les seues vides.
En l’àmbit privat, la
cobertura informativa i educativa sobre els refugiats és
només puntual i, generalment, desenvolupada amb escassos
mitjans per associacions i organitzacions no
governamentals vinculades a aquest col·lectiu. Quant a
cobertura pública, la situació i les necessitats dels
refugiats no s’han difós prou. En concret, els xiquets i
joves no imaginen la magnitud del problema. La
necessitat de posar en marxa activitats de
sensibilització social està justificada, ja que hi ha
una falta de coneixement de la situació, dels problemes
i fins i tot del concepte de refugiat per part de la
societat espanyola, en general, i més concretament a qui
va dirigit aquest projecte, la societat valenciana i els
xiquets i joves, que són el nostre futur.
Encara que tots els
refugiats estan exposats a perills, els menors els
pateixen amb major freqüència i intensitat.
Les violacions dels drets
humans, els conflictes ètnics i religiosos, les guerres
civils i les crisis humanitàries, converteixen massa
sovint xiquets i adolescents en objectius militars o en
soldats per part dels grups armats. Són víctimes de
l’explotació i dels abusos sexuals, són sotmesos a
treballs forçats i pateixen la separació dels seus
familiars.
No satisfer les seues
necessitats nutricionals i de salut pot afectar de forma
permanent el seu desenvolupament mental i físic. D’altra
banda, el fet que els menors no siguen protegits o no
se’ls oferisquen àmplies oportunitats d’adquirir la
formació adequada per a una vida productiva i
autosuficient, farà que els conflictes inevitablement
tornen a sorgir.
A pesar que suporten
grans sofriments, també mostren una gran capacitat per a
superar les seues circumstàncies. Són creatius i
enèrgics, i són importants agents per a realitzar canvis
constructius entre els seus i en les seues comunitats.
L’ACNUR realitza el seu
registre i els dota de documentació, cosa que
possibilita que es reunisquen amb els seus familiars,
cobreix les seues necessitats psicològiques i socials,
combat l’explotació sexual, els abusos i la violència,
impulsa la salut reproductiva i la lluita contra la
sida, combat el reclutament militar, promou l’educació i
la formació i defensa els seus drets, des de la seua
supervivència —salut i nutrició— fins a la creació
d’oportunitats perquè tinguen ingressos.
Així mateix, l’ACNUR
desplega accions per a millorar la seua autoestima
permetent-los que expressen i desenvolupen les seues
capacitats, la seua creativitat, la seua força
emprenedora i el seu valor. L’agència realitza també
campanyes de sensibilització sobre els drets de les
dones i les xiquetes, la igualtat entre els sexes i la
completa participació d’aquestes en les activitats de la
comunitat.
El desenvolupament de
l’activitat es divideix en dues parts:
1.
Visita guiada de l’exposició
2.
Tallers de sensibilització |
