Mestres de l'Art en el Cartell

Mestres de l'Art en el Cartell

Del 29 de setembre al 24 de desembre de 2005

Sala Thesaurus i Sala Martínez Guerricabeitita - La Nau

Sala de la Muralla - C. M. Rector Peset

MUVIM

Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13.30 hores  i de 16 a 20 hores. Diumenge de 10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE

La col·lecció de José Luis Rupérez constitueix un conjunt de bells i interessants cartells que aspira a ser entesa com un mapa de les relacions entre l’art i la publicitat gràfica, entre la pulsió de la bellesa i les contingències d’allò funcional al llarg de més d’un segle d’art al carrer elaborat per autors internacionals de primera fila.

Richard Avedon

John Lennon, 1967

Produïda i organitzada per l’Obra Social de la Caja de Ahorros del Mediterráneo, l’exposició «Mestres de l’art en el cartell», que es presenta en diferents espais expositius del MUVIM i de la Universitat de València, comença amb alguns affiches del final del segle xix, l’anomenada edat d’or del cartell (Toulouse-Lautrec, Chéret, Steinlen, Mucha, Beardsley, Hardy, Bonnard, Riquer, Casas...) i acaba ahir mateix (Gordillo, Barceló, Mariné...), tot abraçant diferents períodes i circumstàncies a través d’uns 175 cartells elaborats per quasi un nombre semblant d’artistes, cosa que permet entendre bé els grans moments de l’art contemporani i la seua relació amb els moviments artístics (art nouveau, cubisme, déco, surrealisme, pop-art...). Un dels conceptes expositius incideix en el que es coneix com affiche d’artiste; cartells en què, més enllà de la seua funció publicitària, destaca el prestigi atorgat per un autor de renom no necessàriament relacionat amb la comunicació gràfica, però amb la qual estableix una fructífera relació (Picasso, Braque, Matisse, Dufy, Chagall, Delaunay, Léger, Dalí, Calder, Lichtenstein, Rauschenberg, Wesselman, Chillida, Tàpies, Saura, Arroyo...) o hi influeix clarament (Magritte, Warhol, Hockney...).

Aquesta mostra de cartells té entre els seus objectius convertir-se en una història de l’art contemporani dibuixada en pedres litogràfiques, en pantalles de serigrafia i altres procediments d’estampació, per artistes de primer ordre fascinats per la difusió de les seues imatges mitjançant un suport tan efímer com el paper. També recull l’obra de cartellistes en sentit estricte, la d’aquells que van exercir l’activitat gràfica i publicitària com una cosa important i fins i tot primordial, amb una creativitat i un sentit artístic tan desbordant que la seua obra ha transcendit les inicials funcions persuasives –sobretot en el cas de la publicitat comercial– i s’ha convertit també en un referent fonamental de l’art i del disseny del segle xx (Cappiello, Cassandre, Carlu, Colin, Loupot, Penagos, Ribas, Renau, Savignac, Prieto, Lenica, Folon, Glaser...).

Davant la qualitat dels cartells i els seus autors, sembla difícil emprendre una síntesi d’aquests materials, no sols ja des del punt de vista crític sinó fins i tot des de les mínimes exigències didàctiques d’una exposició adreçada a un ampli públic cada vegada més interessat per l’expressió gràfica i artística. Entre els diversos objectius d’aquesta mostra no s’ha d’oblidar que es proposa transmetre una part de la passió que el col·leccionista ha dipositat tant en la recerca i l’adquisició, com en la restauració d’aquestes obres impreses sobre un suport tan delicat com el paper. Tot perquè l’espectacle que abans es trobava als carrers ara arribe amb la seua afirmació d’optimisme, la seua potència visual i la seua imaginació a la nostra mirada agraïda.

Aquesta mostra es presenta a La Nau (sales Tesaurus i Donació Martínez Guerricabeitia), el Col·legi Major Rector Peset (Sala de la Muralla) i el MUVIM.

Al MUVIM es presenta la secció dedicada a l’art nouveau de la Col·lecció José Luis Rupérez. Es tracta d’una selecció d’obres inscrites en l’art nouveau i realitzades per destacats pioners de l’art gràfic: Jules Chéret, Maurice Tamagno, Pierre Puvis de Chavannes, Pierre Bonnard, Théophile-Alexandre Steintein, Alphonse Mucha, Dudley Hardy, Aubrey Beardsley, Miquel Utrillo, Alexandre de Riquer, Arturo Ballester, Leonetto Capiello i Adrià Gual, entre d’altres. Tots ells prolonguen la ruptura amb tot l’art anterior –que subratllaria el cubisme. I anunciarien, com en el cas de Kasimir Malevich i Oskar Kokoscha –també presents en la selecció–, les noves propostes d’avantguarda que es refermarien després de la Primera Guerra Mundial.

Sonia Delaunay

Fête de l'Humanité. Les Peintres et l'Art du Livre, 1970

Al Col·legi Major Rector Peset s’ofereix una selecció de cartells –procedents de la Col·lecció José Luis Rupérez– relacionats amb els corrents d’avantguarda i amb l’art publicitari que va derivar dels seus plantejaments gràfics. Es tracta d’obres, realitzades en el període d’entreguerres, quan es va intentar conciliar la figuració amb l’abstracció geomètrica derivada del cubisme i amb la tipografia innovadora; una fórmula que, en certa manera, va ser un dels intents més seriosos per portar l’art modern al gran públic. Com s’ha escrit, en aquesta època, la de la mecanització del disseny, el cartell es va convertir en «una màquina d’anunciar», en part de l’espectacle visual i sonor que van oferir les principals capitals del món. Es pot dir que, també en aquest moment, va començar a perfilar-se la figura i les funcions del dissenyador. Un d’ells, Cassandre, va escriure sobre això: «La pintura és un fi en si mateixa. El cartell és només un mitjà per a un fi, un mitjà de comunicació entre el comerciant i el públic, una cosa així com el telègraf. El dissenyador de cartells té el mateix paper que el funcionari de telègrafs: ell no inicia les notícies, simplement les transmet».

A La Nau (sales Tesaurus i Donació Martínez Guerricabeitia) es presenten cartells produïts des de l’inici de la Segona Guerra Mundial fins a l’actualitat. Són obres –també procedents de la Col·lecció José Luis Rupérez– que abracen un ampli i complex període de la història del cartell. És a dir, des de l’instant en què la imatge sobre el paper es va veure obligada, per les circumstàncies de la contesa, a deixar a un costat la publicitat de consum, per a centrar-se a alertar i aconsellar el personal civil, fins a les últimes tendències molt relacionades amb les formulacions de l’art contemporani. Després del conflicte bèl·lic mundial –que va destrossar la utopia de les avantguardes–, l’art gràfic va tornar a incidir, de manera ostensible en els anys cinquanta, en l’entramat comercial. En conseqüència, aquest canvi de clima va transformar al seu torn el llenguatge gràfic i es van utilitzar estils figuratius de caràcter caricaturesc en moltes ocasions. Al marge d’aquest art comercial es van revitalitzar a poc a poc, notablement a partir dels anys seixanta, les propostes relacionades amb les tendències plàstiques renovadores, sobretot amb el pop-art, un corrent internacional que, encara avui, deixa sentir la seua influència. També va ressorgir el disseny gràfic compromès políticament que en alguns moments –com la guerra de Vietnam o el Maig del 68– va subratllar la seua presència. En les últimes dècades, l’univers del cartell gravita al voltant de les formulacions d’altres vessants artístics, en els quals la fotografia i els nous tractaments tecnològics de la imatge tenen una poderosa presència.

David Hockney

Parade. Metropolitan Opera N.Y., 1981