Organitzat i produït per: Comes, Centre de Música
Antiga i Barroca de la Comunitat Valenciana
Amb la col·laboració de: Universitat de València,
Ajuntament de València, Institut Valencià de la Música
www. culturalcomes.net
Aquesta exposició s’emmarca dins les activitats
programades amb motiu de la celebració del Xè Aniversari
del Festival Música, Història i Art de València, que des
del començament conjumina aquests tres elements en
l’afany per difondre el patrimoni musical històric
valencià.
Quan avui dia esmentem el terme metamorfosi, són
gairebé inevitables les referències que des del
subconscient ens suggereixen noms com ara Kafka o Ovidi,
les monumentals obres dels quals van ser intitulades
pels autors fent servir aquest terme. Aquest fet no fa
sinó posar de manifest la importància considerable que
al llarg de la història i en diversos contextos
socioculturals ha tingut i té un concepte
–no ja un terme sense més– que sembla anar lligat
íntimament al màgic, a allò que, si bé no ens és
desconegut, sí almenys ens produeix alguna curiositat,
per la transformació que, com a procés, resulta inherent
al concepte mateix.
En el cas de l’exposició que aquí presentem, la
idoneïtat del concepte ens ve donada no solament pel pes
històric de la paraula metamorfosi en l’esdevenir
de la història sinó també per la seua exegesi, és a dir,
pel seu significat atenent la constitució mateixa del
terme: el prefix grec metá que indica ‘alteració’
i morphè (també derivat d’aquesta llengua
clàssica) relacionat amb la idea de ‘forma’. Així
doncs, en aquest context, pretenem acostar-nos
precisament a aquest procés: a partir de dues pintures
del segle xv,
aquestes són transformades o reconstruïdes per la mà de
l’home –“metamorfosades”, podríem dir– passant de la
taula o el fresc a les nostres pròpies mans com si
d’alquímia es tractara, amb l’interessantíssim
al·licient que representa afegir a la possibilitat de
tocar-los, en qualitat d’objecte artístic
tridimensional, la seua capacitat per emocionar-nos a
través de la música que igualment són capaços de
produir.
La música i l’organologia ens endinsen així en els
quatre camins del quadrivium, als que se sumen
les matemàtiques i l’aritmètica del so i la lutieria i,
per què no, indagar des d’aquests en l’astronomia i el
número sonor. Les dues violes valencianes que han sofert
aquesta metamorfosi de la mà del músic Carles Magraner
són, d’una banda, l’àngel músic que hi ha en el conjunt
pictòric de l’altar major de la Seu de València (pintat
per Francesco Pagano i Paolo de San Leocadio i
construïda pel lutier valencià Sergi Martí), i de
l’altra, l’àngel músic que figura en el retaule de la
Mare de Déu de la Llet de la Col·legiata de Xàtiva
(pintat per Valentí Montoliu i construïda pel lutier
italià Marco Salerno). |