Accedir a la pàgina principal de la UniversitatImatge decorativa
Cultura

Mines. Paisatges explorats

Mines. Paisatges explorats

Paco Valverde

Del 12 de maig al 28 d'agost de 2011


Sala Estudi General - La Nau

Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 14 hores  i de 16 a 20 hores. Diumenge i festius de 10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE

Dilluns i vesprades del mes d’agost tancat.

Catàleg On Line [+]

Visita visual

 

Portmán. Balsa. ©Paco Valverde.

 

Projecte: Institut Municipal de Cultura d’Elx i Museu d’Art Contemporani d’Elx (MACE)

Organitzen:  Universitat de València i Ajuntament d’Elx

www.pacovalverde.net    www.tercerpaisaje.blogspot.com

 

MINES. PAISATGES EXPLORATS. Paco Valverde 

El Centre Cultural La Nau presenta l’exposició Mines. Paisatges explorats, gràcies a la col·laboració, en material cultural,  entre la Universitat de València i l’Ajuntament d’Elx. 

Mines. Paisatges explorats presenta un singular treball fotogràfic  de Paco Valverde (Jaén, 1964)  que realitza un ampli recorregut per les històriques zones mineres del nostre país  (Cabárceno, La Unión, Río Tinto, Las Médulas, Ojos Negros…) El resultat és una interessant proposta sobre aquestes fites patrimonials, industrials, paisatgístiques i humanes.

 

 Las Médulas. León. 2009. ©Paco Valverde.

 

Aproximació a un paisatge antròpic 

Mines. Paisatges explorats aborda  qüestions relatives al paisatge, entès no solament com un conjunt de les marques que es van deixant al terreny, sinó com el resultat de la relació de la gent amb l’entorn. La visió arqueològica d’aquesta mostra no considera només  la ruïna, la història, com si es tractara d’estrats, sinó també el conjunt de relacions socials que fins avui han intervingut en el territori.  

La forma de conèixer els llocs, a vegades amb recorreguts intuïtius, altres vegades planificats, a més d’un aprenentatge de mètodes i costums, ret un silenciós tribut a les diferents comunitats que al llarg de la història es van anar succeint al territori, i del pas de les quals queden avui algunes restes arqueològiques. Aquesta manera de transitar per la vida, les diferents formes d’habitar del conjunt de les diferents cultures que han deixat la seua empremta i han romàs al llarg dels segles, contribueixen a la morfologia actual d’aquests  territoris. 

Una llarga sèrie de passejades, per on l’empremta de l’imperi romà encara és notòria, ha reportat al fotògraf coneixement i sensibilitat; tot i així, el projecte té un perfil racionalista amb el qual Paco Valverde procura analitzar el paisatge d’aquestes zones mineres. Les fotografies recollides amb el rigor d’un treball de camp, mitjançant plaques de negatius, descriuen el paisatge com un estudi d’arqueologia, valorant la ruïna i la repercussió que té en l’entorn, o com la suma de factors socioculturals que determinen l’estat actual de les coses.  

Tots els espais recorreguts van ser ja en època romana llocs de gran importància a causa de la seua riquesa minera, entre altres Cabárceno, La Unión, Río Tinto, Mazarrón, Ojos Negros, etc.  

La tragèdia; aquesta podria ser la sensació que provoca una primera aproximació a les zones mineres. El cessament d’activitat humana en aquests llocs i la forma espontània en què la mateixa natura reconquista l’espai, determina l’aparició d’un paisatge que es mou com unes deixalles a la deriva. Els nous plans de reconversió d’aquestes antigues zones han creat paisatges singulars; el turisme i la cultura dirigeixen ara nous projectes promoguts per institucions o empreses privades. És l’actual estat de les coses.  

El mapa actual del nostre territori és, entre molts altres factors, conseqüència de l’activitat minera de pobles colonitzadors de l’antiguitat que, amb la seua acció, han condicionat l’actual visió del paisatge.

 

Las Médulas. Mirador. León. 2009. ©Paco Valverde.

 

Descripció  

El recorregut per les zones mineres que es proposa amb aquest projecte expositiu  qüestiona la dimensió contemporània del paisatge; una imatge a la mida de l’ésser humà, ja que aquest ha fet que al llarg de la història la transformació del medi natural siga constant.  

D’això, Heidegger en deia el «món imatge», un concepte que situa l’ésser humà en una posició central respecte a la creació, usurpant el lloc de Déu. Per aquesta raó, tots els llocs captats en aquest projecte sorgeixen d’aquesta intervenció, on les empremtes de l’acció humana s’observen enfront d’una natura passiva.  

En un sentit molt més ampli, el projecte, que comprèn múltiples llocs de la nostra geografia, planteja la repercussió que tenen determinades èpoques històriques, i la manera com estratègies concretes originen les actuals morfologies dels nostres territoris. És a dir, que d’aquells primers assentaments promoguts per l’extracció de mineral prové el conjunt d’assentaments, carreteres i línies frontereres que actualment constitueixen la nostra geografia.  

Les grans panoràmiques que s’obrin davant la nostra mirada, continuen recollint l’engegada de nous projectes, en forma d’atractius reclams turístics o, ben al contrari, continuen caient en l’oblit. Es tracta d’una visió de l’entorn composta no solament a través, com argumenta Barret, d’«una història de les coses que s’han fet a la terra», sinó també tenint en compte raons culturals i de relacions socials.

 

Ojos Negros. Escombreras y Valle. Teruel 2009. ©Paco Valverde.

 

El paisatge actual

Les àrees recorregudes van ser explotades des de l’antiguitat. En moltes, durant els segles XIX i XX es van aconseguir grans rendiments, fins que, a la darreria del passat segle, la major part d’aquestes zones va deixar de ser rendibles, les instal·lacions foren abandonades i l’entorn quedà seriosament danyat.

En l’actualitat s’han arbitrat plans de recuperació en algunes d’aquestes zones, que tenen en compte tant el vessant turístic com el cultural, i en casos concrets també incideixen en qüestions com la identitat i la valoració del patrimoni.

Les antigues coves, xemeneies, galeries..., se’ns mostren ara com a arqueologies que componen el lloc i el paisatge. Els paisatges són fruit de la tensió entre el present i el passat; són un fenomen cultural que potencia l’aparició d’una forma de geografia humana menys topogràfica, llunyana a la tradició de paisatge com a palimpsest de restes. 

Aquesta nova realitat se’ns presenta mitjançant aspectes socials de múltiples claus, que tenen la intenció de recuperar aquests espais per oferir-los amb fins pedagògics, mediambientals i d’oci. Amb tot això es pretén iniciar una nova etapa, on el passat i el present puguen conviure. 

Conclusió  

El paisatge no és tan sols el lloc on viu la gent, la forma que té aquesta terra o l’espai que es contempla d’un mirador estant. Un dels plantejaments de la nova arqueologia, que s’ha tingut en compte en aquest projecte, és la categoria del paisatge com a «lloc» resultat de la intervenció humana. Una intervenció que ens és donada, que de forma natural aconseguim pel mer fet de «ser–al–món», i de la qual no ens podem eximir. Com va dir Heidegger: «En comptes del creador, l’home ha arribat a ser l’àrbitre de la realitat, de manera que allò que existeix és el que ha estat portat a presència de l’home».  

LOCALITZACIONS DE LES OBRES  EXPOSADES 

Las Médulas (Lleó)

Les coves d’Andina (Astúries)

Parc de la Natura de Cabárceno (Cantàbria)

El Mèdol (Tarragona)

Ojos Negros (Terol)

Mines de Lapis Specularis (Conca)

Mines de La Unión (Múrcia)

Portmán (Múrcia)

La Unión (Múrcia)

Mazarrón (Múrcia)

Mina Fernandina (Linares, Jaén)

Los Guindos (Jaén)

Monument natural de les mines La Jayona (Badajoz)

Peñarroya-Pueblonuevo (Còrdova)

El cerro del Hierro. Parc Natural Sierra Norte de Sevilla (Sevilla)

Río Tinto (Huelva)

 

Mazarrón 2007. ©Paco Valverde.

 

Més informació: cultura@uv.es