Mutis al natural
Mutis al natural.
Ciència i art al Nuevo
Reino de Granada
Sala Thesaurus – La Nau
26 de novembre de 2009 – 14 de febrer de
2010
Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 14 hores i de 16 a 20 hores. Diumenge
i festius de
10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE |
Visita visual |
|
Anónimo
“Humboldtia”
Stelis superbiens
Lindl. (Orchidaceae)
Dibujo a la témpera sobre papel ; 54 x 38
cm.
Real Expedición Botánica del Nuevo Reino
de Granada (1783-1816).
Archivo del Real Jardín Botánico, CSIC. Div. III, lám.
359 |
|
Organitzen i produeixen:
Universitat de València
SECC, Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales
Real Jardín Botánico de Madrid-CSIC
Comissaris :
Miguel Ángel Puig-Samper (CSIC)
José Antonio Amaya (Universidad Nacional de Colombia)
Mª Pilar de San Pío Aladrén (CSIC)
“Mientras
en España se iba perpetuando un profundo olvido sobre
las empresas de esta naturaleza, todas las naciones,
especialmente las que poseían algunos establecimientos
en América, aspiraban a porfía a poseer igualmente el
conocimiento de sus tesoros naturales y a la formación
de gabinetes públicos y privados.” (Mutis, 1763).
En aquesta exposició es presenta de manera cronològica
un recorregut per la vida i els èxits científics i
culturals de José Celestino Mutis (1732-1808), destacat
metge i botànic gadità conegut per investigar els
recursos naturals del Nuevo Reino de Granada, l’actual
Colòmbia. La seua expedició botànica al territori de
Nova Granada només es dirigia, en paraules del mateix
Mutis, «a producir honores a la nación, utilidad al
público, extensión al Comercio, ventajas a las ciencias,
nuevos fondos al erario real y gloria inmortal a V. M.»
En Mutis al natural s’exposen els resultats de
les últimes investigacions sobre la vida i l’obra del
savi Mutis, que va liderar en el segle XVIII una empresa
amb autonomia científica, que va fer de Santa Fe la seu
de la Il·lustració botànica, amb canals directes
d’intercanvi amb algunes capitals europees com Uppsala,
París, Londres o Madrid. Així mateix, la mostra fa palès
el gran llegat científic i artístic de Mutis, com també
el seu compromís amb l’avanç científic i cultural del
territori americà.
|
|
Nicolás
Cortés Alcocer
“Epidendrum”
Epidendrum longiflorum
Kunth
(Orchidaceae)
Dibujo a la témpera sobre papel ; 54 x 38
cm.
Real Expedición Botánica del Nuevo Reino
de Granada (1783-1816).
Archivo del Real Jardín Botánico, CSIC. Div. III, lám.
374 |
Anónimo
“Epidendrum” (Orchidaceae)
Dibujo a la témpera sobre papel ; 24,5 x
39 cm
Real Expedición Botánica del Nuevo Reino
de Granada (1783-1816).
Archivo del Real Jardín Botánico, CSIC. Div. III, lám.
374a |
|
La primera secció d’aquesta exposició, titulada Mutis
i la Il·lustració gaditana (1732-1757), dóna a
conèixer la importància comercial, militar i
intel·lectual de Cadis en l’època en què el marquès de
l’Ensenada es proposava reconstruir el poder naval
espanyol, amb figures destacades com Jorge Juan i
institucions com l’Academia de Guardias Marinas,
l’Observatorio Astronómico i el Colegio de Cirugía, de
les quals es va beneficiar l’educació de Mutis, protegit
a més pel metge Pedro Virgili.
L’exposició continua amb un apartat sobre Mutis i la
Il·lustració madrilenya (1757-1760), en què es
descriu l’estada de Mutis en la Cort de Madrid, on es va
relacionar amb personatges científics com Miquel
Barnades, amb qui va aprendre els rudiments de la
classificació botànica de Carl von Linné. A més a més,
Mutis va ser professor substitut a la càtedra d’anatomia
de l’Hospital General.
A continuació, la secció Per la ruta de les Índies a
la recerca de Madrid (1760-1770) il·lustra la
situació de Mutis en la Cort abans de viatjar a Amèrica,
així com la conjuntura política en què s’emmarca aquest
viatge, en el qual participa en qualitat de metge de
cambra del virrei Pedro Messía de la Cerda, sempre amb
la idea de tornar a la Cort de Madrid com una glòria
científica capaç de crear un nou gabinet d’història
natural amb jardí botànic.
La secció següent està dedicada a la nova funció de
Mutis com a Naturalista sacerdot empresari miner
(1770-1778). Mostra com Mutis va anar adaptant al
Nou Món els seus plans per a la metròpoli fins a
inventar una tradició científica en el Nuevo Reino de
Granada. S’hi explica el seu projecte de comercialitzar
el té de Bogotà per iniciativa pròpia, l’intent
d’explotació de les mines d’argent d’El Sapo i el
descobriment de la quina a Santa Fe (1772). |
|
Vicente
Sánchez
“Epidendrum”
Epidendrum elongatum
Jacq. (Orchidaceae)
Dibujo a la témpera sobre papel ; 54 x 38
cm
Real Expedición Botánica del Nuevo Reino
de Granada (1783-1816).
Archivo del Real Jardín Botánico, CSIC. Div. III, lám.
376 |
Anónimo
Oncidium orgyale
Rchb.f. & Warsz.
(Orchidaceae)
Dibujo a la témpera sobre papel ; 54 x 38
cm
Real Expedición Botánica del Nuevo Reino
de Granada (1783-1816).
Archivo del Real Jardín Botánico, CSIC. Div. III, lám.
494 |
|
Sebastián José López Ruiz (1778-1783) i la seua comissió
a Santa Fe de Bogotá
protagonitza l’apartat següent, que explica l’ordre que
va tenir aquest naturalista panameny per a explotar la
quina i la canyella del Nuevo Reino, en competència amb
Mutis, com un apèndix de l’expedició d’Hipólito Ruiz i
José Pavón al Perú i a Xile.
En La Real Expedición Botánica del Nuevo Reino de
Granada de José Celestino Mutis (1783-1790) s’inclou
la creació oficial de l’Expedición, per a la qual Mutis
selecciona un equip crioll, i l’organització d’un
taller de pintura en l’Expedición durant la seua etapa a
la població de Mariquita, que pinta en colors les
làmines. |
|
Anónimo
Oncidium orgyale
Rchb.f. & Warsz.
(Orchidaceae)
Dibujo a la témpera sobre papel ; 25 x 39
cm
Real Expedición Botánica del Nuevo Reino
de Granada (1783-1816).
Archivo del Real Jardín Botánico, CSIC. Div. III, lám.
494a |
Anónimo
“Arum” (Araceae)
Dibujo a la témpera sobre papel ; 54 x 38
cm
Real Expedición Botánica del Nuevo Reino
de Granada (1783-1816).
Archivo del Real Jardín Botánico, CSIC. Div. III, lám.
615 |
|
La continuació de la seua trajectòria s’explica en la
secció L’etapa de Mutis a Santa Fe i els seus últims
anys (1791-1808), en què es descriu el nou equip de
treball, compost per Francisco Antonio Zea, Francisco
José de Caldas, etc., i la supressió de l’empresa
estatal de quina. També s’hi explica la trobada i
l’intercanvi científic d’Alexander von Humboldt i Aimé
Bonpland amb Mutis a Santa Fe de Bogotá.
El Llegat de Mutis
mostra la rica i àmplia col·lecció botànica i
iconogràfica que el savi gadità va deixar després de
morir a Santa Fe en 1808, que va ser traslladada a
Madrid després de la intervenció militar del general
Morillo.
L’exposició conclou amb una presentació d’exemples del
Tresor artístic de l’Expedición Botánica, amb
nombroses mostres de làmines i dibuixos de Mutis i,
finalment, en el seu últim apartat, titulat Pintors
per al Regne, ensenya com l’obra de Mutis va
transformar la societat de Nova Granada amb les seues
innovacions artístiques. |
|
Anónimo
“Laurus” (Lauraceae)
Dibujo a la témpera sobre papel ; 54 x 38
cm
Real Expedición Botánica del Nuevo Reino
de Granada (1783-1816).
Archivo del Real Jardín Botánico, CSIC. Div. III, lám.
858 |
Anónimo
“Eupatorium”
Llerasia lindenii
Triana (Compositae)
Dibujo a la témpera sobre papel ; 54 x 38
cm
Real Expedición Botánica del Nuevo Reino
de Granada (1783-1816).
Archivo del Real Jardín Botánico, CSIC. Div. III, lám.
915 |
|
Les imatges botàniques: peces d'estudi
La iconografia mutisiana es compon de 5.393 làmines
botàniques i 1.001 tires auxiliars amb especejaments
florals, de fruits i llavors, que representen unes 2.696
espècies i 26 varietats, xifres que equivalen al 5,4% de
la flora colombiana, calculada en 40.000 espècies. La
col·lecció descriu minuciosament plantes del sector
central del territori colombià que es desenvolupen des
de l’altiplà del Tolima, després d’ascendir cap a
l'occident de Cundinamarca, fins a continuar l'ascens
fins a la falla Arcabuco-San Miguel; apareix llavors la
Sabana de Bogotà, els confins de la qual va ascendint
cap a les costes de la serralada Oriental dels Andes
colombians.
Mutis va triar per a la seua obra la mida foli major o
«atlàntic» (37,5 x 54 cm) usual en les edicions de luxe
de l'època, encara que en la col·lecció també hi ha un
nombre reduït de làmines més petites (42 x 28 cm) i unes
altres de mida més gran (48 x 69 cm). Es va fer servir
paper fabricat a mà, premsat a la calor i dotat d'una
filigrana de ratlles o ratllat molt petit, i d’altres
més separades que el tallen perpendicularment, i que van
facilitar la planificació de les composicions.
No n’hi ha una col·lecció comparable en nombre, precisió
i bellesa. Mutis va fer de Santafé la capital mundial de
la il·lustració botànica.
La creació de l'Expedició Botànica va elevar les
aspiracions de Mutis, el naturalista particular, que
encarregava sòbries làmines a l'aiguada. El 16 de gener
de 1784, Mutis va esmentar una nova tècnica que va
denominar invención de los colores. Als vuit dies
ja parlava de láminas iluminadas. El terme
«il·luminades» aclareix que ja havia utilitzat la
tècnica de la miniatura. Segons Antonio Palomino de
Castro i Velasco (El museo pictórico y escuela óptica,
obra coneguda per Mutis), miniatura és «pintura que se
ejecuta sobre vitela o papel terso, a manera de
iluminación; pero ejecutado el claro y el oscuro,
punteado y no tendido». L'obra de Mutis va transformar
la societat novogranadina: tècnicament va importar la
miniatura moderna, va desenvolupar l'observació i el
dibuix directes de la natura i va promoure
l'organització d'artistes en una escola estatal.
El Taller de Pintura de l'Expedició Botànica va comptar
durant la seua història amb una “família” de 61 membres,
entre oficials, alumnes i aprenents. Salvador Rizo va
ser la clau de l'organització i l'ensenyament dels
pintors. Hi van sobresortir Pablo Antonio García del
Camp, pintor de la Cort de Santafé, els germans Antonio,
Nicolás i Francisco Javier Cortés, Antonio Barrionuevo i
Camilo Quesada, provinents de tallers qualificats de
Quito, com també Francisco Javier Matís, oriünd de
Guaduas. Amb tots ells, Mutis va coordinar un procés de
reflexió-experimentació sobre l'organització del
treball, els criteris científics i estètics de la
representació, el color i la composició.
Les làmines van ser pintades a partir de models acabats
de tallar i conservats artificialment. Al final
d'aclaparadores jornades d'exploració a peu o a llom de
mula, per camins de difícil trànsit, els collidors o
“herbolaris” conduïen a la Casa Botánica farcells
carregats d'exemplars frescos procedents sovint de
diferents pisos tèrmics. Per al dibuix d'una làmina
solien utilitzar-se tres, quatre o més models tallats en
diferents èpoques de l'any o en diferents moments del
desenvolupament d'una espècie. Els pintors de
l'expedició eren per excel·lència uns pintors de
gabinet. Es va aprofitar el saber local sobre matèries
vegetals i minerals americanes i importades d'Europa.
De les plantes mateixes en estudi, se n'extreien amb
freqüència els colors. Arrisso va preparar una memòria
titulada Experimentos prácticos para la miniatura,
nuevas composiciones de los colores para la imitación
del reino vegetal inventados en la Real Expedición para
su Flora, en què va presentar tretze fórmules
cromàtiques. Les imatges botàniques elaborades per a
l'Expedició Botànica havien de complir les
característiques següents. La planta es representava
aïllada del seu context natural i amb totes les seues
parts. S'insistia en la fidelitat de la representació de
la forma de les fulles, dels fruits i, sobretot, de les
flors, que eren el fonament de la classificació sexual
proposta per Linné. En les làmines eren presentades
formes “idealitzades” de les plantes. Per això, hi
apareixen representats els estats de floració i
fructificació, la qual cosa en termes reals és
impossible, perquè corresponen a moments diferents en el
temps. El procés d'elaboració de cada làmina seguia els
passos següents: primer se’n realitzava el dibuix al
llapis, després se’n feia el delineat a tinta i
finalment s'hi aplicaven els colors. Algunes de les
làmines van ser signades i rubricades pels seus autors,
marcant amb freqüència la frase Americanarum Pinxit
(pintor americà), que destaca, no solament l'autoria
individual, sinó el talent americà. |
|
Anónimo
“Espeletia” (Compositae)
Dibujo a la témpera sobre papel ; 54 x 38
cm
Real Expedición Botánica del Nuevo Reino
de Granada (1783-1816).
Archivo del Real Jardín Botánico, CSIC. Div. III, lám.
1047c |
Anónimo
“Lobelia”
Siphocampylus retrorsus
(Willd. ex Schult.)
Vatke (Campanulaceae)
Dibujo a la témpera sobre papel ; 54 x 38
cm
Real Expedición Botánica del Nuevo Reino
de Granada (1783-1816).
Archivo del Real Jardín Botánico, CSIC. Div. III, lám.
1184 |
|
Institucions prestadores
Les peces que reuneix l'exposició han estat cedides per
una desena de prestadors espanyols, entre els quals hi
ha institucions tan destacades com l'Arxiu General
Militar; la Biblioteca Nacional d’Espanya; el Ministeri
de Defensa; l’Arxiu Cartogràfic i d’Estudis Geogràfics
del Centre Geogràfic de l’Exèrcit; el Museu de la
Farmàcia Hispana de la Facultat de Farmàcia de la UCM;
el Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries
González Marti; el Museu Nacional de Ciències Naturals
del CSIC; el Museu Nacional de Ciència i Tecnologia del
Ministeri de Ciència i Innovació; el Museu Naval; la
Reial Acadèmia de la Història i el Reial Jardí Botànic
del CSIC. |
|
Francisco Pulgar
“Mutisia lanata” (Compositae)
Dibujo a tinta y acuarela ; 25,5 x 36,5
cm
Expedición Botánica al Virreinato del
Perú (1777-1788).
Archivo del Real Jardín Botánico, CSIC. Div. IV, lám.
1221 |
|
|
|