|
Amb motiu del trenté aniversari de la mort del poeta
Pablo Neruda, premi Nobel de literatura en 1971, la
Universitat de València no s'ha resistit a de deixar
passar aquestes efemèrides i ha volgut rendir-li
homenatge, preservant la seua memòria, reconeixent-la i
difonent-la.
Neruda va morir als pocs dies del colp militar d'Augusto
Pinochet, víctima del càncer i de la depressió que li va
causar el cruent fi del govern de Salvador Allende. Les
seues cases van ser violades i saquejades i la dictadura
va voler enxiquir i trivialitzar al poeta per la seua
militància comunista. En aquell moment va rebre com a
únic homenatge el dolor del seu poble.
La dimensió que ha abastat avui la figura de Neruda, no
obstant, s'ha projectat més enllà de la seua residència
al balneari d'Illa Negra, a 120 quilòmetres de Santiago
de Xile. Perquè Pablo Neruda va ser poeta, polític,
orador, senador, ambaixador Torna a inventar la història
d'Amèrica i va ser sempre fidel i compromés amb els
ideals de canvi. Com ha afirmat recentment el cap
d'estat xilé, el president Ricardo Lagos, "si la poesia
el va fer immortal, la política el va fer mortal".
El record de Neruda està, avui més que mai, present.
Aquest homenatge que ara li brinda la Universitat de
València, i que se suma amb ell al què està rebent en
tot el món, permetrà a Neruda tornar a viure. Com ja va
presagiar l'escriptor: "… no crean que voy a morirme,/
me pasa todo lo contrario:/ sucede que voy a vivirme...". |
