Pablo Serrano 1908-1985. Les empremtes del Caminant

Pablo Serrano 1908-1985

Les empremtes del Caminant

Sala Estudi General - La Nau

Del 21 de juliol al 20 de setembre de 2009

Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 14 hores  i de 16 a 20 hores. Diumenge i festius de 10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE

Visita visual

NIG 1995.01.0018. Hombre andando en la playa. 1953. 170 x 75 x 80. Bronce.

Organitzat per: Universitat de València i Ibercaja

Produït per: Ibercaja

Pablo Serrano va ser, sens dubte, un dels artistes espanyols més rellevants de la segona meitat del segle xx, tot i que la seua presència en el panorama artístic espanyol se circumscriu a un període bastant reduït de temps: des del 1955, en què torna a Espanya amb una beca del Govern uruguaià, fins al 1985, any del seu traspàs. 

En només trenta anys d’activitat a Espanya, la figura de l’escultor de Crivillén (Terol) adquirirà una dimensió enorme, recolzada en el seu compromís constant amb l’art i amb la societat espanyola. Convé recordar que va ser membre fundador del grup El Paso i un dels artistes més actius en explicitar públicament l’opinió sobre la situació política del moment.

Ara, amb motiu del centenari del seu naixement, creiem oportuna una revisió de la seua obra que ajude a col·locar-lo al lloc que pels seus mèrits ha d’ocupar.

NIG 1995.01.0029. Polifemo. 1956. 46,8 x 16,5 x 15,5 cm. Hierro y canto rodado.

NIG 1995.01.0200. Interpretación al retrato de Antonio Machado. 1984. 127 x 108 x 123 cm. Bronce.

L’exposició es planteja com un trajecte que ajude a comprendre l’itinerari, complex per inusitat, de l’obra de Serrano, caracteritzada per la insatisfacció amb què tractarà la línia de treball que pot considerar esgotada en un moment i la seua voluntat conseqüent de canvi constant. Això fa que ens trobem amb un camí artístic eclèctic i ric, possibilitat pel domini dels materials de treball i l’ofici adquirit en molts anys d’aprenentatge. Aquesta multitud de “facetes” artístiques, que va ser subtilment criticada en alguns moments, no ha estat una posició exclusiva de Pablo Serrano, sinó que ha tingut referents més recents com el de l’artista Gerhard Richter, contrari també com el nostre escultor amb el terme de “peça clarament identificable amb…” 

Plantejada l’exposició, doncs, com un camí amb jalons, tractarem de mostrar les empremtes de Pablo en aquests trànsits que seran com reductes individuals en els quals s’agruparan les peces acollides a plantejaments teòrics semblants y que mostraran l’evolució consegüent entre elles dins el mateix discurs. Aniran acompanyades d’alguns dibuixos preparatoris i, en alguns casos, amb reproducció de textos manuscrits de Serrano mateix, recolzant i desenvolupant les teories que reflectiran les obres.

NIG 1995.01.0062. Bóveda para el hombre. 1962-65. 52,3 x 49 x 45 cm. Bronce.

NIG 1995.01.0143. Forma táctil nº 3. 1973. 29,4 x 24,5 x 29 cm. Bronce.

Exposició:

Obre l’exposició Hombre andando por la playa, del 1953, peça singular pel seu significat, ja que va ser l’única peça que, de bon principi, Pablo Serrano va recuperar dels seus treballs a l’Uruguai. Simbolitzava per a ell la voluntat d’iniciar un camí nou i, en aquesta exposició, l’inici del descobriment de les seues “empremtes” pel camí artístic que va recórrer. 

El primer bloc agrupa mostres dels treballs realitzats ja a Espanya entre el 1956 i el 1959. Es tracta d’exemples de les sèries hierros encontrados, ordenación del caos, quema del objeto i ritmos en el espacio. Consta d’11 escultures i alguns dibuixos. 

El segon bloc comprèn peces realitzades entre el 1962 i el 1976 de les sèries bóvedas para el hombre (amb les quals representa Espanya en la Biennal de Venècia del 1962), hombres bóveda, hombres con puerta, lumínicas y unidades táctiles. Agrupa 10 bronzes i alguns dibuixos.

NIG 1995.01.0070. Hombre bóveda. 1963-64. 33,7 x 31,2 x 36 cm. Bronce.

NIG 1995.01.0171. Gran pan partido. 1978. 95,5 x 258 x 108 cm. Bronce.

Les unidades yunta componen el tercer bloc, compost per 5 escultures de bronze i de marbre, a més de dibuixos. 

Amb el quart bloc s’inicien les referències figuratives de Pablo Serrano, que durant tota la carrera va alternar amb les obres abstractes. Les interpretaciones al retrato són, sens dubte, unes de les seues peces més interessants si considerem que solament les va fer per retratar els amics o, com és el cas de Machado, com a homenatge a personatges admirats. Els retrats d’Aranguren, Gaya Nuño, Alberto Portera, Michel Tapié, Westherdal o el mateix cap monumental d’Antonio Machado, són les 6 peces que s’incorporen a l’exposició. 

L’aproximació o la revisió de l’obra pictòrica dels grans mestres va donar lloc a l’execució de sèries com ara divertimentos en El Prado o divertimentos con Picasso, la guitarra y el cubismo. De la primera d’aquestes sèries, la mostra incorpora La Familia de Carlos IV, La Duquesa de Alba, El Príncipe Baltasar Carlos a caballo, el Retrato de Carlos V i el Retrato de Carlos III cazador. 

No es pot oblidar la faceta  d’“escultor monumental” de Pablo Serrano, raó per la qual es preveu mostrar les maquetes dels monuments d’Unamuno, Galdós, Ponce de León, Juan March, Labradora turolense i Encuentro. Acompanyarà el bloc un audiovisual amb gravacions dels monuments in situ que ajudarà a comprendre el treball preparatori d’estudi i la seua definició final en l’entorn previst. 

Com a element complementari i a més de l’audiovisual, ja comentat, dels monuments situats en el seu emplaçament actual, es projectarà un audiovisual biogràfic de Pablo Serrano a fi de completar la localització del personatge i la seua obra.

NIG 1995.01.0113. Hombre caído con puerta. 1966-67. 61 x 79,5 x 50,3 cm (cerrada). Bronce.

NIG 1995.01.0283. Boceto al Monumento a la Labradora. 1976. 24,5 x 16 x 16 cm. Bronce.

Dades biogràfiques de Pablo Serrano 

Nascut el 10 de març de 1908, es va traslladar per fer estudis primerament a Saragossa i després a Barcelona, on aprèn escultura fins que se’n va, l’any 1939, a Montevideo (Uruguai). Entre aquest país i l’Argentina passarà vint-i-cinc anys fent escultura. 

Els anys 1944-1951 i el 1954 obté el Primer Premio Nacional del Salón de Bellas Artes de Montevideo per les seues escultures. Però va ser després d’aconseguir el Gran Premio en la Bienal de Montevideo del 1955 quan torna a Espanya, on aconsegueix, aquest mateix any el Gran Premio de Escultura en la Bienal Hispano-Americana de Barcelona. 

Crea nombroses escultures i la seua obra passa de neofigurativa a abstracta. El 1957 exposa a l’Ateneo de Madrid obres figuratives (retrats) i abstractes (ferros). Posteriorment exposa per tot Europa i Amèrica. 

L’any 1962 presenta al Pavelló Espanyol de la XXXI Biennal de Venècia, 23 obres amb el títol Bóveda para el hombre i aconsegueix un gran èxit de crítica. Posseeixen obres seues el Museu d’Art Modern de Nova York, el Museu de l’Ermitage de Sant Petersburg, el Museu d’Art Contemporani de la vila de París, el Museu Guggenheim, la Fundació Gulbenkian de Lisboa, el Middelheim d’Anvers, el Museu Vaticà, etc. 

Mor el 26 de novembre de 1985 a Madrid, havent cedit les seues obres al Museo Pablo Serrano de Saragossa. Els seus hereus Pablo Bartolomé Serrano (fill) i Valeria Serrano Spadoni (néta) confirmen aquesta donació.

NIG 1995.01.0078. Carlos III. 1974. Serie: Divertimentos en El Prado. 36,3 x 19 x 15 cm. Bronce.