Pablo Fuentes té 23 anys i fa un temps va decidir seguir
el consell que havia donat Bernard Plossu als joves que
desitjaven ser fotògrafs: abandonar els estudis, agafar
una càmera i anar-se'n de viatge. La primera destinació
van ser els Estats Units -un privilegiat Grand Tour per
a qualsevol fotògraf-, a on va viatjar l'any passat.
Llocs com ara Baltimore, Washington i Nova York, una
ciutat tan desconeguda com vista una vegada i una altra
en el ben servit arxiu dels majors, als quals sens dubte
coneix bé, i que apareixen en moltes d'aquestes fotos.
Robert Frank, Helen Levitt, Lee Friedlander, Walker
Evans, entre altres, i també el Nova York dels quadres
dels seu pare, de Marcelo Fuentes. Una ciutat vista amb
una mirada molt dels cinquanta, com sembla que ens diu
el fotògraf amb aquest Let's get lost, gest de
complicitat al músic Chet Baker i a les seues fotos
elegants en blanc i negre, i títol que sembla tota una
declaració d'intencions. Erràtics caminades per
Manhattan, Brooklyn, pel Harlem llatí i el negre. Gent,
en particular nens i dones, objectes, carrers, edificis,
cotxes, anuncis, carreteres, aparadors, vagons de
metro, el fotògraf sembla que s'acoste al motiu -i
alhora que es faça oblidar-, sense que la seua
presència i la de la seua càmera siguen advertides o
resulten inconvenients. Potser per això, de moltes de
les persones que veiem ací es podria dir -com va
observar Calvino dels personatges de Balzac- que són
propietaris del seu propi rostre. |