Esbossos de Telons per a Teatre
Esbossos de Telons per a Teatre
Un taller valencià: Francisco Pastor
(1883-1937)
Del 15 de juliol al 31 d'agost de 2003
Sala Oberta. La Nau
Visita visual |

¡En bon lio m'he ficat! |
L’escenografia valenciana de la primera part del segle XX va ser
freqüentment oblidada. L’exposició Esbossos de telons per a teatre. Un
taller valencià: Francisco Pastor (1883-1937), mostra un taller
d’escenografia creat el 1904 i encara existent en l’actualitat.
Aquests
esbossos recorden un gènere tan autòcton com ara el sainet i el sainet
líric valencià; escriptors com ara Maximilià Thous, Fausto Hernández
Casajuana, Peris Celda, Vicente Montesinos, Paco Barchino, Pepe Ángeles,
Alfredo Sendín i Serafí Julià, entre altres molt injustament oblidats;
músics que van escriure les seues notes, tant per al sainet com per a
sarsueles i operetes: José Serrano, Miquel Asensi, Vicente Peydró,
Francisco Balaguer, Vicent Gallego i Rafael Guzmán, uns molt coneguts i
uns altres oblidats també.
Quant a la
decoració per a aquestes obres, l’exposició presenta una selecció
d’esbossos per als decorats dels distints gèneres: sarsuela, òpera,
opereta, sainet i, sobretot, els dedicats al sainet líric valencià. |

El huesped del sevillano |

Alegoria valenciana |
Francisco
Pastor Arcís, (1883-1937), nascut a València, començà a treballar en una
impremta als 14 anys. Li agradava pintar. Al principi va ser autodidacta;
després, aprenent al taller de l’escenògraf valencià Francisco Alós. A
banda del seu treball de pintor escenògraf, va treballar al Mont de Pietat
de València fins a la seua mort. Va tenir contacte amb el món del teatre
gràcies al seu germà Manuel, baríton en la companyia del mestre Guardón.
El 1904 va poder independitzar-se amb un taller propi. Va decorar tot
tipus d’obres, però va treballar preferentment per a les escrites per
Maximilià Thous i Fausto Hernández Casajuana, en els sainets lírics
valencians, amb música de Miquel Asensi. Al seu taller també es van fer
tota classe de decorats: sarsueles, òperes, comèdies, drames, revistes,
betlems i passions. Amb ell treballaren molts i bons escenògrafs, com ara
José Rovira, Manuel Arnau, Francisco Medina, Francisco Paula i Salvador
Peris Hurtado.
El taller
va tenir distintes adreces fins que el 1920 ocupà part de l’edifici del
núm. 1 de Pare Orfes, amb l’habitatge familiar al costat. Aquest taller,
que va ocupar fins a la seua mort, el va mantenir la vídua després de la
guerra. |

Telon de boca |

¡Gol! |
Informació
addicional [+]
|
|
|