Del Tirant al Quixot. La Imatge del Cavaller

Del Tirant al Quixot.

La Imatge del Cavaller

Del 9 de febrer al 8 de maig de 2005

Sala Estudi General / Sala Duc de Calàbria - La Nau

Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13.30 hores  i de 16 a 20 hores. Diumenge de 10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE

Visita Visual

Antonio de.Torquemada. Historia del invencible Caballero Don Olivante de Laura. Barcelona, 1564. Biblioteca Històrica de la Universitat de València

L’any 1905 la societat valenciana es va embarcar de manera entusiasta en la commemoració del tercer centenari de la publicació del Quixot. Les institucions locals, tant públiques com privades, hi van dissenyar actes de tota mena. La Universitat de València, en concret, hi va organitzar un cicle de conferències que van pronunciar diversos membres del seu claustre de professors, en les quals s’examinava l’obra, i el seu autor, des de diverses perspectives.

Denominador comú de la totalitat de les celebracions que van tenir lloc a València va ser el poc, quasi nul, lloc que s’hi deixava a les manifestacions pròpies de la cultura i la llengua dels valencians. Amb rares excepcions, s’hi passava per alt l’admiració manifestada per Cervantes pel nostre Tirant lo Blanc o l’estimació que va mostrar per alguns dels millors escriptors valencians del moment, com Guillem de Castro, al qual, per cert, devem una primerenca adaptació dramàtica de l’obra mestra cervantina.

Han passat cent anys i la societat espanyola es disposa a celebrar el quart centenari de la publicació del Quixot. En aquest temps ha anat guanyant pes una lectura de l’obra, i del seu autor, molt més oberta, molt més enriquidora en la seua pluralitat. Precisament per aquesta raó va sorgir la idea que la Universitat de València participara novament en la dita celebració, però ara amb un enfocament que combinara el merescut homenatge i, alhora, fera honor al ferm compromís de la institució amb la defensa i difusió de la nostra cultura. Amb un enfocament, en definitiva, que s’allunyara de tòpics i que recuperara, en concret, dos aspectes que van influir en la formació de l’escriptura cervantina.

El primer aspecte és el de la narrativa cavalleresca i la configuració de la imatge del cavaller, en el qual el Tirant juga un paper important. El segon, l’univers cultural valencià, que Cervantes va conèixer de primera mà arran de les seues estades a València, amb escriptors, com el ja esmentat Guillem de Castro i altres no menys rellevants com el canonge Tàrrega, Gaspar Aguilar, Andreu Rei d’Artieda o Cristòfor de Virués, que van ser apreciats i positivament valorats per l’autor del Quixot.

Per tal de donar forma material a aquests plantejaments hem comptat, en primer lloc, amb una acurada selecció d’objectes artístics (ceràmica, gravats, armes, pintures...) a través dels quals podem reconstruir la imatge del cavaller durant el segle xvi. En segon lloc, amb els importants fons de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València, complementats amb una no menys acurada selecció d’edicions cervantines i d’autors valencians dipositades a la Biblioteca Valenciana i a la Biblioteca Nacional de Madrid, a través de les quals és possible fer-se una idea de l’univers cultural valencià que Cervantes, com ja queda dit, coneixia bé.

Josep Lluís Sirera, comissari de l'exposició. Universitat de València

Alberto Durero. El caballero, la muerte y el diablo. Grabado sobre papel. Biblioteca Nacional

Don quijote velando las armas. José Segrelles Albert. Óleo sobre lienzo, 1948. Museo de Bellas Artes de Valencia

Presentació de la Sala Estudi General

Quasi des del principi els llibres han proporcionat motius i contextos als artistes figuratius. Entre les més antigues miniatures es conserven il·lustracions de la Ilíada o de la Bíblia, encara que les imatges ens acompanyen per si soles des de fa molt. Als inicis de la modernitat escriptors com Joanot Martorell i Miguel de Cervantes vivien en un món poblat d’imatges que convivien en la seua imaginació amb records, fantasies i gestes inventades. Així, els llibres no sols perduren sinó que també invoquen imatges mentals i sensibles entre els lectors, que s’esvaeixen com les ombres en passar la pàgina o deixar les paraules suspeses en el temps. Aquestes fantasmagories, tanmateix, són tan suggestives o més que els intents dels artistes per plasmar-les en una forma elaborada després d’un procés tècnic i conscienciós. A favor dels artistes hi ha la seua capacitat no sols creadora sinó manipuladora d’un llenguatge diferent del verbal quan fabriquen objectes de tota mena. En primer lloc, perquè les obres, encara que fràgils, també perviuen a la seua manera entre nosaltres, tocades pel temps que deixa darrere seu la pàtina i l’empremta d’uns altres éssers humans; en segon lloc, perquè les formes dels objectes són tan eloqüents com els seus significats i ens parlen d’altres maneres de veure i entendre el món, de llegir els textos i suggerir moltes altres imatges, sense que s’esgote la font de figures, composicions i enquadraments. I és que les imatges no són mai innocents, i si no les carrega el diable, segurament els artistes, els promotors i els qui les contemplen ho fan amb un afany semblant.

No sense pudor s’han enllaçat algunes obres en una trama solta que, com un teixit, es presta a ser contemplada de moltes maneres i completada amb brodats de moltes altres figures, encastos d’incomptables objectes i reflexos de brillantors increïbles. L’ideal de la cavalleria i la seua cristianització, l’honor i l’ofici de les armes, l’amor i la guerra, els temes mítics, llegendaris o versemblants que van nodrir la imaginació de cavallers, dames i escriptors, han servit d’arguments per a aquesta mostra, que no intenta demostrar res ni atrapar la imaginació fugissera dels observadors, sinó invitar-los a considerar aquestes imatges mentre continuen llegint i recordant cavallers de tinta i paper o tornen a veure les seqüències de pel·lícules d’espasa i bruixeria. Perquè aquells que van contar les seues aventures les van imaginar primer veient i usant objectes com aquests, testimonis particulars d’un passat que avui podem evocar amb la seua presència ací per idear-lo a la nostra manera, tal com succeeix amb la lectura dels textos.

No s’ha intentat guiar el visitant per un itinerari tancat i unívoc en el seu recorregut per una ínfima mostra de les imatges en les quals ressonen ecos de lectures, fets i records del món cavalleresc. Amb mitjans limitats, s’ha procurat tan sols apuntar trajectòries que conduïsquen la fantasia dels lectors i observadors atents cap a un univers immarcescible de cavallers, dames, gestes, gales, tornejos, batalles i ideals no assolits mai del tot que fins i tot el cinema ha assimilat com a matèria pròpia. Que el visitant vaja amb compte de no embogir, però que es deixe també arrossegar per la brillantor de les armadures i els joiells, el color de la ceràmica i els quadres, l’ordit dels tapissos i les ombres dels cavallers que hi ha hagut al món, les dames a les quals aquests van estimar i els personatges que van forjar alguns dels més cèlebres enginys de les lletres europees. Es tracta al cap i a la fi de repoblar la nostra imaginació, de tornar la vista als objectes del passat que habiten entre nosaltres i de rellegir històries contades per veus humanes. Emilio Lledó va escriure que “el texto de la historia sólo adquiere su sentido como algo dicho para nosotros; o sea, como otros significados que el lector incorpora en sí mismo y con los que renueva su propio discurso interior”, i alguna cosa semblant podríem dir de les imatges de la història, objectes artístics que alguns volen tancar als museus i en un embolic de dates i atribucions, sovint discutibles, potser sense saber que així es desseca el riu de la comunicació i fins i tot el flux del pensament i la imaginació. Per sort, encara pot cada lector i visitant deixar que l’un i l’altra ultrapassen els marcs, les vitrines i les pàgines dels llibres.

Amadeo Serra Desfilis, comissari de l'exposició. Universitat de València

Tarja con las armas de los Cornell. Pergamino sobre madera c. 1537. Museu de Belles Arts de Castelló

Plato con caballero y montura con las armas de la familia Luna. Siglo XIV. Ayuntamiento de Valencia

Gotera de Cama. Escena Galante. Taller de Bruselas. Tapiz de seda y lana. Primera mitad siglo XVI. Palacio Real de Madrid

Presentació de la Sala Duc de Calàbria

Una biblioteca és sempre reflex d’allò que la societat que la sosté vol que es prestigie i s’atresore com a memòria dels seus èxits culturals i científics. I la societat valenciana ha sabut i ha volgut, amb amor i tenacitat, des de temps antic, conservar els seus monuments literaris com a testimonis excepcionals que van ser de transmissió del saber i de fruïció del plaer.

Tirant lo Blanc i don Quixot presideixen i emmarquen aquesta exposició, pintats sobre el fons renaixentista i vibrant de la literatura i l’art a la València dels segles xv i xvi, però vistos des del present d’aquest mil·lenni nou, que els contempla amb distància, estupor i admiració. Com en un zoom vertiginós, la mirada sobre el gravat del cavaller, a la portada del llibre antic, armes i lletres en impossible conjunció, projecta la nostra curiositat intel·lectual cap a temps i mons de paradoxes inquietants. Però aquell enfocament es pot fer realitat perquè tenim la fortuna que la Biblioteca Històrica de la Universitat de València acull als seus prestatges, com poques altres a Espanya i al món, una sèrie rica i importantíssima de manuscrits i edicions, en llatí, castellà i català, que corresponen a l’època que s’emmarca entre la primera edició del Tirant lo Blanc (1490) i la primera part del Quixot (1605).

Tota aproximació històrica —i una exposició bibliogràfica ho és— requereix la construcció d’un itinerari, guiat sempre per valors del present, que crea i ompli una trama nova en l’espai buit del passat. Els fils que guien el teixit d’aquesta exposició els proporciona la selecció, necessàriament reduïda, però ben representativa, que uneix part d’aquell patrimoni bibliogràfic valuosíssim. I el fil conductor, el que ordena la trama, mostrant una cadena amb enllaços aprehensibles entre les principals fites del camí, l’ofereix la figura del cavaller. La figura del rei cavaller, de l’emperador cavaller, representada iconogràficament als gravats, pintures i tapissos de l’època, i desplegada narrativament en els llibres de cavalleries, sintetitza, com a imatge simbòlica, la ideologia d’un temps que viu des de l’entronització més fastuosa de la figura cavalleresca fins al desencant intel·lectual i lúcid de la crítica cervantina. D’aquesta manera, podrem observar —quasi llegir— a través de l’exposició com tot un corpus literari heterogeni i magnífic es va sobreposant i va guanyant de manera incruenta la batalla a la imatge gloriosa i compacta de la cavalleria fascinant i triomfant, però també decadent i impossible.

La Biblioteca Històrica de la Universitat de València conté un valuós conjunt de llibres de cavalleries, entre el Tirant i el Quixot, aproximadament el mateix nombre que posseeixen enlluernadores biblioteques europees (com les de Munic, Viena o Lisboa), i només per darrere de biblioteques nacionals com les de Madrid, Barcelona, París o Londres. També, és clar, disposa d’exemplars valuosos del Quixot i altres obres cervantines. Cal agrair que, per la seua banda, la Biblioteca Valenciana, que posseeix un dels fons cervantins més complets que hi ha al món, haja contribuït a aquesta exposició amb l’amable cessió d’algunes de les obres més carismàtiques dels seus tresors bibliogràfics. I gràcies, finalment, a algunes de les joies bibliogràfiques valencianes que posseeix la Biblioteca Nacional (obres de Lluís del Milà, Timoneda, Rei d’Artieda, Virués o Guillem de Castro), a la qual cal agrair igualment les seues cessions, s’ha pogut completar un panorama bibliogràfic representatiu de la millor poesia, teatre o narrativa de la València del segle xvi, la València que va conèixer Cervantes.

Poques vegades tindrà el públic valencià oportunitat millor de constatar el que els valencians del segle xvi —aristòcrates, intel·lectuals, burgesos, i fins el poble analfabet, que demanava que li llegiren— exigien que publicara la impremta, allò amb què aprenien i gaudien. Història del llibre, de la impremta i de la literatura, dins de la història de la sociologia i de la cultura d’un poble que necessita reconèixer-se en el seu passat. I poques vegades tindrem oportunitat millor de saber què van ser els famosos llibres de cavalleries que van malmetre el cervell a don Quixot, i d’associar la seua realitat material, quasi palpable en l’exposició, amb el context del patrimoni cultural valencià. Sempre entre Tirant lo Blanc i don Quixot, cavallers de ficció, però cavallers en la història. En la nostra història.

Rafael Beltrán, comissari de l'exposició. Universitat de València

Cervantes Saavedra, Miguel de. El ingenioso hidalgo Don Qvixote de la Mancha. Madrid, 1782. Biblioteca Nacional

Tirant lo blanch. Martorell, Joanot. Valencia,1490. Biblioteca Histórica de la Universitat de València