|
Cartelera Turia
és un projecte cultural que nasqué a mitjan dels anys
de la dècada de 1960 promogut per joves universitaris,
un grup d’intel·lectuals que buscà la forma d’intervenir
culturalment en la societat valenciana i trobà una
solució tan original com eficaç en un mitjà
tradicionalment menyspreat per la intelligentzia,
com és una cartellera d’espectacles.
Per aquelles dates començà a sentir-se la influència
d’editorials de nou tipus com ara Edicions 62,
Península, Alianza i Ciencia Nueva,
mentre que a Catalunya es consolidava la Nova Cançó.
Al País Valencià, en mig d’una crisi universitària que
posava en dubte les estructures franquistes, les cançons
de Raimon se sumaven als ecos de Nosaltres els
valencians, de Joan Fuster, la llibreria Concret
feia una sèrie d’edicions, es fundava l’Equipo
Crónica i Estampa Popular buscava fórmules
per ampliar el camp de la difusió pictòrica.
Durant aquestes quatre dècades ha acudit a la cita
setmanal amb els seus lectors, a vegades esquivant
amenaces de tancament implacable, i ha comprovat la
desaparició d’altres revistes que també van obrir espais
de llibertat.
Des de les seues pàgines, la perifèria, o millor les
perifèries, hi han ocupat llocs centrals, i això li ha
valgut uns quants premis i més d’un disgust. Ha
sobreviscut als pertinents “eixos del mal” que han
parasitat cadascun d’aquests quaranta anys,
reinventant-se contínuament a la seua manera.
Idolatrada per molts i odiada per alguns, ha servit de
referent en l’educació cinefilosentimental i en la
formació de l’esperit crític de diverses generacions, a
les quals ha ensenyat a estimar Visconti i Bergman,
Wilder i Buñuel, Berlanga i Els Joglars, Dizzy Gilespi i
Tete Montoliu, Kim Novack i Pepe Isbert..., obrint un
respirall cultural en l’ambient asfixiant de la
dictadura.
Amb la seua agudesa habitual, Vázquez Montalbán va
definir amb aquestes paraules l’ideari de la Turia:
“Exterminadores, cultos, polícromos, rojos, verdes,
colorados, los de Cartelera Turia constituyen una
extraña y reducida secta que cada semana nos envía la
botella del náufrago con sus críticas de espectáculos
que rompen los moldes de los mensajes obvios”. |
|
Quaranta anys després, gràcies
a la col.laboració
de la
Universitat de València, mirem per l’espill retrovisor
de la memòria gràfica i escrita i proposem fer un
recorregut històric pels últims quaranta anys de la vida
cultural, política i sentimental de la societat
valenciana a través de les diferents seccions de
Cartelera Turia –articles d’opinió, crítiques,
anuncis, llista de cines i de teatres, etc–
convenientment amanit amb notes d’humor crític i
autocrític i molta desimboltura.
L’exposició no pretén mostrar un recorregut cronològic
lineal. L’estructura consta d’uns eixos temàtics que
donen compte dels anys de la censura i dels temps
democràtics i s’aproximen també a les geografies de la
memòria per donar compte dels cines i teatres
desapareguts, de les llibreries i els anuncis que
alimentaren els somnis i les aspiracions de molta gent.
S’hi recordaran les pel·lícules que han merescut un 5 en
la classificació particular i exigent dels crítics de la
Cartelera i el seu revers d’infinita
constel·lació de pel·lícules sense suc ni bruc,
vomitives, de cine boina, de destape i d’altres
subgèneres que han merescut la qualificació 0 i la
recomanació de fugir-ne. Totes elles i moltes més han
contribuït a l’educació cinèfila i sentimental dels
lectors de la publicació.
I com pensem que la raó ha de donar pas a les raons, els
gustos i les preferències, hi mostrem les manies de
la Turia (pel·lícules, actors, directors,
personatges públics...) pels quals sent la Cartelera
especial predilecció. També ens hi fem eco de les
manifestacions dels lectors i els amics que la idolatren
o la detesten amb una pulsió d’amorodi
L’evolució tècnica de la impressió, la composició i el
disseny també seran presents en l’exposició amb els
objectes, les fotografies, les vinyetes, els còmics, les
portades originals o les reproduccions. |
