València, Capital de la República 1936-37

En defensa de la cultura

València, capital de la República 1936-37

Del 31 de gener al 30 de març de 2008

Salas Thesaurus, Martínez Guerricabeitia, Oberta -  La Nau

Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13.30 hores  i de 16 a 20 hores. Diumenge i festius de 10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE

Programa València Capital Cultural de la República (1937-2007)

Visita visual

1. De la defensa de la República a la defensa de la cultura

Claustre  i Sala Oberta

La plàcida vida ciutadana d’aquesta ciutat es va veure alterada en passar al primer pla de la vida nacional i internacional. Com a seu del Govern, el centre polític de la República es va desplaçar a València, i en ocupar aquest lloc, es va convertir en testimoni i protagonista, durant quasi un any, dels esdeveniments més importants que es van produir en la part d’Espanya que es mantingué dins de la legalitat.

Alguns dels sectors més compromesos de la societat valenciana s’implicaren en el llarg procés de recomposició de l’autoritat administrativa, dinamitada pels efectes de la sublevació militar i, com a resposta d’aquesta, per la revolució iniciada per les organitzacions obreres. Canalitzar l’esforç per a guanyar la guerra i establir les bases socials per a construir un futur esperançador esdevingueren els eixos fonamentals sobre els quals havia de discórrer l’activitat de les institucions republicanes durant la seua permanència a la capital del Túria. Aquesta, al seu torn, havia d’adequar les seues infraestructures i serveis a les noves necessitats sobrevingudes per la seua condició de capital institucional.

Però en aquest escenari bèl·lic no es deixa de banda la realització de la utopia, perquè es tenia el convenciment que s’estava en les albors d’una nova i brillant etapa en la història d’aquest país.

Era la cultura l’instrument que permetria construir aquesta nova societat a què s’aspirava, enfront d’un enemic que representava la barbàrie, la destrucció i un pas enrere en el complex avanç social. Hi havia la convicció que un poble, només si la seua organització recolza sobre una cultura oberta a totes les classes socials, és el propietari del seu destí.

2. L’art al servei del poble

Sala Martínez Guerricabeitia 

L’art valencià va viure, durant la dècada dels 30, un període d’extraordinària vitalitat que es va traduir en una producció repleta d’expressions diverses. L’esclat de la Guerra Civil no tancà les portes de l’experimentació formal que alguns pintors i escultors havien començat a posar en pràctica, i va obrir un camí amb noves intencions i resultats. L’art havia de posar-se al servei d’una causa. El ressò dels esdeveniments que es produïen a Europa des de feia un temps, la denúncia de l’alçament contra un govern legalment constituït i, sobretot, la injustícia d’una lluita fratricida, es van convertir en motor i en leitmotiv de la creació artística. El debat que en aquells anys havia sorgit al voltant de la funció de l’artista i el valor de la seua producció adquiria ara tot el seu sentit. La labor realitzada llavors va quedar de manifest en el Pavelló de la República Espanyola de l’Exposició Internacional de París de 1937.

En les obres d’aquesta sala, s’exhibeix la resposta que oferiren alguns pintors i escultors valencians a la tasca que les circumstàncies els havien imposat. Des d’un realisme ple de matisos estilístics, els artistes intentaren deixar testimoni d’un drama humà. Aquestes peces ens commouen pel seu anhel de reflectir el dolor i el patiment d’aquells que van viure la tragèdia d’una guerra.

3. La protecció del tresor espanyol

Sala Thesaurus 

Salvaguardar els valors més preats que identifiquen i defineixen la història cultural d’un poble forma part de les obligacions que una societat adquireix respecte de les futures generacions. Així va ser entès per l’Espanya republicana, durant els difícils anys de la guerra, que no va escatimar esforços, ni en recursos econòmics ni humans, per garantir que els tresors artístics, patrimoni de tot el poble espanyol, no patiren cap contratemps,

enmig d’una societat en guerra, en què les dues parts enfrontades s’obstinaven a destruir-se. Si el Govern i les institucions de la República van buscar recer a la rereguarda, també consideraren que les grans obres d’art o els rics fons bibliogràfics, com que estaven en perill si es quedaven a les ciutats pròximes al front de batalla, havien de ser traslladats a lloc segur. València va ser la ciutat triada, que es va convertir en l’abric segur per a les obres d’art.

Però el concepte que es tenia de tresor en aquells moments era més ampli que el conjunt de les obres d’art o del patrimoni documental i bibliogràfic. Aquells grans homes, artistes o científics, que eren anomenats savis, també formaven part d’aquell conjunt patrimonial que calia protegir, i van ser acollits a València i allotjats a la Casa de la Cultura perquè hi continuaren la labor que l’assetjament de les bombes els impedia de fer als seus llocs de residència habitual, ja que Madrid i la rodalia s’havien convertit en front de batalla.

Es presentaran obres d’art i documentació històrica procedent de les col·leccions i els museus següents:

Museu Nacional d’Art de Catalunya

Institut Valencià d’Art Modern

Museu Nacional de Ceràmica González Martí

Museu de Belles Arts Sant Pius V

Museo Ramón Gaya. Ayuntamiento de Murcia

Museo Victorio Macho. Real Fundación de Toledo

Museu Municipal de l’Almodí. Ajuntament de Xàtiva

Museu de la Ciutat. Casa Polo. Ajuntament de Vila-real

Museo de la Ciudad. Ajuntament de València

Museu d’Història de València. Ajuntament de València

Ajuntament de Sueca

Familia Gumbau

Familia Pons Claros

Biblioteca Valenciana

Biblioteca Nacional

Museo Histórico Militar de Valencia

Museo Histórico Militar de Cartagena

Archivo General Militar en Ávila.

Archivo de la Guerra Civil Española en Salamanca

Arxiu del Regne de València.

Archivo Municipal de Valencia. Ajuntament de València

Instituto del Patrimonio Histórico Español en Madrid

Universitat de València