|
Si hem de donar una justificació a la incorporació d’un
taller de reis en “Identitats estratègiques”, és
fonamental tenir present el valor d’una pràctica
artística, cultural i política, en definitiva híbrida,
que apunta a la deconstrucció i al qüestionament d’un
dels estigmes, encara massa invisibilitzat,
paradigmàtic de les identitats normatives de la cultura
hegemònica: la masculinitat.
Si fins al moment el feminisme ha sabut generar un
discurs autocrític al voltant del subjecte feminista, de
la identitat del subjecte dona o bé del dispositiu del
gènere que és la feminitat, i l’ha desvelat com una
farsa, queda com a tasca a la qual han d’aplicar-se les
mirades crítiques la pròpia farsa de la masculinitat.
Però encara que és precària encara, especialment en el
context de l’Estat espanyol, una anàlisi profunda de la
identitat masculina heteronormativa, així com dels seus
estereotips, no podem sinó incidir en el seu
qüestionament des de les fissures que ja se li han fet,
perforant aquests intersticis...
Aquesta pràctica híbrida de què
parlem, que té un alt
component de performance com a pràctica artística
—entenent el sentit de la performance com una
pràctica en si resistent a una definició dins de les
categories artístiques i dels seus gèneres i, per això,
entenem la performance com un territori creatiu
híbrid—, té la seua matriu en els tallers drag king
que s’han desenvolupat en el context anglosaxó
especialment en aquests deu últims anys i dels quals hem
pogut comptar amb alguns exemples de realització en el
context espanyol.
ORGIA ha tingut de marc referencial aquests tallers
anteriors, si bé —i ací descansa el seu valor— han
aconseguit desenvolupar una tasca que se situa en
l’especificitat de la masculinitat espanyola, la qual
cosa suposa d’una banda una valuosa aportació a aquest
debat encara carencial al voltant del qüestionament
identitari de l’heterocentrisme i, d’una altra banda,
situa aquest debat en unes coordenades letals, ja que
sorgeix com una veu i un discurs que responen per la
seua memòria històrica, pel seu context sociocultural i
pels seus propis valors dissidents.
Volem
recollir en el taller tot aquest catàleg representatiu
del PNB (producte nacional brut), tots aquests
estereotips masculins cañís, antichic i
casposos, i fer de l’estètica “manolo” la nostra
particular bandera per després cremar-la.»
Aquest
taller de reis suposa una reflexió crítica sobre
l’imaginari masculí generat des de l’àmbit
cinematogràfic de l’Espanya franquista dels anys
seixanta i setanta, farcit d’estereotips i prejudicis,
que ha continuat tenint cabuda, reposició rere reposició,
en les programacions televisives de les dècades dels
vuitanta i noranta.
BASTONS, COPES, OROS, ESPASES I DILDOS
combina l’aspecte lúdic que implica el transvestisme amb una intenció
política mitjançant la paròdia performativa, actuant
rols, assenyalant el seu llenguatge, citant codis
i alterant-los; subvertint i evidenciant que la
masculinitat és el resultat d’una construcció
sociocultural i que té una lectura política que
s’incardina en el mateix cos, i és constitutiva de la
mateixa subjetivitat, del pensar-se a si mateix, de les
nocions d’identitat que ens creem sobre la base del
trauma que va generar el franquisme i, la ranera del
qual, en paraules d’O.R.G.I.A, ens arriba filtrada
tres dècades després.
Guillermo Cano, Rían Lozano i Johanna Moreno
|
|
Programa
1.
Projecció del documental:
Producto Nacional Bruto
(O.R.G.I.A, 2005)
2.
Caracterització i pràctica
en relació amb la masculinitat proposada
3.
Taller de floretes
4.
Posada en escena sobre
decorats
5.
Sessió fotogràfica
Sessió
musical exclusiva a càrrec de StupendoKalamar
Requisits
1.
Actitud oberta, desinhibida
i col·laboradora
Fitxa que han d’emplenar els/les
participants
1.
Nom, cognoms, adreça, DNI ,
correu electrònic i núm. de telèfon
2.
Talla de pantalons, de
samarreta i de sabates |
