|
La Universitat recupera la primera missa valenciana fins
el segle XX
 En
1999, la Universitat de València commemorà el cinqué
aniversari de la seua fundació, a iniciativa dels jurats
del cap i casal del regne. La celebració va comportar
una sèrie d’iniciatives que es prolongaren en anys
immediatament posteriors. Ara, es vol tancar el cicle de
llibres commemoratius amb la publicació d’una traducció
valenciana de la missa del segle XIV, l’Exposició
breu gramaticalment en romanç del Cánon, inèdita,
dedicada al papa Alexandre VI (1431-1503), amb motiu del
500 aniversari de la seua mort. Es vol manifestar així
la gratitud i el reconeixement de la Universitat a un
dels màxims protagonistes de la fundació de la
Universitat Valentina i un dels personatges valencians
més universals.
Com que Alexandre VI fou el primer arquebisbe de
València (1492), també l’Arquebisbat ha volgut unir-se a
l’homenatge de la Universitat i així ha estat possible
publicar una edició conjunta de la Universitat i de
l’Arquebisbat, amb sengles pròlegs del rector i de
l’arquebisbe. Així mateix, l’Acadèmia Valenciana de la
Llengua (AVL), que està realitzant una proposta de
versió dels textos litúrgics valencians, ha col·laborat
en la seua edició. Finalment, aquesta iniciativa ha
comptat amb la col·laboració del capítol de la Catedral
de València, de la Biblioteca Universitària de València
i, de manera especial, del Vicerectorat de Cultura de la
Universitat, que n’ha estat l’impulsor.
La presentació del llibre La traducció valenciana de
la missa del Segle XIV. Estudi i edició de la versió de
Guillem Anglés (ACV, Ms. 169) tindrà lloc el primer
dia 10 de juny a les 19.20, al Real Col·legi de Corpus
Cristi (Patriarca), carrer La Nau, 1 de València. Hi
intervindran el rector Francisco Tomàs; l’arquebisbe
Agustín Garcia Gasco; el degà Emèrit de la Catedral de
València, Ramón Arnau; el professor de la Facultat de
Teologia i coautor del llibre, Xavier Serra i el
professor de la Facultat de Filologia i coautor del
llibre, Antoni Ferrando.
El llibre, editat en dos tiratges, un de corrent i un
altre amb un estoig, conté l’única versió de la missa en
valencià fins al segle XX, redactada per Guillem Anglés
(ca. 1300-1368), primer professor de la Càtedra de
Teologia de la Catedral de València. El text, reproduït
en facsímil i després en transcripció filològica, és
conservat en un manuscrit del segle XV –l’Època dels
papes Borja–, que guarda cuidadosament l’arxiu
Capitol de la Catedral Valentina.
Segons comenta el rector de la Universitat, Francisco
Tomás, al pròleg, “és tracta d’un text excepcional en
la història litúrgica de València pel fet de contenir
l’única traducció al Cànon en la nostra llengua fins el
segle XX”. La reproducció facsímil és precedida d’una
notable introducció dels professors Ferrando i Serra,
on s’estudien la biografia de Guillem Anglés i del
copista del manuscrit, els aspectes codicològics
d’aquest, la versió bilingüe en llatí i en valencià de
la missa, les fonts litúrgiques del text adoptat per
anglés, la llengua que utilitza, la difusió medieval de
l’obra i el context històric que féu possible una versió
com aquesta. Al final, es dóna un ampli glossari per
facilitar la comprensió del text.
L’edició porta il·lustracions procedents tant de la
Biblioteca Universitària com dels fons bibliogràfics de
l’Arquebisbat. L’Exposició és d’una
extraordinària rellevància per a la història de la
litúrgia en general, pel fet de ser una de les primeres
traduccions del Cánon a una llengua romànica. La
traducció valenciana és anterior a les primeres
versions en francés i en italià i, encara que es
posterior a la versió en castellà que el rei Alfons X el
savi va introduir en Las Partidas, té la
particularitat que no sols reprodueix la traducció
literal, com la castellana, sinó que n’explica el text i
també comenta les cerimònies de la missa.
Cal destacar que, fins al Concili del Vaticà II
(1962-1965), l’Església romana utilitzava només el llatí
com a llengua de la celebració eucarística a diferència
de les esglésies orientals que adaptaren la seua
litúrgia a la llengua de cada país. La versió de Guillem
Anglés s’ha d’explicar per l’esplendor teològica i
intel·lectual que visqué ja des del segle XIV la ciutat
de València, que permetré l’aparició d’excel·lents
telòlegs i escriptors com ara Vicent Ferrer (1350-1419),
Antoni Canals (1350-1417), Francesc Eiximenis
(1327-1409) o ja al segle XV, Ausiàs March, Joan Roís de
Corella, Isabel de Villena i Miquel Peres. |
