|
PROGRAMA
I
No piense Menguilla ya
José Marín (1618-1699)
No sé yo cómo es
José Marín (1618-1699)
Que se lleva las almas
José Marín (1618-1699)
Sonata en sol major
Anònim (Biblioteca Arús)
I Grave
II Allegro
Ojos pues me desdeñáis
José Marín (1618-1699)
Tortolilla si no es por amor
José Marín (1618-1699)
Si quieres dar Marica en lo cierto
José Marín (1618-1699)
II
Cantata
Non
se emenderá jamás
George Friedrich Haendel
(1685-1759)
I
Aria
II Recitativo
III Aria
Canzonette italiane
Vicente Martín y Soler (1754-1806)
Canciones, seguidillas y boleros
Fernando Sor (1778-1839) |
|
 Lorena
Valero
, soprano.
Va nàixer el 1977 a València. Va començar a estudiar
cant amb la seua mare, Julia Hernández, i més tard amb
José Cuéllar. Va ingressar al Conservatori Superior de
Música de València, on estudià amb Ana Luisa Chova.
Posteriorment va seguir estudis de perfeccionament a
l’Acadèmia Chopin de Varsòvia, amb Jersy Artysz. El 1999
va obtenir el títol de professora de cant al
Conservatori Superior del Liceu de Barcelona. Va
assistir a cursos de tècnica vocal i interpretació
impartits per M. Zanetti, W. Rieger, Helmut Deutsch, K.
Khan, C. Fanateanu, R. Boesch, G. Dimitrova, etc, i a
cursos de música antiga impartits per Tu Shi-Chiao, a la
Universitat de Santiago de Compostel·la. Del 2001 al
2006 va estudiar a Viena amb Margarita Lilova (Kammersängerin
i professora de cant de la Facultat de Música de Viena).
Ha interpretat papers en òperes de Mozart, Donizetti,
Verdi, Puccini…, així com repertori de música antiga i
religiosa. Fa recitals amb programes representatius de
la música espanyola i de compositors actuals. Ha fet
concerts amb les orquestres Filharmònica de la
Universitat de València, Santa Cecília de Cullera,
Ciutat d’Elx, Concerto de Pamplona, Filharmònica de
Riminicu-Vilcea, Sibiu i Constanza (Romània), Simfònica
de Viana do Castelho (Portugal), etc. Va participar en
l’estrena de l’òpera Le Revenant, de Melchor
Gomis, al Palau de la Música de Valencia, en què va
interpretar el paper de Sara, i va participar en
el seu enregistrament inèdit en disc compacte, que es va
fer posteriorment.
Fernando Espí,
guitarra barroca i classicoromàntica
La premsa especialitzada el reconeix com a “un dels
millors guitarristes espanyols del moment” (Ritmo), i
com a "un nou talent emergent..., un excepcional
guitarrista de la nova generació" (Classical Guitar). Ha
estat guardonat en els més prestigiosos concursos
nacionals i internacionals, entre altres: Joventuts
Musicals d’Espanya, Certamen Internacional Francisco
Tárrega, de Benicasim, i Concurs Internacional Francisco
Guerrero, de Madrid. La seua carrera concertística l’ha
dut per tota la geografia espanyola actuant com a
solista en importants escenaris com l’Auditori Nacional
de Madrid, l’Auditori Manuel de Falla de Granada o el
Palau de la Música de Barcelona, on interpretà el
Concert d’Aranjuez, del mestre Rodrigo. Amb les
seues gires internacionals visita més de vint països
d’Europa, Amèrica, Orient pròxim i nord d’Àfrica,
col·laborant amb entitats com el Jove Cor Mundial de la
UNESCO o l’Institut Cervantes. "Amb una precisió extrema
i gran sentit del matís, Fernando Espí dugué a la sala a
una eufòria total”. Diari L'Orient-Le Jour. "Fernando
Espí se situa amb aquesta gravació entre els més
brillants intèrprets de les sis cordes”. Revista
Scherzo |
