|
 El
grup LLUÍS VICH VOCALIS de València, que també
treballa amb la denominació de Cor de Cambra Lluís Vich,
és una agrupació vocal masculina especialment dedicada a
la interpretació de la música vocal del Renaixement i
primer barroc.
Des de la seua presentació el 1985, patrocinada pel
Conservatori de València, ha treballat per la
recuperació i la divulgació d’un repertori musical
original, amb una especial preocupació per la música
valenciana. Els seus components, d’ampla experiència en
el món musical, a més de la seua activitat en el grup,
també col·laboren habitualment amb altres grups dedicats
a la música antiga, com la Capella de Ministrers,
Capella Reial de Catalunya, Hesperion XX, Música Ficta
o el Cor de la Generalitat Valenciana.
A més de la seua presència en els més importants
certàmens i festivals musicals de la Comunitat
Valenciana, ha donat concerts per Espanya, França, així
com una gira per Taiwan, cantant a auditoris com el
Palau de la Música de València, la sala Oliver Messiaen
de París, per a Radio France, o el National Chiang
Kai-shek Cultural Center de T’aipei. Ha gravat un
programa per a la Televisió Valenciana amb obres del
Misteri d'Elx i del polifonista Ginés Pérez, que s’ha
emès diverses vegades.
Junt al treball en el seu repertori habitual, a
capella o amb instrumentistes, col·labora amb la
Capella de Ministrers en els programes de música
medieval El llibre vermell de Monstserat i Ad
honorem virginis dedicat a l'ars antiqua de la
Corona d’Aragó (segles XIII i XIV), la gravació d’aquest
programa ha esta guardonada amb el premi Compact CD
2009.
Ha gravat diversos treballs de polifonia antiga
valenciana, Mestres de Capella de la Seu de València i
del Misteri d’Elx. Els seus discos compactes més recents
són Paribus vocibus, dedicat a obres a veus
iguals del polifonista Tomás Luis de Victoria i
L'Esperit de la Contrareforma, un programa de
polifonia religiosa de l’època de la Contrareforma
catòlica (Byrd, Gallus, Kerle, Palestrina i Victoria).
Amb el títol de Discantus i junt al
saxofonista Perico Sambeat, aborda una experiència
musical que mescla polifonía i jazz. Fruit d’aquest
treball ha estat la gravació d’un disc compacte amb el
mateix títol i més de vint concerts.
La seua darrera gravació, realitzada en 2009, ha
estat el disc compacte Rossini Mezzo, amb
l’Orquestra Sinfònica de Navarra i la mezzo valenciana
Silvia Tro, sota la direcció de Julian Reynolds,
director amb el qual ja ha interpretat en escena l’òpera
de Rossini L'italiana in Algeri.
La Universitat
de València col·labora i patrocina les activitats
d’investigació i difusió del patrimoni musical
realitzades per Lluís Vich Vocalis.
MINISTRILS DEL DUCH
Francesc Villanueva (corneto)
Vicent Osca (sacabutx)
Xaxi Cerveró (sacabutx)
Francesc Vanaclocha (baixó)
Ferran d’Aragó, duc de Calàbria i virrei de València
durant un quart de segle (1526-1550), fou cèlebre en el
seu temps per la seua condició de gran mecenes. Es
relacionà amb gran nombre d’humanistes, músics i homes
de lletres i va establir a València una destacable cort
literària i musical. Disposà al seu servei d’una capella
de cantors i de ministrils que en conjunt sumaven
quaranta integrants. Els ministrils, instrumentistes de
vent, eren nou al final de la vida del duc, que
l’acompanyaven a qualsevol tipus d’acte públic, civil o
religiós, i a les seues festes privades en què la dansa
tenia un paper central.
MINISTRILS DEL DUCH pren el nom pel qual es coneixia
el grup d’aquests instrumentistes al servei del duc i
virrei. La seua intenció és la de ressuscitar la
tradició dels ministrils a València en contextos civils
i religiosos, amb l’aportació d’un element musical en
els actes públics que els vesteix de solemnitat, element
avui perdut en la majoria de casos, encara
imprescindible durant segles. Componen aquest conjunt de
quatre a vuit components en funció de les necessitats,
que interpreten amb reproduccions d’instruments d’època
característics dels ministrils dels segles XV-XVIII, com
ara les cornetes, els sacabutxos, els baixons, les
xeremies, les flautes i orlos. Quan es requereix,
s’incorporen instruments de percussió. La seua
versatilitat els permet interpretar música per a oficis
religiosos, actes civils i danses. Han actuat en la
festivitat del Corpus Christi del Patriarca de València,
en diversos actes commemoratius a Requena, Algemesí o el
Puig, així como en espectacles de música i dansa. |
