Serenates Musicals al Claustre 2004

Serenates Musicals al Claustre de la Universitat de València 2004

C/ de la Universitat, 2

22.30 hores

Entrada lliure, aforament limitat

I Part

Suite Susato (Sis danses de “The Danserye”) T. Susato/Ar. J. Iveson

Obertura per a una cerimònia E. Bozza

Marxa de “L’amor dels tres tarongers” S. Prokofieff/Ar. F. Tull

Dos peces  de “Leutenant Kije” S. Prokofieff/ F. Tull

         I    La boda de Kije

         II   Troika

II Part

Dansa eslava nº 8 A. Dvorak/Ar. D. Stewart

Greensleeves Ar. D.  D. Halslip

Gershwin selection G. Gershwin/ Ar. R. Bissill

         I      Moderato

         II     Slower

         III    Slowerstill Andante

         IV    In One

         V     Slow Andante

         VI    Faster Allegretto

         VII   Fast

GRUP DE METALLS DE L’ORQUESTRA FILHARMÒNICA  DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Aquest grup de vent metall està format per membres de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València i naix amb l’objectiu de donar cabuda al repertori específic de vent metall dins de l’esmentada agrupació.

Els seus membres tenen una mitjana d’edat entre els 19 i el 23 anys, la majoria dels quals cursen estudis universitaris i musicals a nivell superior. El seu director titular és Cristóbal Soler.

El principal objectiu d’aquesta agrupació és abordar obres de repertori cambrístic com a part del projecte pedagògic que l’Orquestra Filharmònica de la Universitat du a terme amb els seus membres. Cal assenyalar que els seus programes abracen tots els períodes i estils musicals del barroc a la música contemporània.

ROBERTO PASCUAL BODÍ LÓPEZ, Director

Va nàixer a Cullera. Començà els seus estudis amb Salvador Albert i Juan Carlos Alandete en la Banda Ateneu Musical de Cullera.  . Finalitzà els seus estudis al Conservatori Superior de València i es traslladà a EEUU, on estudià amb trompetistes de relleu com James Thompson, Braynd Goff, Barbara Butler y John Rommel. Ha realitzat estudis de perfeccionament amb J. Ortí, Ricardo Soldado, Eric Aubier, Willem van der Vliet, i Spanish Luur Metals.

Des de 1995 fins a 2000 formà part com a trompeta solista de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València

Ha col·laborat amb diverses orquestres com la ONE, RTVE, Orquestra de Cadaqués, Orquestra Ciutat de Granada, Nacional de Catalunya,  North Carolina Symphony, etc.

Com a  solista ha interpretat els concerts de Haydn, Hummel, Arutunian, Purcell i Brandemburgo.

Des de l’any 2000 pertany a l’Orquestra Simfònica de Castella i Lleó com a  trompeta solista i al Quintet de Metalls de la mateixa orquestra.

Programa:

I Part:

-Sonata en La m. G.P. Telemann (1681-1767)

-Siciliana (Andante)

-Allegro con spirito

-Andante

-Allegro vivace

-Piezas para flauta i guitarra Opus 74. M. Giuliani (1781-1829)

-Sostenuto

-Menuetto

-Maestoso Sostenuto

-Menuetto

-Allegretto Spiritoso

-Allegretto Scherzoso

-Grazioso

-Aria Antigua. J. Rodrigo (1901-1999)

II Part:

-Entreacte. J. Ibert (1890-1962)

-Histoire du Tango. A. Piazzolla (1921-1992)

-Bordel-1900

-Café 1930

-Nightclub 1960

-Concert d´aujourd´hui

DAVID LÓPEZ GÓMEZ

Naix a Cullera (València) en 1979. Comença els seus estudis musicals a la S.M.I. “Santa Cecilia” de Cullera i al  Conservatori “Agustín Olivert” d’aquesta ciutat. Posteriorment estudia al Conservatori Professional de Torrent i finalitza els seus estudis al Conservatori Superior “Joaquín Rodrigo” de València, obtenint el premi extraordinari de fi de grau elemental i mitjà. Els seus professors han sigut José Beltrán, Miguel Llopis i Mª Dolores Tomás;  ha assistit cursos de perfeccionament amb José Beltrán, José Oliver, Vicenç Prats, Michele Marasco, Istvan Matiuz, Juana Guillem i Marisa Esparza (música barroca). Ha col·laborat amb diverses agrupacions musicals com Orquestra C. Superior “Joaquín Rodrigo”, Orquestra Filharmònica de Madrid, Orquestra Simfònica del Mediterrani, Orquestra Nacional d’Espanya, Orquestra Clàssica de València, Orquestra Filharmònica de la Universitat de València, Orquestra de Cambra Joaquín Rodrigo, Orquestra Simfònica de RTVE, Orquestra Filharmonia d’Espanya…, etc. Des de  l’any 2003 és professor de l’Orquestra Simfònica de la Regió de Múrcia. Com a músic de cambra ha sigut membre del quintet de vent “Mediterrània”, grup de vent “Gounod”, quintet de vent de la OFUV, trio “Broskil” i forma duo amb la pianista Sonia Sifres i amb el guitarrista Vicente Cuadrado.

VICENTE CUADRADO SÁEZ (Mislata, 1977) comença la seua carrera musical a l’edat de 8 anys amb el compositor i professor de guitarra Emilio Calandín. Continua la seua formació amb el guitarrista J. L. Ruíz del Puerto, amb qui finalitza el Grau Mitjà amb Premio de Honor, i ara li orienta, amés, en la Música Contemporània i de Cambra. Actualment, amés reb classes de Ricardo Gallén. Ha assistit a cursos de diversa índole, destacant les classes magistrals amb els següents guitarristes: D. Russell, J. M. Moreno, R. Aussel, L. Brouwer, M. Barrueco, J. Clerch, J. Cardoso, C. Jaramillo, etc. I altres cursos monogràfics d’Història, Pedagogia i Anàlisi Musical amb C. Guinovart, E. Calandín, C. Soler, L. Climent, J Minis... Amés, ha explorat l’univers del Flamenco. Seua activitat musical ha tingut lloc al Palau de la Música de València, Auditori de Torrent, Auditori de Saragossa (Sala Mozart), etc. I a nivell internacional al Mozarteum de Salzburg, a la Minoritten Saal de Graz (Àustria) i a la Dvorana Slovenske Filharmonije de Liubliana (Eslovenia). Ha actuat com a solista amb l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València, sota la batuta de Cristóbal Soler, David Menet i Iñigo Pirfano. En abril de 2002 realitzà una gira internacional amb aquesta agrupació per Àustria i Eslovenia, interpretant l’adagio del Concert d’Aranjuez de J. Rodrigo. Forma duo amb el flautista David López i la soprano Lorena Valero. És titulat per l’Escola Universitària de Magisteri de València en la especialitat de Educació Musical. És professor de guitarra i  amés imparteix classes de Música per a xiquets amb deficiència psíquica.

”La Música al temps d'Alexandre VI (1492-1503) (V Centenari)”

- I -

Alleluia Psallat Anònim s. XIII

Sumer is icumen in Anònim s. XIII

Ave María Arnold von Bruck (1490 - 1554)
In te domine speravi Josquin des Pres (1440 – 1521)
Domine Jesu Christe Juan de Anchieta (1462 - 1523)
Clamabat autem mulier channanea - Pedro Escobar (1465 - 1535)
 

Cançoner de Montecasino (s. XV)

Laudate Dominum Anònim
In exitu Israel Cant de processó
Iste confesor Antonius Janue

Regina Coeli Cristóbal de Morales (c.1500 – 1553)

 

- II -
Misteri d'Elx

Nosaltres tots crehem – Cantem senyors
O poder de l'Alt Imperi (versió antiga)
O cos sant
Hoy comamos y bevamos
Romerico, tu que vienes
Fata la parte
Pues que jamás olvidaros Juan del Encina (1468 – 1530)
Pues que no puedo olvidarte Ginés de Morata (15??-c.1576)
Por la puente Juana Anònim (Cançoner de Torí)
Ave color vini clari Juan Ponce (c.1476 - d.1521)
La Tricotea Alonso Pérez de Alba? (Cançoner de Palacio)

COR DE CAMBRA LLUÍS VICH

El “Cor de Cambra Lluís Vich” de València és una agrupació vocal mascul.lina especialment dedicada a la interpretació de la música vocal del Renaixement i Primer Barroc. Els seus components, d’ampla experiència al món musical i vocal i amb l'origen comú a l'Orfeó Universitari de València, a més d’actuacions com a cantants solistes, han col·laborat amb agrupacions com Studium Musicae, Hesperion XX, la Capella Reial, la Capella de Ministrers o el Cor de València. El grup, des de la seua presentació al 1.985 patrocinat pel Conservatori de València, ha treballat per la recuperació i divulgació d'un repertori musical novedós, sobretot a veus iguals, amb una especial preocupació per la música valenciana. Ha participat als mes importants certàmens i festivals musicals de la Comunitat Valenciana i ha realitzat diverses gires de concerts per Espanya i França. Ha fet diverses gravacions de polifonia antiga valenciana, Mestres de Capella de la Seu de València i del Misteri d’Elx. A més del seu treball habitual "a capella" o amb col·laboració amb instrumentistes, ha abordat altres activitats musicals, com el programa que ofereix amb el saxofonista Perico Sambeat, en una experiència que mescla polifonia i jazz. Fruit d'aquest treball ha estat la gravació d'un CD amb el títol de "Discantus" patrocinat pel "Centre Cultural la Beneficència" de la Diputació de València. A l'agost de 2.000 el grup realitzà una gira per Taiwan, oferint concerts a les principals ciutats de la illa asiática, inclós un concert al Concert Hall del Chan-Kai-Shek Cultural Center de Taipei, el mes important auditori musical de Taiwan. En setembre de 2.000 el Cor de Cambra Lluís Vich feu el seu debut a l'escena cantant l'òpera de Rossini "L'italiana in Algeri", sota la direcció de Julian Reynolds en una producció de l'Opera de Düsseldorf i el Festival d'òpera de Castelló, que també fou gravada en CD. La Universitat de València, col·labora i patrocina les activitats d'investigació i difusió del patrimoni musical realitzades pel Cor de Cambra Lluís Vich de València.

Kiko Berenguer

Als vuit anys d'edat inicia els seus estudis musicals a Xàbia (Alacant), que al poc temps continuarà en el Conservatori Superior “Joaquín Rodrigo” de València, on obté el títol de Professor de Saxofon i decideix prosseguir en “el Conservatori del Liceu” de Barcelona.
Al mateix temps, encara que estudia altres estils musicals, s'interessa principalment pel Jazz. Posteriorment perfecciona estudis amb: Daniel Deffayet (París), Jean Marie Londeix (París), Norbert Nozy (Brussel·les), Ralph Moore, Cris Cheeck (Nova York),...

Reconegut saxofonista freelance ha treballat amb tots els músics del panorama jazzistic valencià així com amb artistes de prestigi internacional com: Dennis Rowland, Peer Wyboris, Perico Sambeat, Adam Cruz, Kurt Rosenwinkel, M.P. Mossman, Deborah Carter, Dawn Tallman, Pat Metheny, Richie Cole ...

Actualment, a més de liderar el seu propi grup, és membre de: ”Valencia Hot Five”, “Sedajazz Big-Band” , “Nova Dixieland Band”, “Solar Sides”, “Smookers Delight”, “Jeff Jerolamon group”, ”Cuban son Quartet”… Ha col·laborat amb grups com “The Platters”, “Cotton-club Big-band”, ”All Stars Big-band”, “Revolver”, “Seguridad Social”, “Saxomania”, “Presuntos Implicados”, "Stigmato INC",...Ha treballat per a “Canal 9” Televisió Valenciana, com saxofonista de programes en directe.
Completa el seu treball i estudi musical amb la direcció. Entre les formacions que ha dirigit es poden citar les següents: “Unió Musical de Beniarbeig”, la Big-Band “Jazz som ací”, “Ad Libitum Big Band”, “TMJ Big Band”, així com formació i direcció de Big Band en diversos seminaris.

Intervé en treballs per a discográfiques com: Warner Músic Spain, Lola Records, Blanco y negro, BMG France , Apricot Records (França) , Inca Records (Canada), Source Records (Alemanya), Shinichi Records (Estats Units), etc. En tots com saxofonista i en alguns d'ells com compositor, arranjador i productor.
 

Actuacions destacades:
Festivals de jazz de: Sant Sebastià, Alacant, Murcia, València, Almeria etc.“Nieder.Olm International Festival”, Alemanya “Montreux Jazz Festival”, Suïssa “Cully jazz Festival”, Suïssa “Morgins Jazz Festival”, Suïssa “Television francesa SFP”, França “Montreal jazz festival”, Canada “Atlántic jazz festival”, Canada “Musimax” televisió, Canadà “St. Barth festival”, Carib “Festival Internacional de Jazz de Far”, Portugal, …

El millor de cadascú, el millor de tots

El Dixieland, una modalitat de fer jazz, pot ser divertit, nostàlgic o alegre, expansiu o, fins i tot, introspectiu o trist. El que sí és indiscutiblement, és art democràtic. Aquesta tendència a compartir creació s'hereta de la polifonia de Nova Orleans, on els talents col·lectius es conjuminaven per a aconseguir un resultat que després vam poder definir com bellesa absoluta: em remeto a Potato Head Blues de Louis Armstrong amb els Hot Seven. Des d’aleshores el jazz va canviar i es va transformar fins arribar al jazz modern actual, genèric, hereu d'altres estils que han passat col·locant música al segle xx. En els anys trenta, no pocs músics de jazz, sobretot en les àrees de Xicago i Nova York, es van negar a acceptar l'espectacle massiu de l'Era del Swing. Van ser, si es vol, puristes sense proposar-se’l. D'aquesta manera, amb Eddie Condon al cap, van inaugurar el dixieland modern. A la fi dels anys quaranta i sobretot en els cinquanta, aquests músics van incorporar en els seus grups seccions rítmiques modernes: el desplaçament del bombo de la bateria en benefici del gran plat, la transformació del piano en un instrument amb menor compromís rítmic i majors treballs de suggeriment harmònic, la desaparició de la tuba i el saxo baix (estalvi per a casos de pintoresquisme voluntari) en benefici d'un contrabaix derivat dels grans de l'era del Swing: Walter Page i Jimmy Blanton. Aquestes transformacions van fer que els solistes expandissin el seu talent, al que també va ajudar la creació del disc de llarga durada (LP), on les limitacions de temps desapareixien donant lloc al desenvolupament de solos més llargs. Molts herois del passat van gravar llavors els seus millors discos, passant per sobre de la preponderància (lògica i temporal) del jazz modern: Eddie Condon per al segell Columbia, Bobby Hackett per a Capitol, Jack Teagarden per a Capitol i Epic, i els supervivents de l'orquestra de Bob Crosby per a diversos segells. Alguns, el missatge dels quals era intemporal, van continuar sent fidels als seus orígens però no van tenir inconvenient en inserir-se en contextos contemporanis (Pee Wee Russell amb Thelonious Monk i Jimmy Giuffre; Bobby Hackett amb Dizzy Gillespie). En tots ells està l’origen del jazz tradicional amb llenguatge modern, una música que va tenir i té seguidors incondicionals entre els afeccionats al jazz. Aquest CD va més enllà. Sobretot perquè parteix d'una idea i no és una conseqüència. La idea consisteix en l’elaboració d’un repertori tradicional inèdit (per tant, enganyosament tradicional), l’exposició dels temes segons les formes canòniques de l’estil i el canvi, a l'hora de l'expressió individual en els solos, al llenguatge propi de cadascun dels músics. Tots, en aquest cas, són músics moderns. Per descomptat que existeixen precedents, però la sensació que produeix aquesta música –potser perquè està gravada en 2003 i per l’originalitat de les composicions de Berenguer–, és la d’una jovial novetat. I flama a l'oïdor a no descurar l’atenció i no romandre en l’anècdota dels temes perquè els solos posen els punts sobre les íes d'on estem en el temps i la història. La formació instrumental bé podria ser com una de les de Crosby: front line de trompeta, trombó i clarinet més saxo tenor; la rítmica és la comuna en el jazz modern. Encara que en l'exposició dels temes tots s’estableixen darrere de la idea i se simplifiquen, en els solos és on s’expressen. I ací sorgeixen atractius i sabers diferents. El gran so de tenor de Kiko Berenguer, la puresa clàssica que Eladio Reinón elegeix per al seu clarinet, el joc graciosament bopper de Toni Belenguer, la gràcia i el tempo de Terell Stafford. Quan “per darrere” hi ha músics com Sanz, Rossy i Miralta, el funcionament de la màquina està garantit. El pianista es confirma com un solista de primer ordre, Rossy és un dels principals especialistes en el seu instrument i Miralta propulsa energia i subtileses amb gran elegància. Una escolta de Papi toca el saxo ens col·loca en una època de llibertat, potser il·lusòria, però esperançada. Un moment que el millor de cadascú es fon per a aconseguir el millor de tots.