Sala Pérez Bayer

Sala Pérez Bayer

La sala d’investigadors Pérez i Baier forma part de la Biblioteca Històrica universitària i li deu el nom a un dels seus principals benefactors.

Amb l’impuls renovador del rector Vicent Blasco, autor del pla d’estudis de 1787, es promou la construcció de la Biblioteca, a partir dels llibres oferts per Francesc Pérez i Baier i de la impremta universitària,  creada per a l’edició dels nous manuals que s’havien de fer servir a les aules, sobre un projecte presentat per l’arquitecte acadèmic Joaquim Martínez. La Biblioteca s’inaugurava en 1795 i altres catedràtics van oferir els seus fons. Tanmateix, en el decurs de la guerra de la Independència, hi va haver un incendi durant el bombardeig de la ciutat en 1812, per les tropes napoleòniques del mariscal Suchet, que va destruir una part de l’edifici i també el fons bibliotecari fundacional. El 7 de gener, la biblioteca cremava i els llibres quedaven reduïts a cendra. Mentre creixia l’incendi, «profesores, estudiantes y bedeles se esforzaban por salvar lo que les era posible” (Fernando Llorca, La biblioteca universitaria de Valencia).

La Biblioteca reconstruïda va anar omplint-se novament amb diverses donacions i llegats particulars: el rector Vicent Blasco, Domènec Mascarós, primer bibliotecari, Salvador Perellós i Onofre Soler, etc., i va tornar a obrir les portes en 1837. Marià Liñán i Morelló havia sufragat la construcció de les prestatgeries amb tot l’ornament, capitells, frontis, cornises, rebanc i portes, que va realitzar el fuster Maure Comín per 17.000 rals, i va donar els seus llibres i la seua col·lecció de monedes. Amb el temps, s’hi van afegir els fons procedents dels convents desamortitzats: agustins, carmelites, dominics, franciscans, trinitaris, orde de Montesa, etc., però especialment els que procedien del monestir de Sant Miquel dels Reis, que comprenien una part de la biblioteca d’Alfons el Magnànim i els seus successors en la cort de Nàpols, a través del llegat de Ferran d’Aragó, duc de Calàbria i la seua esposa, Germana de Foix. Posteriorment, les donacions del catedràtic Francesc Xavier Borrull, i de Giner de Perellós, marqués de Dosaigües (1843), Vicent Hernández Mañez, de Vicent Dauder, Vicent Alfonso, en 1867, Francesc Carbonell, el rector Joan del Castillo, el paborde Francesc Estruch,  Salas Quiroga, i molts altres van enriquir sobre manera aquesta biblioteca.

Abans de l’última reforma (1997-2000), la Biblioteca amb caràcter de general, disposava de la sala de consultes generals i la d’investigadors, a més de l’anomenada sala de còdexs i manuscrits i diversos despatxos. S’hi accedia per la monumental escala projectada per Xavier Goerlich, en marbre rosa amb baranes de bronze i fustes nobles, adornada amb canelobres i fornícules classicistes amb copes de pedra. La il·luminava una gran vidriera amb emblemes de la Universitat.

En l’actualitat, la Biblioteca Històrica, a les seues sales, posseeix i exhibeix  una col·lecció extensa, important i variada. Així mateix, compta amb sales de consulta, despatxos i depòsits moderns.