Sala Pérez Bayer
Sala
Pérez Bayer |
|
La sala d’investigadors Pérez i Baier forma part de la
Biblioteca Històrica universitària i li deu el nom a un
dels seus principals benefactors.
Amb l’impuls renovador del rector Vicent Blasco, autor
del pla d’estudis de 1787, es promou la construcció de
la Biblioteca, a partir dels llibres oferts per Francesc
Pérez i Baier i de la impremta universitària, creada
per a l’edició dels nous manuals que s’havien de fer
servir a les aules, sobre un projecte presentat per
l’arquitecte acadèmic Joaquim Martínez. La Biblioteca
s’inaugurava en 1795 i altres catedràtics van oferir els
seus fons. Tanmateix, en el decurs de la guerra de la
Independència, hi va haver un incendi durant el
bombardeig de la ciutat en 1812, per les tropes
napoleòniques del mariscal Suchet, que va destruir una
part de l’edifici i també el fons bibliotecari
fundacional. El 7 de gener, la biblioteca cremava i els
llibres quedaven reduïts a cendra. Mentre creixia
l’incendi, «profesores, estudiantes y bedeles se
esforzaban por salvar lo que les era posible” (Fernando
Llorca, La biblioteca universitaria de Valencia). |
|
|
|
|
|
La Biblioteca reconstruïda va anar omplint-se novament
amb diverses donacions i llegats particulars: el rector
Vicent Blasco, Domènec Mascarós, primer bibliotecari,
Salvador Perellós i Onofre Soler, etc., i va tornar a
obrir les portes en 1837. Marià Liñán i Morelló havia
sufragat la construcció de les prestatgeries amb tot
l’ornament, capitells, frontis, cornises, rebanc i
portes, que va realitzar el fuster Maure Comín per
17.000 rals, i va donar els seus llibres i la seua
col·lecció de monedes. Amb el temps, s’hi van afegir els
fons procedents dels convents desamortitzats: agustins,
carmelites, dominics, franciscans, trinitaris, orde de
Montesa, etc., però especialment els que procedien del
monestir de Sant Miquel dels Reis, que comprenien una
part de la biblioteca d’Alfons el Magnànim i els seus
successors en la cort de Nàpols, a través del llegat de
Ferran d’Aragó, duc de Calàbria i la seua esposa,
Germana de Foix. Posteriorment, les donacions del
catedràtic Francesc Xavier Borrull, i de Giner de
Perellós, marqués de Dosaigües (1843), Vicent Hernández
Mañez, de Vicent Dauder, Vicent Alfonso, en 1867,
Francesc Carbonell, el rector Joan del Castillo, el
paborde Francesc Estruch, Salas Quiroga, i molts altres
van enriquir sobre manera aquesta biblioteca. |
|
|
|
|
Abans de l’última reforma (1997-2000), la Biblioteca amb
caràcter de general, disposava de la sala de consultes
generals i la d’investigadors, a més de l’anomenada sala
de còdexs i manuscrits i diversos despatxos. S’hi
accedia per la monumental escala projectada per Xavier
Goerlich, en marbre rosa amb baranes de bronze i fustes
nobles, adornada amb canelobres i fornícules
classicistes amb copes de pedra. La il·luminava una gran
vidriera amb emblemes de la Universitat.
En
l’actualitat, la Biblioteca Històrica, a les seues
sales, posseeix i exhibeix una col·lecció extensa,
important i variada. Així mateix, compta amb sales de
consulta, despatxos i depòsits moderns. |
|
|
[<] Tornar
|
|