Una de cada quatre espècies de plantes està en perill d'extinció, principalment per la destrucció dels ecosistemes i pel canvi climàtic. En aquest context, la conservació ex situ dels recursos genètics vegetals és vital per a salvaguardar la gran biodiversitat actual del planeta i poder posar a la disposició dels científics, conservacionistes i/o agricultors les espècies o gens requerits en tasques de restauració ecològica, producció de planta o millora de cultius.
Dins de la conservació ex situ de plantes, la criopreservació, és a dir, l'emmagatzemat a temperatures donades pel nitrogen líquid (-196C) de llavors, embrions i altres teixits d'on es pot créixer una planta completa, es planteja com a imprescindible per a uns certs grups vegetals. Entre aquests s'inclouen la meitat dels arbres de les selves humides tropicals com l'Amazones, les glans d'alzines, roures i sureres, els cultius clonals dels quals depèn gran part de la nostra alimentació (p. ex., patates, plàtans, pomes, alls, i molts cultius), i altres espècies silvestres o domesticades que inclouen al cafè, el cacau i els cítrics o prop del 20% de les espècies que habiten les illes Hawaii. Daniel Ballesteros Bargues, professor ajudant doctor en el Departament de Botànica i Geologia de la Universitat de València, desenvolupa la seva tasca investigadora comprenent els processos fonamentals que determinen una òptima conservació ex situ (incloent la criopreservació) de diversos grups de plantes. Recentment ha parlat amb BBC Mundo per a explicar en què consisteix la criopreservació, que avançada està a nivell global i per què és crucial invertir en ella per al futur.
Llista d'enllaços:
