Els processos de despoblació constitueixen un assumpte clarament emergent. Malgrat tot, no és una qüestió nova, ni afecta únicament a les àrees rurals. És un fenomen vinculant amb els canvis en el creixement vegetatiu dels països més desenvolupats. De fet, l'envelliment demogràfic i la despoblació són dos assumptes que a escala europea compten amb una atenció creixent. 

A Espanya són nombroses les capitals provincials que estan perdent població des de fa anys. Per això, quan parlem de despoblació ho fem d'un fenomen multidimensional amb una clara naturalesa territorial per al qual les solucions no són fàcils ni a curt termini. Encara que la despoblació ocorre des de fa dècades, ha fet eclosió a diferents nivells durant l'última dècada en la literatura i mass media, en l'àmbit acadèmic i, especialment, en les polítiques públiques. D'aquesta última qüestió destaca la creació del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

Enfront de la notòria importància de la despoblació, aquest projecte adopta un triple vessant. La primera d'elles és l'analítica. Aporta anàlisis rigoroses dels processos, dels mecanismes i dels canvis que s'estan produint. La segona aposta per la perspectiva propositiva. Proporciona els inputs generats als responsables del disseny i implementació de les polítiques públiques. La tercera és la transferència del coneixement. A través de la divulgació, per sobretot de la implicació i mobilització dels actors locals com a agents de canvi en un procés d'aprenentatge mutu.

A partir d'aquests punts de vista es contemplen diversos àmbits de treball interrelacionats, cadascun amb la seua pròpia metodologia i enfocament.

1) En primer lloc, el sistema demogràfic, ateses les estructures i dinàmiques demogràfiques i a les tendències que se'n deriven. Es presta atenció a col·lectius estratègics en procés de canvi (dones, joves, i immigrants), així com a col·lectius vulnerables (tercera edat) com a part fonamental de la població rural.

2) En segon lloc, el sistema jurídic-normatiu front a la despoblació, divers i heterogeni i present des de l'escala nacional a la local. S'analitzen i es valoren l'eficàcia d'aquests sistemes i com poden millorar-se en aspectes com el marc tributari de cara a l'emprenedoria i el foment de l'ocupació o la prestació de serveis públics i privats.

3) En tercer lloc, el sistema de suport territorial, incloent-hi la prestació de serveis públics (educació, sanitat, serveis socials) i privats (comerç, telecomunicacions, etc.), així com aquells de naturalesa publicoprivada, com a bona part dels vinculats a la mobilitat.

4) En quart lloc, els sistemes productius locals, i els recursos específics disponibles o latents, els coneixements i les capacitats d'innovació, les xarxes empresarials i els mercats locals d'ocupació, entre altres, condicionen les dinàmiques internes. S'analitza com tot això pot conformar estratègies basades en projectes i iniciatives tractores (productes locals i cadenes curtes, destinacions turístiques sostenibles, o tot el referit a la transició ecològica, entre altres). També es presta atenció a com aquests territoris s'integren i aprofiten (o poden aprofitar) el seu posicionament (real o potencial) en relació amb les àrees urbanes i metropolitanes pròximes.

5) En cinqué lloc, complementari a tot l'anterior, s'estudia la dotació de diferents tipus de capital social, i en quina mesura contribueixen a consolidar tant processos interns com aqueix posicionament dels territoris en el seu context geogràfic. Per a això es tenen en compte tres grans grups d'actors, les empreses i els empresaris, els actors institucionals i les xarxes cíviques i lideratges socials. Es treballa amb una mostra de casos d'estudi a Castella i Lleó, Aragó, Castella-la Manxa i la Comunitat Valenciana.

Desenvolupa el projecte