UVCulturaUV Logo del portal

50 anys en cartellera. La Turia, 1964-2014

Centre Cultural La Nau. Sala Acadèmia.

Horari: De dimarts a dissabte, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores. Diumenge i festius, de 10 a 14 hores. Entrada lliure.

 

 

 
© Manuel Sáez

 

 

Organitza
 
Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València
 
Comissàries
 
Toni Picazo i Mila Belinchón
 
Col·labora
 
 
 
Pepa L. Poquet
Alexandre García Saurí i Carlos Ortí

 

 

  

 
 
 
 
© Lina Vila
 
 

50 anys en cartellera representa la contribució al cinquantenari de la Cartelera Turia des del territori de les arts visuals. Presenta les obres de mig centenar de creadors de diverses generacions, tendències i disciplines al costat d'una selecció de portades i exemplars de la revista.

La Cartelera Turia és un projecte cultural que va nàixer el 1964, a contracorrent de la política i de la cultura oficial del franquisme, en una València que no es resignava a la seua condició de ciutat encara trista i grisa. Va ser impulsat per joves universitaris amb vocació d'intervenir culturalment en la societat valenciana per mitjà d'una petita revista d'informació i crítica d'espectacles.

 

© Ortifus

 

Durant el seu mig segle d'existència ha acudit puntualment a la cita setmanal amb els seus lectors, a vegades defugint amenaces polítiques de tancament pel seu caràcter irreverent i/o subversiu i la seua falta de complaença amb el poder establit. Va resultar incòmoda a la dictadura pel seu to crític i pel tractament dels temes aleshores considerats tabú, però va saber compartir amb els lectors la possibilitat de fer noves lectures de la realitat del moment, mitjançant la mordacitat i el sentit de l'humor. Amb l'adveniment de la democràcia, la publicació manté el seu esperit crític, inconformista i incisiu sobre l'establishment cultural i polític.

Va començar anomenant-se El Turia, masculí singular, i amb un enfocament en la informació i la crítica cinematogràfica, però prompte es va obrir a altres arts i expressions culturals i va transformar el gènere de la seua identitat en substantiu femení per convertir-se en la Turia, com és coneguda col•loquialment.

 

© Victoria Civera

 

Una de les claus de la seua longevitat segurament radica en l'ús de la sàtira i el sentit de l'humor com a recurs per a abordar els profunds canvis registrats en la cultura i la societat valencianes durant el mig segle que la cartellera està al carrer.

Des de l'anàlisi periodística, en la cartellera conviuen dos elements diferenciats i aparentment contradictoris: un component popular que entronca amb la tradició valenciana de la premsa satírica i un vessant cultural minoritari o d'avantguarda. El seu caràcter de premsa satírica ha portat la publicació a mantenir una actitud burleta amb els poders fàctics i a conrear en les seues pàgines gèneres periodístics iconoclastes, com les necrològiques d'actualitat o les exclusives inventades.

Però tal vegada la seua major aportació resideix en el fet d'haver entès la cultura com un tot, conjuminant temes tan diferents com el cinema, la gastronomia, el teatre, la política, la música o el sexe, i des de fa diversos anys, també han incorporat la cultura brossa o noves seccions relacionades amb l'ecologia i el còmic, entre altres.

 

© Señor Cifrián

 

Però la Turia no destaca només pel seu contingut, sinó també per la qualitat de la seua proposta gràfica. Des de les portades fins a la tipografia, passant per les il•lustracions de les pàgines interiors o les vinyetes d'humor gràfic, tots els elements visuals de la revista estan tractats amb cura.

Els seus responsables veieren prompte que per tal que una petita publicació de butxaca com la seua no passara desapercebuda als seus potencials lectors, calia potenciar una identitat visual potent, coherent i en sintonia amb les tendències estètiques contemporànies. A tal fi, han comptat amb la fructífera col•laboració de dissenyadors gràfics, il•lustradors, historietistes, publicistes, així com també de pintors, la contribució dels quals, no sols pel que fa a les portades sinó també en els elements gràfics de les pàgines interiors ha sigut decisiva en la imatge de modernitat de la revista.

 

© Dídac Ballester

 

Aquests col•laboradors, amb unes aportacions que formen part ja de la història visual del setmanari, excepte els que ens van deixar massa prompte, tornen a comparèixer en aquesta exposició commemorativa a què generosament han volgut sumar-se. Ho fan acompanyats d'un nombrós grup d'artistes més joves, que, malgrat no haver tingut relació directa amb la revista, en coneixen la trajectòria i han acceptat amb gust la invitació de participar en aquesta mostra. En total, són cinquanta-dos artistes representatius de la pluralitat, riquesa i varietat de generacions, discursos i tendències que conviuen en la creació actual. Cal assenyalar, respecte a això, la important presència d'artistes dones, reflex del seu puixant protagonisme, en qualitat i quantitat, en l'escena artística d'aquestes darreres dècades.

Complir cinquanta anys convida al balanç i a aquesta finalitat obeeix la selecció de portades històriques i exemplars que s'exhibeixen en la mostra. Però, com recordava l'actual director del setmanari, Vicente Vergara, en la carta d'invitació als artistes que hi participen, “lluny d'embarcar-nos en un exercici buit, de nostàlgia historicista, aquest projecte ve marcat per una orientació de futur, perquè, com diu el nostre admirat Woody Allen, el futur és el temps en què viurem la resta de la nostra vida”.

 

© Artur Heras

 

Cadascun dels artistes convocats s'ha aproximat a la celebració del cinquantenari des del seu personal univers creatiu, les seues pròpies inquietuds i necessitats expressives. La majoria hi concorre amb una obra creada ex professo, si bé alguns han reprès treballs preexistents concordes amb l'esperit de la convocatòria.

En l'exposició s'exhibeixen obres produïdes amb les eines tradicionals de l'era analògica, altres creades mitjançant instruments digitals i un tercer grup d'obres híbrides que fusionen tots dos sistemes. Totes han sigut realitzades en un format proporcional al de la Cartelera Turia, vist que en un futur hi seran portada.

Contemplades des de la seua singularitat, cadascuna de les obres presents en l'exposició porta l'empremta del seu autor, revela les seues cerques formals, les seues preocupacions i el seu punt de vista, conforma un relat diferenciat i únic. Posades en comú, entaulen diàlegs encreuats que enriqueixen el seu significat i hi afegeixen matisos inèdits.

 

© Giner

 

L'exposició desplega un amplíssim i heterogeni ventall de temes, enfocaments i intencions entre les quals es poden distingir algunes coincidències. Així, un nombrós grup de creadors introdueixen el grafisme de la xifra 50 en la superfície del quadre. En altres casos, la celebració de l'aniversari és més indirecta, amb al•lusions a les ressonàncies aquàtiques que el nom del setmanari evoca, homenatges a seccions de la revista o mitjançant jocs de paraules.

El sexe no podia faltar tampoc a aquesta cita, vist que és notòria la falta de prejudicis amb què la cartellera aborda aquesta qüestió, ja siga en les seues portades, ja siga en les seues pàgines interiors.

L'amor incondicional al cinema és el motor propulsor de la Turia des del seu primer número, el seu tret més característic. No cal estranyar-se, doncs, que el setè art aglutine temàticament un bon grapat d'obres i subratlle, així, la inapreciable contribució del setmanari a la formació d'una cultura cinèfila a la ciutat.

 

© Ibán Ramón

 

Així mateix, destaca la forta càrrega de crítica social i política present en un bon grapat d'obres. La destrucció de la natura, la violència, la corrupció, el fanatisme, l'especulació, però també la necessitat de lluitar i resistir, són alguns dels temes tractats. Però la denúncia, la protesta, la reflexió o el pensament no estan barallats amb l'humor. La Turia en constitueix una bona prova i d'ací ve que l'humor siga el camí triat per un significatiu nombre d'artistes per a retre homenatge a la revista.

Bé es pot dir, en qualsevol cas, que en aquesta pluralitat exhibida en els diferents treballs batega una voluntat de reconeixença de la Cartelera Turia i del que aquesta significa, i imprimeix un to especial a l'exposició, que connecta amb els principis que van il•luminar els orígens de la publicació, dirigits a trobar un món més lliure i habitable.

Les obres que avui podem contemplar a la Sala Acadèmia de la Universitat de València conviden a la reflexió, al somriure o al qüestionament, però no mai a la indiferència. Posades en comú, irradien totes emoció, compromís, risc i una inspiració extraordinària. Les mateixes qualitats que distingeixen la publicació el mig segle de la qual celebren.

 

 
© Pepe Gimeno

 


Artistes participants:

  
Rafael Armengol
Eduardo Arroyo
Dídac Ballester
Manuel Boix
Pepe Bonache
Paula Bonet
Bru Soler
Miguel Calatayud
Rafael Calduch
Carmen Calvo
Javier Calvo
Joan Cardells
Victoria Civera
Victoria Contreras
Paco de la Torre
Maribel Domènech
Cristina Durán i Miguel Ángel Giner
El Roto
Mavi Escamilla
Juan Genovés
Manel Gimeno
Pepe Gimeno
Julio Giner
Cuqui Guillén
Artur Heras
Hyuro
Víctor Lahuerta
Sento Llobell
Mariscal
Rafael Martí Quinto
MacDiego
Antoni Miró
José María Molina Ciges
Mau Monleón 
Óscar Mora 
José Morea
Miquel Navarro
Ortifus
Pepa L. Poquet 
Rafael Ramírez Blanco
Ibán Ramón
Paco Roca
Manuel Sáez
Bia Santos
Señor Cifrián
Jordi Teixidor
Daniel Torres
Rosa Torres
Juan Uslé
Javier Velasco
Joan Verdú
Lina Vila

 

 
© Pepa Poquet
 
 

 

 © Universitat de València, 2014

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies