1. [Nocte legiones Romanae idoneum locum deligebant] [ibique castra ponebant].

CC S OD V EC+CC OD V

De nit les legions romanes triaven un lloc idoni i hi establien el campament

2. Milites fossa valloque castra muniebant.

S CC OD V

Els soldats fortificaven el campament amb un fossat i una estacada

3. Castra quattuor latera et IV angulos rectos habebat.

S OD V

El campament tenia quatre costats i quatre cantonades rectes

4. Portae IV in castris erant: porta praetoria, porta decumana, porta principalis dextra et porta principalis sinistra. Hi havia 4 portes al campament, P. Pretòria, P. decumana, P. Principal dreta i P. principal esquerra

5. Via principalis duas principales portas coniungebat: praetoriana via ex foro ad praetoriam portam ducebat. La via principal unia les 2 portes principals: la p. pretoriana duia des del fòrum fins la porta pretòria.

6. Campus Martius aequus locus erat apud Tiberim, extra romana moenia. El Camp de Mart era un lloc pla vora el Tíber, a fora de les muralles de Roma

7. Ibi iuvenes omnium generum exercitationibus corpora firmabant. Ibique romani comitia centuriata habebant. Allí els joves enfortien llurs cossos amb exercicis de tota mena i els romans hi celebraven els comicis centuriats.

8. Post Romulum Numa Pompilius Romae regnavit, [qui Sabinus erat, et insignis iustitia, pietate ac sapientia].

CC S CC V ES/S PS V EC PS <- CC

Després de Ròmul regnà a Roma Numa Pompili, que era sabí i insigne en sentit de la justícia, pietat i saviesa

9. Huic Tullus Hostilius successit, [qui Albanos, Veientes et Fidenates vicit].

OI S V ES/S OD V

Succeï a aquest Tullus Hostili, qui vencé els Albans Veientins i Fidenats

10. Reges quattuor post Tullum Romae fuerunt, id est, septem omnino reges.

S CC CC V (S V) S

Després de Tul·lus hi hagué quatre reis a Roma, çò és, un total de set reis

11. [Ancus Martius contra Latinos pugnavit] [eosque vicit].

S CC V OD EC V

[In ore Tiberis Ostiam urbem condidit].

CC <- CN OD V

contra: prep. d’ac.; Latinus,-a,-um: ac.pl., pugno,-avi,-atum: (1) lluitar, is,ea,id: anafòric: ac.pl., vinco, vici, victum (3): vèncer; In: prep. d’ac/abl.; os, oris: n. abl.sg.‘boca/vora; Tiber,-is: m. ‘Tíber’ gen.sg., urbs,-is: f. ac.sg.; condo,-didi,-ditum: (3) ‘fundar’: tots els verbs en 3ªsg.pret.pf.ind.

Ancus Marci lluità contra els Llatins i els vencè. Fundà la ciutat d’Òstia a la vora del Tíber

12. [Tarquinius Priscus Circum Maximum aedificavit] ac [ludos romanos instituit,

S OD V EC OD V

[qui postea per multa saecula Romae permanserunt]].

ES/S CC CC CC V

Tarquinius Priscus: nom.sg.; Circus Maximus: ac.sg.; aedifico,-avi,-atum (1) construir; ludus,-i: m. ac.pl. ‘joc’; instituo,-tui,-tutum: (3) establir; qui,quae,quod: pr.rel. nom.pl.; postea: adv; per: prep. d’ac; multus,-a,-um: ac.pl. ; saeculum,-i: n. ac.pl.; permaneo,-nsi,-sum: (3) romandre

Tarquini Prisc construí el Circ Màxim i instituí els jocs romans, els quals, després, romangueren al llarg de molts segles a Roma

13. [Servius Tullius Sabinos subegit], [urbemque Romam auxit].

S OD V OD EC V

[Is rex primus cives in classes distribuit] et [censum egit].

S P.S. OD CC V EC OD V

S. Tullius; Sabinus,-a-,-um; subigo,-egi,-actum: (3)sotmetre; augeo,auxi,auctum: 2 ‘augmentar’; rex,regis: m.; primus,-a,-um; civis,-is: m.; classis,-is: f.; distribuo,-ui,-utum: (3) ; censum,-i: n..; ago,egi,actum: (3) moure, dur;

Servi Tul·li sotmeté els Sabins, i engrandí la ciutat de Roma. Aquest rei distribuí el primer els ciutadans en classes i realitzà el cens

14. [Tarquinius Superbus, regum novissimus, Etruscae gentis erat, [quae romanos subegerat]].

S CN -> P.S. ‘C.N’ -> V S/ES OD V

[Superbus rex graves iniurias populo romano fecit].

S OD OI V

[Itaque romani eum expulerunt] et [Etruscorum imperio sese liberaverunt].

Conn. S OD V EC CN -> CC OD V

novus,-a,-um: nov + issimus,-a-um (/errimus,-a,-um): superlatiu; se, sui, sibi, se: pron.pers. 3ª ac.; libero (1); subegerat: 3ª sg. plqpf.ind. subigo

Tarquini el Superb, el darrer (=més recent) dels reis era de ‘nació etrusca’ (etrusc), la qual havia sotmés els romans. El rei Superb féu grans injustícies (infringí greus injustícies) al poble romà. Així doncs, el romans l’expulsaren i s’alliberaren del comandament (govern) dels Etruscs.

15. Exploratores Caesari nuntiaverunt [hostes castra movisse].

S OI V [S OD V] (OD)

AcI (Accusativus cum Infinitivo)

Els exploradors anunciaren a Cèsar [que els soldats havien alçat el campament]

16. Tarquinius Romae regnum cupiebat

S CN-> OD V

17. Tarquinius [Romae regnare] cupiebat.

S OI V V

18. Tarquinius [ut regnum sibi esset] cupiebat.

S ES S OI V V

17->AcI, subj. concertat / podria entendre’s també : regnare cupiebat-> perífrasi modal. / 18. VT completiu

cupio: (4). ut: adv.rel /E.S Construcció sum + dat. = tenir

16. Tarquini cobejava el regne/at de Roma / 17. Tarquini cobejava regnar sobre Roma / 18. Tarquini cobejava (que el regne fos per a ell) tenir el regne

19. Caesar captivos interrogavit [quam ob rem (ob rem quam) Galli impetum non fecissent]:

S OD V ‘Adv’ S ‘OD’ neg. V (‘OD’)

ex captivis cognovit [auxilia a Gallis exspectari].

CC V S CAg. V (OD)

interrogatives indirectes: v. en subjuntiu • interrogo captivos aliquid: (doble acusatiu) / construcció passiva: S+C.Ag.+V

facio,feci,factum (3) facere impetum: ‘atacar’ exspecto,-avi,-atum (1): inf.pres.passiu.

Cèsar preguntà als captius perquè els Gals no havien atacat, dels captius sabé que els Gals esperaven tropes auxiliars (tropes auxiliars eren esperades pels Gals)

20. Consul obsides ab hostibus traditos accepit.

S N CC Part. (OD) V

participi (adjectiu verbal) trado,-didi,-ditum: (3) entregar accipio,-cepi-ceptum (ad+capio):

El cònsol acceptà els hostatges entregats pels enemics

21. Obsidibus acceptis, consul profectionem paravit. ablatiu absolut

N. (Abl.Abs.CC) Part. S OD V

Rebuts (Després de rebre / En rebre / Quan rebé) els hostatges , el cònsol preparà la marxa

22. Agricolae ante lucem domo exibant [ut rus adirent]. questions de lloc • VT final

S CC CC V ES CC V

Els llauradors eixien abans que es fes de dia de casa per tal d’anar al camp

23. Copiae e castris profectae sunt. verbs deponents

S CC V

proficiscor,profectus sum: dep. marxar Les tropes marxaren del campament

24. Pollicitus est [se reversurum esse]. v.depon. • AcI •

V S V (OD) polliceor, pollicitus sum: prometre, proposar

Prometé que (ell mateix) tornaría

25. [Cum veni] porta aperta erat. temporal: cum + ind.

ES V (CC) S PN Quan vaig venir, la porta era oberta

26. Caesar, [ubi [suos cunctari] animadvertit], in primam aciem processit.

S ES S V (OD) V (CC) CC V temporal: ubi + ind.

Cèsar, quan advertí que els seus es retardaven, avançà a l’avantguarda

27. Barbari, [postquam adventum Caesaris cognoverunt], legatos ad eum miserunt.

S ES OD <- CN V (CC) OD CC V

Els bàrbars, després que s’assabentaren de l’arribada de Cèsar, enviaren missatgers a la seua presència

28. [Cum haec Romae geruntur], iam Saguntum summa vi oppugnabatur.

ES S CC V(CC) CC S CC V temporal: correl / locatiu

Quan aquestes coses passen a Roma, Sagunt ja estava essent atacada amb extema violència

29. Caesar in Britanniam venit [quod eas regiones cognoscere volebat].

S CC V ES OD V (CC)

Cèsar anà a Britània perquè volia conéixer aquestes regions quod causal + perífrasi verbal

30. Suos pontem traduxit, [quoniam [ad alteram ripam frumenti magnam copiam esse] cognoverat].

OD OD* V (ES (CC CN-> S V(OD)) V (CC))

Féu travessar el pont als seus , perquè s’havia assabentat que a l’altra riba hi havia gran quantitat de blat

doble acusatiu • causals

31. Naves latiores fecit propterea [quod [magna onera transportari] volebat].

OD V CC ES S V(OD) V(CC)

Féu naus més amples per això, perquè volia (que grans càrregues foren transportades) transportar càrrega pesada causals•comparatiu•passiva

32. [Si quid vis], huc veni. p.hipotètic real (indic) • PERÍODE HIPOTÈTIC

ES OD V CC V Si vols res, vine ací

33. [Si domum meam veneris], laetus ero. p.hip. real (futur) •

ES CC V PN Si vens a casa, seré content

34. [Si Romam mecum venisses], templa deorum vidisses. irreal passat (plqpf.subj.)

ES CC CC V OD <-CN V

Si hagueres vingut amb mi a Roma, hauries vist els temples dels déus

35. [Si meus frater non esses], eadem tamen tibi dicerem. .irreal present (impf.subj.)

ES S neg PN OD part. OI V

Si no fores el meu germà, et diria nogensmenys el mateix

36. Flumen altissimum erat, [ut pedibus transiri non posset].ut consec. (correl: superl.)

S PN ES CC V (CC) sum i compostos

El riu era profundíssim, de manera que no podia travesar-se a peu

37. [Tanta vis fluminis erat], ut milites pontem reficere non possent. ut consec+correl

S <-CN PN ES S OD V

Era tanta la força del riu que els soldats no podien refer el pont

38. Socrates, [ut antea dictum est], vir summae sapientiae fuit. ut relat. • impersonal

S ES CC V S <-CN V

Sòcrates, com hom ha dit ja abans, va ser un home de molta saviesa

39. Omnes mori maluerunt quam [pedem referre]. prop. comparativa

S OD V ES OD V (OD) morior, mortuus sum: dep. morir

Tots preferiren morir a retrocedir

40. Caesari magna spes erat oppidi capiendi. dat+sum • gerundiu

OI S PN <-CN Cèsar tenia força esperança en prendre la ciutadella (Per a Cèsar era gran l’esperança de la ciutadella ésser presa)

41. Multos libros legendo multa didici. gerundi

OD V (CC) OD V He aprés moltes coses llegint molts llibres

42. Omnes ad haec audienda concurrerunt. gerundiu

S CC V Tots acudiren a escoltar aquestes (notícies)

43. Legio X ad oppidum expugnandum venit. gerundiu

S CC V La Legió X acudí a assaltar la ciutadella

44. Dormitum eamus, hoc optimum factu mihi videtur. supí en acusatiu i en ablatiu • videor

V S PN <-Compl. OI V Anem a dormir, açò em sembla el millor que hom pot fer (=açò em sembla el millor de fer)

45. [Cum consul adfuit], tum incolae clamare coeperunt. temporal: correl. cum…tum

ES S V CC S V perífr aspectual

Quan es presentà el cònsol, aleshores els habitants començaren a cridar

46. [Cum pater tuus advenit], puer cum eo loqui coepit. temporal: cum + indicatiu

ES S V (CC) S CC V

Quan arribà ton pare, el xiquet començà a parlar amb ell

47. Consul, [cum oppidum oppugnaret, telo vulneratus est. temporal: cum historicum (amb subj)

S ES OD V(CC) CC V abl.instrum./abl. agent (?)

El cònsol va ser ferit d’un tret (amb/per una arma ofensiva) en atacar la ciutadella (=quan atacà la ciutadella, i perquè l’atacà)

48. [Cum omnia eis deessent], obsidionem tamen fortiter tulerunt. concessiva:

ES S OI V (CC) OD CC CC V cum+subj./correl. tamen

Malgrat que els mancava de tot, tanmateix resistiren el setge coratjosament

49. Galli, [ut supra memoravimus], equitatum, [qui nondum redierat], exspectabant.

S ES CC V (CC) OD <-ES/S CC V (Adj) V ut rel. (ind.)

Els Gals, com hem recordat abans, esperaven la cavalleria, que encara no havia tornat

50. Consul timebat [ne Galli, [priusquam auxilia venirent], impetum facerent].

S V ES S ES S V (CC) OD V(OD) (v.temor+ut/ne)

El cònsol temia que els Gals atacaren abans que arribaren les tropes auxiliars ne completiu (subj)

51. Accidit [ut hostes iam maiores copias haberent]. ut completiu (subj.)

V ES S CC OD V (S?/OD?)

Passà que l’enemic tenia ja un contingent major

52. Helvetii a Caesare postulaverunt [ut sibi iter per provinciam daret]. compl (subj.)

S CC V ES OI OD CC V (OD)

Els Helvecis exigiren de Cèsar (demanaren a Cèsar) que els donés pas per la província

53. Caesar [equitatum proficisci] iussit [ut hostes fugientes persequeretur].

S S V (OD) V ES OD V

Cèsar ordenà que la cavalleria marxés (a la cavalleria marxar) per tal de perseguir l’enemic en fuga (que fugia) ut final (subj.)

54. Caesar milites intra munitiones continuit, [ne ab hostibus caperentur].

S OD CC V ES CC(C.Ag.) V

Cèsar mantigué els soldats a dins de la fortificació per tal que no foren capturats pels enemics ne final (subj.) • passiva

55. Munitiones ita firmavit [ut hostes irrumpere non possent].

OD CC V ES S V ut consecutiu (subj.) / correlatiu ita…ut

Refermà la fortificació de tal manera que els enemics no pugueren irrompre (envair-los)

56. Ad Rhenum pervenit, [quod flumen Gallos a Germanis dividit].quod apositiu (determinant)

CC V ES/S OD CC V

Arribà al Rin, el qual riu separa els Gals dels Germànics

57. Male accidit quod consul aeger erat. quod completiu

CC V ES S PN (S)

Per desgràcia passà que el cònsol estava malalt

58. Gratias tibi ago, [quod tot beneficia a te accepi]. quod causal

OD OI V ES OD CC V (CC)

Et done les gràcies, perquè he rebut de tu tants favors