Trobades 2
La mostra aplega una vintena de peces de gran format, quatre de les quals pertanyen a la Col·lecció Martínez Guerricabeitia i la resta són préstecs de col·leccions particulars. Amb aquesta exposició podrem traçar un recorregut per la producció pictòrica de Sergio Sarri des dels anys setanta fins a l'actualitat.
La selecció de l’obra de Sergio Sarri per a la present exposició respon a la preocupació que aquest artista ha mostrat sobre la visió opressora de la dona que la societat ha anat imposant. L’estètica de Sarri es basa en la fragmentació de l’objecte i del cos, i també en el diàleg entre la dona i la màquina, materialitzat en la figura dels autòmats. Aquests temes de denúncia, els plasma Sarri mitjançant la utilització d’ingredients que pertanyen al context cinematogràfic i al món del còmic. La mirada personal d’aquest pìntor fusiona el món quotidià i el somni surreal per mitjà del recurs de la superposició d’imatges. La característica unificació de la màquina i l’home es reflecteix en alguns dels seus treballs. El catalèg inclou textos especialitzats de Román de la Calle, catedràtic d'Estètica, i Pilar Pedraza, professora de la Facultat de Geografia i Història.
Aquesta mostra és la segona de la línia expositiva anomenada Trobades amb la col·leció, que investiga de forma visual i crítica les trajectòries dels artistes integrants de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia. Mitjançant aquestes mostres aprofundirem en l’estudi de la col·lecció que Jesús Martínez i la seua esposa Carmen García van donar a la Universitat de València l’any 1999, reforçant així el compromís adquirit per la Universitat de València de difondre entre la comunitat universitària i la societat civil l’art més compromès i menys complaent.
L'exposició es complementa amb activitats didàctiques, adreçades tant a infants de 6 a 10 anys com a preadolescents entre 10 i 14 anys. Aquestes tasques giren entorn de la relació entre l'home i la màquina, la pressió que la dona contemporània sofreix per ser una superwoman, el nostre ús i abús de les màquines per mitjà dels ciborgs, així com de la presència tecnològica en la nostra vida quotidiana. S'hi fa referència a la dependència de la televisió, de l'ordinador, del telèfon mòbil, de la Game-boy, Play-station…Així mateix, hi ha activitats per a grups d'adults que revisen de manera més detallada les peces exhibides. La CAM Obres Socials va patrocinar les activitats didàctiques i el CD-ROM interactiu que acompanya l'exposició.
Les figures de la Dona, en la pintura de Sarri, pertanyen en general al món de la imatge de segona generació, com sol passar en el pop. És a dir, els seus referents són artístics o dels mitjans. No tenen res a veure amb les dones reals, sinó amb fetitxes, sons, tòpics i somieigs. Es tracta de jeroglífics del femení i al mateix temps dels productes de l'art. Rescatades d'altres mitjans, no són brossa reciclada sinó prestigioses formes desconstruïdes i reconstruïdes sense que res es perda pel camí.
Pilar Pedraza
