La Universitat de València va presentar a La Nau l’exposició de Xisco Mensua ‘No return’, en la qual el pintor reflexionava sobre la irreversibilitat del temps i la mort. En la presentació van intervindre el vicerector de Cultura i Igualtat, Antonio Ariño; el director d’Activitats de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia, José Pedro Martínez; i l´artista, que també va ser el comissari de la mostra.
L’exposició, que es pogué visitar fins el 17 de setembre de 2017, s’articulava a partir de l’obra del mateix títol, ‘No return’, amb què el pintor va guanyar fa cinc anys l’onzena edició de la Biennal Martínez Guerricabeitia. L’obra, que forma part de la col·lecció de la Universitat de València, és un políptic compost per 12 dibuixos.
En observar la fisonomia de la sala, formada pels tres espais, un quasi doble, el pintor va decidir que una peça guiara cada espai. El primer estava dominat pel políptic ´Novembre´, que era de caràcter autobiogràfic i versava sobre una casa i el món domèstic. I segons que ell mateix explicà, per evocar l’absència, va buscar altres obres que l’acompanyaren: “Les representacions d’un rellotge, un llit, un objecte decoratiu, uns collages a partir d’un luctuós esdeveniment familiar, una citació”.
El segon espai, el presidia ‘No return’ i versava sobre la mort i el temps per mitjà d’al·lusions i citacions de la nostra cultura. De fet, afegia Mensua, “el políptic ´No Return´ es forma amb còpies de fotogrames d’un cinema que ja no tornarà”. L’acompanyaven obres diverses: “En una es veu Glenn Gould al piano en una sala d’enregistraments; en altres, allò que podria ser la il·lustració d’un poema breu d’Ezra Pound, un esment breu a Ad Reinhardt, una coberta d’un bell i impossible llibre de Jankélévitch, una portada antiga del Rèquiem de Mozart, Ofèlia”.
Finalment, el tercer espai el marcà el políptic ´Cotlliure-Portbou´, que, segons que explicà el pintor, “planteja la simetria de les morts d’Antonio Machado i de Walter Benjamin, i obri un capítol que es podria anomenar Geografia i Història, en què també es troba la paraula exili, la làpida commemorativa de Walter Benjamin al cementeri de Portbou, el començament del poema ´Mnemosyne´ de Hölderlin, una taula amb materials usats per a la producció de les peces de l’exposició, unes notes i reflexions a manera d’un diari, així com un paisatge”.
El vicerector de Cultura i Igualtat, Antonio Ariño, va assenyalar que la doble temàtica de l’exposició, el no retorn del temps i la mort, és en realitat una única temàtica que no és una qüestió cultural estrictament, però sí com cada cultura enfoca aquest assumpte.
D’altra banda, José Pedro Martínez va puntualitzar que l’exposició de Xisco Mensua s’emmarcava en una de les línies de treball amb què es va comprometre la Universitat de València en la gestió i cura de la col·lecció artística que la família Martínez Guerricabeitia va donar a la institució. En concret, l’exposició formava part de les anomenades ´Trobades amb la Col·lecció´, un epígraf sota el qual el Vicerectorat de Cultura i Igualtat produeix mostres d’artistes vinculats a la col·lecció.
Amb l’objectiu de facilitar l’aproximació a l’exposició, la Universitat de València va oferir a les persones interessades un servei gratuït de visites guiades.
