Aquesta exposició única, que va estar del 20 de gener al 19 de març de 2006 a les sales Thesaurus i Martínez Guerricabeitia del Centre Cultural la nau, va permetre veure, per primera vegada a Espanya, després de la seua presentació a la Fundación Canal de Madrid, l’obra completa sobre paper de Keith Haring, un artista emblemàtic de la dècada dels 80 que va convertir les seues creacions en icones de la societat contemporània. A través de més de 200 treballs, entre litografies, serigrafies i gravats, s’hi mostra el colorit univers creat per Haring, en què les seues conegudíssimes figures d’aparença infantil es converteixen en símbols per tal d’abordar temes tan universals com l’amor, l’amistat, la malaltia o la mort.

L’artista americà, mort l’any 1990 als 31 anys a causa de la Sida, era fill de l’art pop i com tal va créixer entre còmics i dibuixos animats, entre els fluorescents i fosforescents de la cultura de masses. Així, tota la seua creació va nàixer amb un marcat propòsit de difusió ràpida i utilització universal. Al llarg dels seus deu anys de carrera, Haring va plasmar amb reiteració, en litografies, serigrafies, estampats en relleu i aiguaforts, les seues figures estridents formades per traços i laberints. Per il·lustrar els seus corrosius missatges va crear símbols que representaven la violència, els diners, el sexe, la sida, la religió i el racisme. Símbols que encara avui il·lustren i documenten ben clarament els esdeveniments d’aquell temps.

L’estil lineal de Haring és encara avui aplicable, i cada vegada més, com a estil de comunicació dels nostres dies, per plasmar el crit mercantilista dels centres de les grans ciutats en pòsters, aparadors, samarretes… Haring procedia d’un àmbit il·legal de creadors d’imatges, que van sorgir als centres urbans al marge de l’art i dels interessos comercials, i que utilitzaven l’espai públic per tal de plasmar-hi, amb la seua simbologia, aspectes clau de la vida quotidiana. Haring va crear un llenguatge clar i comprensible mitjançant icones que representaven les tendències de la societat d’una forma cognitivament genial. Alguns el veuen com l’iniciador de l’art del graffiti. Dibuixava monitors i bitllets de dòlar somrients en un verd verinós, o cors travessats i tenalles punxants negres simbolitzant l’horror de la sida. Tot s’hi barrejava, i les seues icones es van convertir en un expressiu llenguatge intel·lectual.

Haring sempre es va sentir fascinat per les diverses tècniques d’impressió, per les diferents possibilitats de reproducció. Al llarg de la seua carrera va fer més de 60 edicions diferents en paper, tant soltes com agrupades. Aquesta exposició «Obra completa sobre paper» abraça des de 1982 fins a 1990 i representa la totalitat de la seua obra gràfica. És una visió retrospectiva de la seua creativitat i de la seua activitat, i de la representació artística que, sense perdre vigència en els nostres dies, va representar fenòmens d’impacte social en una altra època. La incessant actualitat de l’obra resideix també en el fet que els temes que aborda i els seus missatges són universals, com també ho són la malaltia i la mort. No obstant això, una de les seues fortaleses consisteix a ser capaç d’induir a la meditació, sense per això caure en els efectes d’un estil moralitzador. Els temes i la inspiració els troba als graffitis de les grans ciutats: «Els dibuixos del metro em van obrir els ulls per entendre aquesta manera diferent de veure l’art: l’art com una cosa capaç d’impactar en les masses i que aconsegueix mobilitzar-les».

Aquesta exposició és única en el seu gènere, ja que és l’única col·lecció completa al món de l’obra impresa de l’artista. Documenta l’obra de Haring en la seua totalitat i és, d’alguna manera, una visió retrospectiva.

«Obra completa sobre paper» consta d’un total de 215 treballs que documenten el desenvolupament artístic de Haring, des que comença a dibuixar als 17 «Blueprint Drawings», en els quals l’artista mostra el món d’imatges característic de tota la seua obra: escenes de força i d’amenaça, de sexualitat i d’histerisme religiós s’hi relacionen conscientment tot expressant una interactivitat immediata.

L’exposició ofereix una visió global del llenguatge iconogràfic de Haring, formada per bebès, gossos, àngels i figures de Batman, i la seua multicromia expressiva està envoltada d’una aurèola d’impacte. «Icons» («Icones») és com els anomena, i en realitat són imatges de sants al servei de la idolatria de l’esperit del seu temps. A més, l’exposició ens permet veure una impactant guerra d’imatges enfrontada a textos de l’escriptor modernista William S. Burroughs, en les sèries «Apocalypse» («Apocalipsi») i «The Valley» («La vall»). També hi ha unes interessants col·laboracions amb Andy Warhol en la sèrie «Andy Mouse».

Els dibuixos «Pop Shops» («Botigues pop») ocupen un gran espai en l’obra gràfica de Haring. Eren els motius que Haring venia a les seues botigues de Nova York i Tòquio.Pop significava per a Haring l’enfrontament directe i sense perjudicis dels símbols, els colors i els ídols forjats en el dia a dia mitjançant la publicitat, els mass media i la vida quotidiana al carrer. Dels ingressos procedents de les llicències que generaven la venda de les seues xapes, les seues samarretes, els seus pòsters, etc., encara se’n destina, avui en dia, un percentatge a la investigació sobre la sida.