El Centre Cultural de la Nau, de la Universitat de València, organitza en la sala Acadèmia, entre el 20 de febrer i el 10 de maig, l’exposició Sistema Humboldt. Pensar/pintar. Aquesta exposició de l’artista valenciana Nuria Rodríguez tracta la figura de l’il·lustrat i explorador Alexander von Humboldt (1769- 1859).
L’exposició s’ha presentat aquest matí en La Nau amb les intervencions del vicerector de Cultura i Esport, Antonio Ariño i l’artista Nuria Rodríguez. El vicerector ha assenyalat que “Humboldt és el científic per antonomàsia en l’àmbit de la natura, l’inventor del concepte de natura tal com ho entenem en l’actualitat, una idea científica i poètica al mateix temps”. L’exposició s’ha organitzat, segons ha destacat Ariño, l’any en què es commemora el 400 aniversari de la invenció del mètode científic definit per Francis Bacon i permet descobrir al “possiblement primer explorador no colonitzador de la història”, el llegat del qual està en plena actualitat davant reptes com l’emergència energètica o la crisi climàtica.
Aquest naturalista prussià va posseir tots els sabers científics amb una mirada que entrellaçà ciència i art. Geògraf, cartògraf, geòleg, vulcanòleg, sociòleg i botànic, donà els primers passos del que avui coneixem com climatologia, estadística i economia política. Recentment també s’han conegut les seues reflexions i les seues alarmes sobre el canvi climàtic i la biodiversitat.
L’exposició aplega un centenar d’obres, entre les quals es troba la sèrie de pintures de gran format de Nuria Rodríguez, amb dibuixos, vídeos i objectes. Aquestes obres que es poden contemplar en La Nau aprofiten el relat del viatge que va fer pel Mediterrani Alexander von Humboldt per ampliar la col·lecció de làmines científiques de la seua història natural. A principis de 1799, amb 29 anys, Humboldt posà en pràctica el pla de conèixer personalment els llocs insòlits que en la seua infància havia vist en imatges. Alliberat de les càrregues econòmiques i familiars, va recórrer a peu el Mediterrani, ple de somnis i carregat amb la seua vasta col·lecció d’instruments científics. El seu desig era utilitzar-los de carta de presentació a la societat científica de l’època i la Cort espanyola i d’aquesta manera obtenir el passaport que li permetera viatjar amb total llibertat per territoris desconeguts.
Sota aquesta premissa, l’artista Núria Rodríguez proposa un diàleg entre la seua obra i les col·leccions patrimonials. Les preocupacions i interrogants de la producció actual de l’artista han trobat en la inesgotable capacitat de recerca d’Humboldt un referent històric fonamental; la selecció de fons patrimonials (especialment de caràcter científic) realitzada per la mateixa artista enforteixen aquest discurs de recerca i, a més, doten a aquests materials científics d’un nou valor artístic.
D’altra banda, entre el 5 i 8 de febrer de 1799, el científic alemany va estar amb el botànic Aimé Bonpland a València, allotjat molt prop de La Nau, i va anotar els seus mesuraments baromètrics des de la Catedral i el Convent de Santa Tecla. Va estar al grau, al teatre romà de Sagunt i va caminar per alguns dels carrers que donen a la Universitat de València.
“L’exposició és un gabinet de curiositats del segle XXI que intenta crear connexions entre els elements analògic i digital, segell indeleble de la nostra època, i des d’un punt de vista molt personal tracta sobre un dels aspectes menys coneguts del viatge per Espanya d’Alexander von Humboldt: el de les seues impressions sobre el Mediterrani”, diu l’artista i comissària. I afegeix: “Un altre dels aspectes rellevants de la mostra és la interpretació sobre l’atzar o l’error del científic alemany, que contribuí, a parer meu, als avanços de la ciència i de l’art”. L’artista, que porta treballant en aquest projecte prop de quatre anys, reconeix que aquests anys Humboldt s’ha convertit en el seu alter ego.
Nuria Rodríguez és artista i docent de la Universitat Politècnica de València. Les seues exposicions individuals: Cronologías del azar (2017); Historia natural, la colección infinita (2016); Historia natural. Tomo XXIII, (2015); El desorden de las cosas. Pensar, mirar, pintar, (2014); Álbum, atlas, cuadernos de notas (2010), són projectes en què ha qüestionat els relats i les ficcions de les taxonomies.
