La Universitat de València presenta ‘Tenim química? 125 anys creant química a la Universitat de València’, una plataforma interactiva creada per a commemorar el 125é aniversari dels estudis de química de la Universitat de València. Aquesta mostra interactiva, que se suma a les exposicions que ja s’han realitzat aquest curs per a commemorar l’efemèride (‘L’experiment com a obra d’art’ i ‘Cercant la pedra filosofal: del mite a la utopia’), pretén aprofitar aquest aniversari per remarcar la importància de la química en les nostres vides i desmitificar alguns dels prejudicis que s’hi associen.
L’any 1895 es van implantar els estudis de química a la Universitat de València. Per a commemorar el 125é aniversari, que es compleix el curs 2020-21, la Universitat presenta la plataforma ‘Tenim química? 125 anys creant química a la Universitat de València’ (accessible ací) que, des del rigor, pretén il·lustrar el desenvolupament de la química durant aquest període, la seua omnipresència en la vida quotidiana, els enormes progressos que aquesta disciplina ha contribuït a aconseguir i els desafiaments futurs més importants que ha d’afrontar.
La commemoració s’ha traduït en dues exposicions presencials més aquest curs: ‘L’experiment com a obra d’art’, que va recuperar l’estatus artístic, estètic i patrimonial dels instruments químics, i que es pot visitar al Palau de Cerveró de la Universitat de València (aquesta exposició ha sigut prorrogada), i ‘Cercant la pedra filosofal: del mite a la utopia’, que va mostrar l’avanç de la ciència química a través dels llibres dels fons de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València, i que es va mostrar al Centre Cultural La Nau.
Laboratoris de la nova facultat de Química de la Universitat. Promoció 1945. Donació Mercedes Campos.
La degana de la facultat de Química de la Universitat de València, Adela Mauri, assenyala que per celebrar l’aniversari dels estudis de química «preparem un programa molt ambiciós, abans fins i tot de pensar que viuríem una pandèmia que ens ha canviat la forma de viure. Els actes de la celebració s’han hagut d’adaptar a aquest canvi i l’exposició ‘Tenim química’, que estava pensada per a realitzar-se a l’edifici històric de la Universitat, finalment s’ha convertit en una plataforma interactiva que, a més, integra altres dues exposicions organitzades amb motiu de l’aniversari: una a la Biblioteca Històrica i una altra a l’Institut López Piñero. Com a degana de la Facultat he de felicitar els comissaris Ignacio Nebot i Rosendo Pou pel fantàstic treball que han realitzat i continuen realitzant, i també tot el professorat, el personal d’administració i serveis i els estudiants i estudiantes que han participat en l’organització dels diferents actes de l’aniversari i en la recuperació de fons bibliogràfics, fotografies i instruments científics. Aquesta celebració ha sigut una oportunitat única per a recuperar la història dels estudis de química i de la Facultat. En aquest sentit, hem comptat amb la inestimable ajuda del professor Bertomeu, director de l’Institut López Piñero; d’Elisa Millas i M. Jesús García, de la Biblioteca Històrica; i del Vicerectorat de Cultura, la Gerència i el Rectorat de la Universitat de València».
Els comissaris d’aquesta exposició, Ignacio Nebot Gil, catedràtic del Departament de Química Física de la Facultat de Química, i el professor Rosendo Pou, expliquen que amb el títol han pretés jugar amb l’ambigüitat que desperta la frase tenir química. «Per a alguns és sinònim del que és artificial, no natural, fins i tot de la manipulació o de la contaminació. En canvi, tenir química també significa ‘tenir afinitat’. Nosaltres hem volgut precisament jugar amb aquesta ambigüitat».
Segons que expliquen els comissaris, la plataforma s’articula en diversos eixos. D’una banda, conté dues cronologies d’aquests últims 125 anys. La primera inclou les fites més importants dels estudis de química a la Universitat de València, tant pel que fa a edificis i personatges il·lustres que han estudiat en la institució, com a l’evolució d’aquests estudis i investigacions de la Universitat. També s’hi emfatitzen els fets rellevants referits a dones a la Facultat: la primera llicenciada, la primera a ser premi extraordinari, la primera catedràtica, etc. D’altra banda, l’altra cronologia mostra els avanços més significatius assolits per la ciència química durant aquest període, des d’una perspectiva global, especialment els que han tingut un impacte més gran sobre la vida de les persones.
En una altra secció s’inclouen les entrevistes que s’han fet a persones expertes, professionals, estudiants i estudiantes de la titulació i investigadores i investigadors il·lustres, relatives a diverses qüestions de la química, la seua rellevància i evolució, el seu ensenyament i la importància que ha tingut per a la salut i el benestar de les persones, que s’ha posat de manifest d’una manera molt notòria en el marc de la crisi de la COVID-19. La plataforma permet veure les entrevistes completes, individualment, i també visualitzar un resum de les respostes més rellevants a cada una de les qüestions plantejades. El darrer eix són notícies de la Facultat, que s’enllacen amb la seua pàgina web. A més, el curs vinent s’hi afegirà una cronologia addicional, que recollirà els llibres que es van exposar en la mostra ‘Cercant la pedra filosofal: del mite a la utopia’ i permetrà accedir a la consulta digitalitzada.
La plataforma, que té vocació de continuïtat, s’ampliarà amb jocs didàctics i incorporarà recursos atractius per a la societat, molt especialment adreçats a l’alumnat de secundària i batxillerat.
La seua creació ha sigut fruit de la col·laboració entre el Vicerectorat de Cultura i Esport i la Facultat de Química de la Universitat de València, juntament amb la Biblioteca Històrica i l’Institut López Piñero de la Universitat, i ha sigut duta a terme per l’equip d’Unit Experimental de la Universitat Politècnica de València.
Llista d'enllaços:
