La bogeria ocuparà durant alguns mesos la seu de la raó i de la ciència, la Universitat. El Centre Cultural La Nau de la Universitat inaugura l’exposició ‘La Nau dels bojos, una odissea de la desraó’, organitzada i produïda per la Universitat de València per mitjà del Vicerectorat de Cultura i Societat. La mostra convida a la reflexió sobre les relacions de la societat valenciana amb els seus malalts mentals recorrent els espais d’atenció a la bogeria, hospitals i manicomis on van ser atesos, mitjançant el testimoniatge de la ciència, els mitjans de comunicació i les arts. L’exposició es podrà veure a les dues sales principals del centre: l’Acadèmia i l’Estudi General, però també s’estén a altres espais de La Nau, com la Sala Oberta i el Claustre, i l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero, al Palau de Cerveró.
La inauguració de les exposicions serà el dijous, 12 de maig, a les 19 hores, al Claustre de la Nau, i podran ser visitades fins al 23 d’octubre. La iniciativa ha sigut difosa en la roda de premsa celebrada aquest matí a La Nau, on han intervingut la directora del Servei de Cultura Universitària, Adela Cortijo, i part de l’equip comissarial: Cándido Polo i Ana Hernández (‘La Nau dels Bojos’); Enric Novella i Javier Balaguer (‘La pedra de la bogeria. Una història de la terapèutica psiquiàtrica’), i les artistes Patricia Gómez i María Jesús González (‘Espill del món’
‘La Nau dels bojos. Una odissea de la desraó’, comissariada per Cándido Polo i Ana Hernández, se serveix de la ‘Stultifera Navis’ de Sebastian Brant –una de les principals obres de l’humanisme renaixentista–, com a argument literari del rebuig i la segregació social de la bogeria. Seguint aquesta metàfora de l’embarcació errant i sense rumb, s’analitza la singular relació de la ciutat de València amb els seus alienats al llarg de sis-cents anys, des de la seua contribució pionera per a un tracte més humanitari a l’Occident cristià. L’exposició recull documentació històrica i científica valuosa, conservada zelosament segle rere segle des de 1409, que inclou nombroses publicacions, relíquies, objectes i plànols que permeten reconstruir els vestigis arquitectònics que s’han pogut conservar. S’exposa una àmplia mostra de produccions científiques, així com representacions artístiques en àrees molt diverses: pintura, ceràmica, literatura, cinema, arquitectura o còmics per a il·lustrar l’univers maleït del manicomi. Gràcies a les aportacions de més de 60 prestadors públics i privats, entre els quals destaquen els procedents de la Diputació Provincial de València, la mostra ens permet il·lustrar les múltiples cares de la bogeria. En aquest sentit inclou obres d’artistes clàssics com Joaquim Sorolla, Francisco de Goya, Josep Vergara o Josep de Ribera, i també artistes contemporanis des d’Equip Crònica, Artur Heras o Manuel Boix, fins a Anzo, Genovés i José María Gorrís.
A la Sala Acadèmia s’exhibeix l’etapa relacionada amb els dos primers centres que van acollir els malalts mentals a la ciutat: l’Hospital dels Folls i l’Hospital General, durant quasi cinc-cents anys: ‘Una llarga i accidentada travessia. Del mite primigeni a l’exclusió social (1409-1878)’, que remarca el canvi ideològic radical que hi va haver a València: de la demonització tradicional de la bogeria a la seua santificació posterior. D’aquesta manera, les persones estigmatitzades van passar a ser considerades malaltes i van anar desapareixent els maltractaments i les expulsions, per a ser acollides en institucions d’asil inspirades per la caritat i els valors cristians amb una atenció mèdica limitada. Aquesta iniciativa assistencial de la València baixmedieval prompte seria secundada per diverses ciutats, fins que es va prendre com a model en el món occidental i a l’Amèrica colonial.
La Sala Estudi General continua aquest recorregut a través de materials i objectes del període contemporani, que es va iniciar l’últim terç del segle xix amb el trasllat provisional al convent franciscà de Santa Maria de Jesús, fins a la construcció de l’Hospital Psiquiàtric de Bétera. Aquesta sala es divideix també en dos períodes: ‘El manicomi de Jesús: caritat, beneficència i reclusió durant un trasllat provisional’ (1866-1989) i ‘Contra corrent: l’empresa més ambiciosa. L’hospital psiquiàtric de Bétera’ (1973-2009). La primera fase abasta poc més d’un segle, determinat per les circumstàncies adverses que van acompanyar el manicomi de Jesús des de l’obertura fins al seu polèmic tancament. No tardaria a seguir un procés semblant el modern establiment psiquiàtric de Bétera, que va començar a ser desmantellat progressivament en a penes una dècada de funcionament, després que l’OMS confirmara la crisi del model hospitalocèntric i el fracàs de la institució total. Mentrestant, les corporacions locals preferien mirar cap al passat, cercant en l’esplendor remota de la fundació del pare Jofré i la legitimitat dels “600 anys de solidaritat”.
A la Sala Oberta, les artistes Patricia Gómez i María Jesús González presenten la instal·lació ‘Espill del món’. El seu treball, que va començar l’any 2017, s’endinsa en la memòria de l’últim hospital psiquiàtric de València, l’Hospital Pare Jofré de Bétera. El projecte indaga en la història particular d’aquest centre per a abordar una reflexió entorn de la figura del manicomi com a espill de la societat i alhora evidenciar el seu fracàs com a estructura d’aïllament. Aquest projecte recupera un total de 113 espills originals del centre de Bétera, a través dels quals es qüestiona la concepció històrica i social de la bogeria com a condició simètricament oposada a la raó.
Finalment, el Palau de Cerveró acollirà la secció ‘La pedra de la bogeria. Una història de la terapèutica psiquiàtrica’, una mostra comissariada per Enric Novella i Javier Balaguer. L’exposició mostra l’evolució de la concepció de la bogeria en l’àmbit terapèutic, des dels primers remeis com les sagnies i tractaments d’origen vegetal fins a l’aparició de la psiquiatria com a especialitat mèdica. Molts anys després, la dècada de 1950 va assistir a la irrupció de la psicofarmacologia, amb la introducció successiva de diversos medicaments per al tractament d’estats i condicions com la mania, l’esquizofrènia, la depressió o l’ansietat. Com tothom sap, aquests fàrmacs es troben avui dia entre els medicaments més consumits per la població. A més d’objectes com un crani trepanat –a vegades la trepanació s’utilitzava possiblement per al tractament dels desordres mentals– o un aparell magnetoelèctric de la meitat del segle xix, quan l’electricitat era considerada quasi una panacea, la mostra aplega la pràctica totalitat dels models d’aparells d’electroxoc fabricats per l’empresa valenciana Millás Mossi en les dècades centrals del segle xx: Electroconvulsor JR, Aparell Millás, Altershock, Smallshock, Shocket i Petit-Shock.
L’exposició es complementa amb un esplèndid catàleg de més de 300 pàgines, en què es recullen articles d’especialistes en els diferents àmbits temàtics que aborda aquest projecte. Finalment, durant el període de l’exposició coincidirà un variat programa d’activitats culturals complementàries, des de conferències i debats fins a cicles de cinema, projeccions audiovisuals i teatre, en col·laboració amb les diferents aules que conformen del Servei de Cultura Universitària.
