L’historiador italià Enzo Traverso, un dels acadèmics actuals de major rellevància internacional, especialista en totalitarismes i polítiques de la memòria, va omplir dijous 28 de novembre el Paranimf de la Universitat de València amb la conferència 'Gaza davant la història: sionisme, antisemitisme i colonialisme'.
L’acte va estar presentat per de la rectora, Maria Vicenta Mestre i va comptar amb la participació de la vicerectora de Cultura i Societat, Ester Alba. Traverso, titular de la Càtedra d’Humanitats de la Universitat Cornell (Ithaca, Nova York), va oferir una reflexió sobre la història del conflicte de Gaza i la seua connexió amb processos històrics com el colonialisme i l’antisemitisme amb comparacions de la història Europea del segle XX.
Traverso va abordar els conceptes utilitzats per a interpretar la guerra de Gaza, que mereixen una reflexió crítica sobre la seua pertinència i, en molts casos, els seus abusos. Per a l'historiador, les paraules no són neutrals, per això, invocar la memòria de l’Holocaust per a justificar un genocidi en el present, és una operació intel·lectual que el sorprén i interpel·la. Enzo Traverso va reflexionar sobre les conseqüències d’aquesta guerra per a la consciència històrica i la memòria col·lectiva, entre altres qüestions. Amb una capacitat d’anàlisi extraordinària, va demostrar perquè és un dels historiadors més lúcids de l’actualitat.
Sobre Enzo Traverso
Va nàixer a Itàlia en 1957. Va estudiar Història a la Universitat de Gènova i es va doctorar a l'Ecole des Hautes Etudes en Sciences Socials de Paris. Va ensenyar ciències polítiques durant diversos anys a França i des de 2013 és Susan and Barton Winokur Professor in the Humanities, a la Universitat Cornell (Ithaca, Nova York). Ha estat professor convidat en diversos països d'Europa i Amèrica Llatina. Tots els seus llibres estan traduïts al castellà, entre els quals hi destaquen: La violencia nazi. Una genealogía europea (2002); A sangre y fuego. De la guerra civil europea (2010); El final de la modernidad judía. Historia de un giro conservador (2013); Melancolía de la izquierda. Después de las utopías (2019); Revolución: una historia intelectual (2022); La cuestión judía: historia de un debate marxista (2023), i moltes també s’han publicat en català, com ara El totalitarisme. Història d’un debat (2002); Els usos del passat. Història, memòria, política (2006); Els nous rostres del feixisme (2018), i Passats singulars. El «jo» en l’escriptura de la història (2021).
L’activitat, que forma part del programa de mediació cultural sobre l’exposició de l’artista valencià Artur Heras que es pot visitar a La Nau, s’inscriu en el programa d’activitats de l‘Europea de Pensament Lluís Vives de la Universitat de València, un espai per a la reflexió i el debat obert, participatiu i crític sobre els assumptes més candents del món actual i de la societat valenciana, que es gestiona des del Vicerectorat de Cultura i Societat de la UV i compta amb diferents actors de la societat civil valenciana.
Llista d'enllaços:
