L’investigador principal del Reial Institut Elcano, Enrique Feás, va visitar la Universitat de València per a pronunciar la conferència ‘La UE davant la nova (des)globalització’, que va tindre lloc a l’Aula Magna del Centre Cultural La Nau el passat 4 d’octubre.
En paraules d’Enrique Feás, “l’economia mundial viu moments d’incertesa mai vistos. Quan Europa encara no s’havia recuperat de la crisi econòmica provocada per la pandèmia de COVID, una guerra en ple sòl europeu ha tornat a trastocar la normalitat. En aquest nou món multipolar, en el qual la cooperació internacional viu les seues hores més baixes, la UE ja és plenament conscient que el comerç i la interdependència econòmica que tan bé van servir per a garantir la pau dins del continent no és extrapolable al tracte amb altres potències no democràtiques”.
En aquest context, pot la Unió Europea enfrontar-se a una crisi energètica i una inflació desbocada sense una major integració econòmica i monetària? Pot defensar-se de les amenaces d’altres potències sense eines comunes? Té sentit continuar debatent sobre el Pacte d’Estabilitat i Creixement o l’extensió del Next Generation EU, o és hora de passar a un pressupost comú més ambiciós? Què ocorrerà si hi ha una crisi financera internacional? Pot la denominada “autonomia estratègica oberta” garantir el proveïment de productes essencials a Europa sense entrar en una guerra comercial, o sense desembocar en una desglobalització que perjudique a tota la ciutadania?
Enrique Feás va respondre a aquestes preguntes i a d’altres qüestions durant la seua intervenció en el cicle ‘La raons d’Europa’, presentat pel professor de la Universitat de València i director del Centre de Documentació Europea de la UV, Cecilio Tamarit, i organitzat en el marc de l'Escola Europea de Pensament Lluís Vives, en col·laboració amb el Centre d’Excel·lència Jean Monnet sobre Integració i Globalització.
Tècnic comercial, economista de l’Estat i investigador
Enrique Feás és investigador principal del Reial Institut Elcano, professor associat en la IE University i la IE School of Global and Public Affairs, conseller independent de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) i consultor. És també membre del Consell Assessor de l’Asian Development Bank Institute i del Comité de Reflexió per a la Internacionalització del Club d’Exportadors i Inversors.
És tècnic comercial i economista de l’Estat en excedència. Amb anterioritat ha sigut conseller econòmic i comercial en les ambaixades d’Espanya a Egipte i a Filipines, subdirector de Política Comercial amb països mediterranis, Àfrica i Orient Mitjà, conseller executiu d’España Expansión Exterior, membre del comité executiu FIEX-FONPYME de COFIDES, assessor per a assumptes internacionals del vicepresident i ministre d’Economia i responsable adjunt de la Subdirecció d’Estudis del Sector Exterior. És fundador i coeditor del blog de política econòmica ‘Blognewdeal.com’ i coautor del llibre ‘La Unión hace la fuerza: Europa ante los desafíos del siglo XXI’, publicat per Deusto.
Les seues àrees d’especialització són l’economia internacional i la Unió Europea, en particular en qüestions de globalització i governabilitat econòmica i financera internacional, política comercial i cadenes de valor globals, integració econòmica i monetària a Europa, desintegració econòmica (Brexit), Next Generation EU i plans de recuperació i resiliència.
Escola Europea de Pensament Lluís Vives de la Universitat de València
L’Escola Europea de Pensament Lluís Vives és un projecte cultural impulsat des del Vicerectorat de Cultura i Societat, amb la gestió de la Fundació General de la Universitat de València, que es configura com a un espai per a la reflexió i el debat participatiu i crític sobre els assumptes d’actualitat. L’Escola compta amb la col·laboració d’altres actors de l’Administració Pública i de la societat civil com ara Presidència de la Generalitat; l’Ajuntament de València; la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica; la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport; l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; la Institució Alfons el Magnànim; i Caixa Popular.
