La Col·lecció Martínez Guerricabeitia de la Universitat de València estrena temporada expositiva i inaugura la mostra ‘Contra-Petjades. Artistes ecologistes enfront de la crisi mediambiental’, que s'exhibeix a la Sala Martínez Guerricabeitia del Centre Cultural La Nau fins el 23 de febrer de 2025.
Organitzada a través del Vicerectorat de Cultura i Societat, amb la gestió de la Fundació General UV, ‘Contra-Petjades’ és la manifestació d’un projecte que, en paraules de la seua comissària, la mediadora cultural Eugenia Rojo, “sorgeix en un context de crisi ecològica sense precedents” que pretén sumar-se al “paper crucial de la cultura” en la resposta a l’emergència ambiental.
D’ací, que ‘Contra-Petjades’, una exposició col·lectiva de cinc artistes compromesos, siga definida com a “una proposta on l’art i l’ecologia convergeixen promovent una consciència crítica i activa enfront dels desafiaments ecològics contemporanis”.
En aquest sentit, Eugenia Rojo subratlla “la importància de les institucions de l’art per a donar a conéixer aquest tipus de manifestacions i donar suport als artistes emergents”, els quals “són artistes molt, molt compromesos perquè viuen com prediquen, treballen en educació ambiental, en l’àmbit rural, juntament amb comunitats en les quals estan realment bolcats i en la realitat que envolta les persones”. I afegeix: “Em semblava important donar-los veu”.
La tesi de l’exposició té dos punts de partida: ciència i naturalesa. “És un projecte amb profunditat que implica treball de caràcter científic, tècnic i artesanal, i no el que lamentablement està de moda: l’art i l’ecologia que suposa una “rentada verda” que no va més enllà de la imatge”, sosté la comissària.
La mostra presenta més d’una quinzena d’obres, la major part d’elles recontextualitzades, entre instal·lacions, obra gràfica, fotografia, vídeo i escultura. Els materials són normalment reutilitzats per tal de minimitzar el seu impacte ambiental, així com el seu muntatge: sense marcs, sense plàstics i baix de llums. Fins i tot, es troba una proposta que mesura la petjada ambiental de la mostra, formant part de la recerca de la petjada de CO2 en l’art, així com de les seues conseqüències mentals en l’ésser humà, allunyat de la “naturalesa salvatge i abrupta”.
‘Contra-Petjades’ és un títol que tria Eugenia Rojo per a, de manera figurada, lluitar contra el negacionisme davant el canvi climàtic i la situació d’emergència ecològica en què es troba el món. Ella explica que tots, amb les nostres accions, deixem la nostra petjada de carboni en el planeta, també aquesta expo, la qual vol configurar-se com a una “contra-petjada” des d’un punt de vista conceptual per a canviar la mentalitat; i que l’espectador actiu es llija les carteles -una cosa que, per cert, no se’n fa en l’art contemporani- perquè l’objectiu és la difusió d’idees i que es complete l’obra amb la comprensió de la lectura i el pensament crític.
Els artistes
‘Contra-Petjades’ és el fruit de la tesi doctoral d’Eugenia Rojo, qui va apostar per un projecte expositiu que parla de “justícia ambiental i canvi climàtic”, en tant que els seus efectes estan resultant devastadors per a la continuïtat d’algunes espècies animals, així com per a les persones que es veuen obligades a migrar per la falta d’aigua.
Sobre aquestes línies i unes altres treballen els cinc artistes que exposaran la seua obra a La Nau. Ells són:
Graham Bell (Aberdeen, 1966), de formació científica i mitjans expressius com la performance, el vídeo, la música, l’art gràfic, la fotografia i el dibuix, “és un artista molt peculiar amb un enfocament diferent que em permet mostrar una cara de l’ecologia distinta al paisatge”, apunta la comissària, qui assenyala que les seues performances són rituals que ens proposen canviar les cerimònies tradicionals per tal d’evitar l’extinció dels animals, una idea a la que li dedica dos homenatges en l’exposició.
Míriam Martínez Guirao (Elx, 1981) és una artista multidisciplinària amb una narrativa que discorre entorn de l’ecologia i els seus nexes amb la psicologia ambiental, responsable de l’estudi de la petjada de CO2 de la mostra i les conseqüències psicològiques del canvi climàtic en les persones. Míriam treballa tècniques com ara el dibuix, la instal·lació, la ceràmica, l’arxiu o la fusta.
Bea Millón (Sagunt, 1992), per la seua banda, aporta un enfocament ecoestètic per mitjà de l’estudi de les relacions socioculturals i de l’entorn. Com diu Eugenia Rojo, el seu treball és directe amb les comunitats i les persones, i narra com a exemple la iniciativa de Millón a Santa Pola (Alacant) on va cuidar d’una comunitat migrant i que va visibilitzar volant un avió amb el següent missatge: “Hi ha tantes ones com a morts en la mar. Cap migrant és il·legal”. Per tant, segons relata la comissària, la seua visualitat, pot dir-se, es troba a cavall entre l’art i l’activisme, i és executada des d’una mirada descolonial.
Marco Ranieri (Milà, 1984), proper igualment a les persones, cerca establir un diàleg entre el medi ambient i els seus habitants emprant materials del paisatge que confereixen a la seua obra una estètica botànica i natural. “Tal volta siga el més clàssic de tots, però resulta molt vistós”, remarca Eugenia. Interessat en la biodiversitat i la simbiosi entre la naturalesa i l’ésser humà, utilitza objectes, aliments, vegetals, fins i tot documentació oral… per a crear el seu art.
Finalment, Chiara Sgaramella (Cerignola, 1982) es dirigeix cap als nexes establits entre els ecosistemes naturals i les societats humanes, realitzant el seu treball de camp en l’àmbit rural i els horts urbans amb la finalitat de trobar tècniques agrícoles alternatives per a una producció alimentària sostenible i respectuosa amb el medi ambient.
En definitiva, coneixement i experimentació amb la naturalesa, el camp, l’àmbit rural o urbà però sobretot amb les persones, les quals, com insisteix la comissària en el relat de ‘Contra-Petjades’, s’enfronten a una “alarmant” pèrdua de biodiversitat, contaminació, crisi de residus i canvi climàtic.
València Capital Verda 2024, que s'ha sumat a aquesta activitat, es posiciona com un referent en sostenibilitat, innovació urbana i compromís ambiental. Al llarg de l'any, la ciutat acollirà més de 400 esdeveniments enfocats a impulsar la transició ecològica, conscienciar a la ciutadania i promoure el diàleg entre líders locals i internacionals.
Llista d'enllaços:
