El Centre Cultural La Nau va acollir el passat 30 de setembre el primer homenatge a València a Maya Deren, figura clau del cinema experimental estatunidenc. Organitzat per l’Aula de Cinema de la Universitat de València, es projectaren les seues sis pel·lícules més destacades, acompanyades d’un col·loqui i música en directe a l’Aula Magna de La Nau.
Amb el títol ‘Maya Deren. Cinema i ritual’, els espectadors van contemplar els curtmetratges realitzats per Deren en els anys 40: ‘At Land’, ‘Meditation on Violence’, ‘Ritual in Transfigured Time’, ‘A Study in Choreography for Camera’ i ‘Meshes of the Afternoon’ (premiat en el festival de Cannes). El colofó arribà amb ‘Witch’s Cradle’, pel·lícula en la qual va participar Marcel Duchamp, que es va oferir amb música en directe d’Isabel Latorre i Eva Amado.
Les projeccions comptaren amb una presentació a càrrec d’especialistes de diverses disciplines: Carolina Martínez, docent i investigadora de l’Escola Universitària de les Arts (ERAM) de la Universitat de Girona i una de les majors expertes en l’obra de Deren, Christine Cloux, ballarina i coreògrafa guanyadora del Premi Max 2024, i la compositora Isabel Latorre. Després del visionat dels films, Martínez va aprofundir en les claus temàtiques i estilístiques, i va entaular un col·loqui amb els assistents per a concloure l’acte.
L’Aula de Cinema UV es va submergir així en l’univers de Maya Deren, “la mare de les avantguardes”, tal com la va batejar Jonas Mekas. Igual que Mekas, Deren es va traslladar des d’Europa per a desenvolupar la seua producció cinematogràfica i artística a Nova York. Va emigrar des del Vell Continent pel moviment antisemita que es va deslligar durant els anys previs a la Segona Guerra Mundial. El seu contacte amb altres artistes com André Breton, Marcel Duchamp o Anaïs Nin va introduir als Estats Units les bases de la creació experimental i el surrealisme en diàleg amb el dadaisme.
Ballarina, coreògrafa i amant de diverses disciplines artístiques, Maya Deren va revolucionar el panorama audiovisual en les dècades de 1940 i 1950. “L’apassionaven la poesia, la dansa i la fotografia, i va tindre una destacada militància política”, explicava Carolina Martínez, “i va ser en el cinema on va trobar, amb una formació autodidacta, el mitjà per a expressar totes les seues inquietuds”. La importància de Maya Deren radica en el fet que “va posar el germen de la videodansa que coneixem hui”, afegia la investigadora, que prefereix emprar el terme “coreocinema” (“choreocinema”), encunyat pel crític d’art John Martin.
Carolina Martínez és autora del llibre ‘El universo dereniano’ (Universitat de Castella-la Manxa, 2021), que arreplega els textos fonamentals escrits per la cineasta. “A La Nau ens centrarem en els principis que va desenvolupar en cadascuna de les seues pel·lícules, on està molt present la idea de ritual”, assenyalava. “Entenem el ritual com la connexió existent entre forma i contingut a l’hora de fer una obra d’art, una idea que és present des del principi en les seues pel·lícules, igual que el moviment i la dansa”.
‘Maya Deren. Cinema i ritual’, l’homenatge definitiu a una figura clau en la cultura del segle XX, es va dur a terme el passat 30 de setembre a l’Aula Magna del Centre Cultural La Nau, a càrrec de l’Aula de Cinema UV (a través del Vicerectorat de Cultura i Societat i la Fundació General de la Universitat de València). L’acte va ser presentat pel responsable de l’Aula, Manuel de la Fuente.
