Alguns dels millors especialistes de les ciències socials s’han donat cita al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València aquest dijous dia 28 per reflexionar sobre el present i futur d’Europa. La Universitat de València ha organitzat aquest seminari, amb motiu de la commemoració del 525 aniversari de la seua creació i a iniciativa de la seua rectora Maria Vicenta Mestre. Els professors Joan Romero i José Luis Villacañas han organitzat aquesta jornada en què han participat entre altres, Emlio Lamo de Espinosa, José María Lassalle o el politòleg Sami Naïr, una de les veus més acreditades del progressisme a Europa, assessor del govern de Lionel Jospin (1997-1999) i europarlamentari fins a 2004.
El seminari, va estar inaugurat per la rectora, Maria Vicenta Mestre, qui va destacar el model social que caracteritza Europa, que ha configurat les societats del benestar, a la fi de la Segona Guerra Mundial. Va iniciar la seua intervenció amb una frase d’un historiador romà del segle primer abans de Crist, que reivindica la concòrdia, perquè amb la desunió, les coses més grans s’enfonsen. La Unió Europea travessa un moment difícil, un dels més complicats de la seua història recent, que desafia gran part del que ha significat el projecte europeu: la unió com a fortalesa, tant econòmica com geopolítica. I allò que es decidisca en els pròxims quatre anys, determinarà la vida de la ciutadania en les pròximes dècades, aquestes van ser algunes de les conclusions, d’una jornada en què abans de girar la mirada cap a Europa, els participants van tindre un record a la tragèdia més local: la DANA del 29-O.
La primera de les conferències, va estar a càrrec d’Emilio Lamo de Espinosa, catedràtic emèrit de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid i expresident del Real Institut Elcano, sota el títol ‘Europa en un món post-europeu’. A continuació, José María Lassalle, professor d’ESADE i escriptor va oferir un interessant debat sobre ‘Europa, la intel·ligència artificial i l’autenticitat com a valor’.
La programació del matí va concloure amb la ponència ‘La possibilitat d’un universalisme sense eurocentrisme’, per José Luis Villacañas, catedràtic de Filosofia en la Universitat Complutense de Madrid i un dels directors d’aquest seminari.
A la vesprada, Antón Costas, catedràtic de Política Econòmica, Universitat de Barcelona i president del Consell Econòmic i Social d’Espanya va parlar sobre ‘El pilar social europeu. Una palanca per a la inclusió social i l’eficiència econòmica’.
A continuació, es va celebrar un diàleg entre Máriam Martínez-Bascuñán, professora de Ciència Política en la Universitat Autònoma de Madrid; Ángela González Montes, experta nacional destacada a la UE, que forma part del cos Superior d’Administradors Civils de l’Estat i Anna López, doctora en Ciències sobre les ‘Geografies del malestar i geografies electorals a Europa’. Aquesta taula estarà moderada per Joan Romero, catedràtic emèrit de Geografia Humana de la UV i codirector de la trobada.
La cloenda, a càrrec de Sami Naïr, catedràtic en Ciències Polítiques en la Universitat de París VIII i doctor honoris causa per la Universitat de València en 2014, qui va expressar la seua satisfacció per parlar “des de sa casa”, de la cruïlla actual que afecta Europa. “Amb els tres grans problemes que afecten actualment Europa, l’econòmic, l’institucional i el polític”, actuar és necessari per a la seua continuïtat. “No soc euroescèptic”, va afirmar, però el politòleg reconeix que cal millorar en molts temes com ara, l’econòmic, on malgrat els èxits en la creació del mercat únic i el poder adquisitiu, el creixement econòmic en la UE és pràcticament nul, fins i tot en països com Alemanya per falta d’un projecte clar dins de la globalització.
Europa davant el seu destí
L’Europa política i l’Europa geopolítica afronten uns dels moments més difícils des de la seua creació en 1958 en un context molt diferent d’aquell que va veure nàixer el projecte comú. Els riscs derivats de conflictes oberts a les nostres fronteres, la incertesa, les fractures socials que han donat lloc a la fragmentació política, el desplaçament del centre de gravetat cap al Pacífic, la consolidació d’un món creixentment multipolar, les conseqüències geopolítiques i econòmiques que puguen derivar-se de l’arriba a la presidència de Sr. Trump, les relacions amb el Sud Global, les pulsions de replegament cultural i identitari, així com les temptacions de nacionalisme econòmic, van ser alguns dels aspectes que algunes de les veus més autoritzades procedents de diferents disciplines abordaren al llarg d’aquest seminari tan simbòlic per a la Universitat de València.
Sota el títol ‘De Europae dissidiis et Republica. 525 anys de l’Estudi General de Lluís Vives. Europa davant el seu propi destí’, la jornada va reunir alguns dels millors especialistes de les ciències socials que aportaran diferents mirades sobre el lloc que ocupa la Unió Europea en el context geopolític actual ja clarament post-europeu, la possibilitat que puga continuar sent referència de valors universals, però allunyada de visions eurocèntriques, els reptes que té davant sí el model social europeu com a fonament de l’Europa política, els efectes que ha provocat la globalització i els canvis socials i culturals de les últimes dècades en les noves geografies del malestar i electorals, i finalment la gran tasca que espera a l’Europa actual per a fer front als reptes de futur que ha d’afrontar.
Una Universitat, la creació de la qual en 1499, coincidia amb moments en què Europa iniciava una expansió que mantindria durant cinc segles, però que ara la situa en un context completament distint.
Llista d'enllaços:
